Apunts d'art

Joieria de disseny avantguardista a Catalunya: Manuel Capdevila

El món de la joieria a Catalunya ha tingut una saga protagonista des de principis del segle XX: es tracta de la família Capdevila, quatre generacions d’artistes artesans que van influir en la joieria de disseny catalana actual. En aquest article analitzarem, més concretament, l’obra avantguardista de Manuel Capdevila, que va destacar per incorporar materials revolucionaris al procés de creació.

La joieria de disseny de Manuel Capdevila

L’obra de Manuel Capdevila Massana (1910-2006) va estar influenciada pel moment històric que va viure l’art català en els inicis del segle XX, especialment per les avantguardes artístiques.

CTA - CAT - Text - Ebook Avantguardes

Quan, el 1852, va deixar de ser obligatori l’examen de passantia per a ser mestre joier, es va iniciar una nova etapa industrial que va provocar l’aparició de nous artesans. El Modernisme, el Noucentisme, la modernitat déco i les avantguardes són les línies per les quals transita la joieria catalana de l’època.

La fabricació de motlles a partir d’un procés més mecanitzat va fer que es passés de l’orfebreria artesanal a la producció en sèrie. Masriera, Soler, Carreras, Cabot i Macià són algunes de les sagues de joiers que van viure l’expansió de Barcelona, quan les joieries es van desplaçar cap a locals del passeig de Gràcia.

La passió per la joia de Manuel Capdevila

En aquest moment, un jove Manuel Capdevila, que va heretar del seu pare la passió per la joia, inicia els seus estudis i aprèn l’ofici al taller familiar. L’any 1926 va fer una estada de sis mesos a París, on va quedar impressionat per l’avantguardisme, la llibertat d’expressió i l’ús del color.

El 1933, en restablir-se la Generalitat de Catalunya, va rebre l’encàrrec de construir la Medalla Pectoral d’Or del president del Tribunal de Cassació de Catalunya, que va fer en col·laboració amb l’escultor Charles Collet.

Quan va esclatar la Guerra Civil, el 1936, Manuel Capdevila es trobava a Milà, on havia estat convidat com a orfebre a la Triennale. En aquest moment, va decidir traslladar-se a París, on va residir durant tota la guerra i des d’on va continuar desenvolupant-se com a creador avantguardista.

Sent coneixedor dels diferents corrents artístics del moment, entre els quals destacava la línia organicista de Joan Miró, Capdevila va fer una col·lecció de fermalls de plata i urushi (laca japonesa), de to entre cubista i surrealista.

joieria de diseny
Guitarra, Manuel Capdevila, 1937
Plata, urushi i perla
Imatge de patrons
joieria de diseny
Aquari, Manuel Capdevila, 1937
Plata i urushi
Imatge de capdevilajoiers

Encara que aquesta col·lecció de fermalls es va exposar al Saló de Tardor de París i va rebre crítiques molt positives, a Espanya va passar molt desapercebuda a causa del moment crític que vivia el país, en plena Guerra Civil. No va ser fins a l’any 1966 que Alexandre Cirici i Joan Perucho van recuperar aquestes peces en una exposició al Col·legi d’Arquitectes.

joieria de diseny
L’Espanya replegada, Manuel Capdevila, 1937
Plata, laca japonesa, closca d’ou
Imatge museunacional
joieria de diseny
Ritmes, Manuel Capdevila, 1937
Plata, laca japonesa
Imatge de museunacional
joieria de diseny
Peix, Manuel Capdevila, 1937
Plata i laca japonesa
Imatge de museunacional

Aquests fermalls són petites escultures amb incrustacions de laca urushi, diamants i fins i tot closca d’ou, i són altament representatius de les avantguardes a Catalunya.

A Capdevila li agradava incorporar nous materials en les seves creacions artístiques, com va demostrar amb la laca japonesa d’aquests fermalls, que ell havia treballat a París amb Ramon Sarsanedes, gran lacador. Actualment formen part de la col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

El 1939 Capdevila va tornar a Barcelona i va prendre el comandament del taller familiar, i també es va dedicar a la docència a l’Escola Massana.

En la seva activitat artística hi destaquen les temàtiques florals, juntament amb joies austeres i subtils. L’ús de la laca i el color sempre van ser molt importants en la seva obra. Els tons vermells i negres brillants i la mescla a la closca d’ou atorguen un cromatisme molt específic i definidor a les seves creacions.
El 1947, amb motiu de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, se li va encarregar la Làmpada del Santíssim. Aquest va ser només l’inici d’una llarga llista d’encàrrecs procedents del monestir.

Durant els anys 50, Capdevila va voler renovar la joieria, i per a això va experimentar amb diversos elements, novament, amb la innovació en els materials, que recollia a la natura: petites branques, còdols, fòssils… Amb tot això creava joies innovadores i senzilles, però alhora exuberants.

Els seus dissenys es coneixien per tot el món i va exposar en diversos països. Va ser l’encarregat de dissenyar el senzill anell de plata del papa Francesc:

L’any 1970 va cedir la gestió del taller al seu fill, Joaquim Capdevila i Gaya, per dedicar-se més a la pintura, sense abandonar encara la joieria.

L’obra de Manuel Capdevila i de la seva família és de les que més tradició i llegat han deixat en el disseny de la joieria actual. Joies trencadores, avançades al seu temps, que pretenen mostrar el caràcter innovador del poble català.

CTA - CAT - Post - Ebook Avantguardes

Veure tot

Potser et pot interessar

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?