Apunts d'art

Joaquim Sunyer, pintor noucentista: 3 obres que no et pots perdre!

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

L’obra de Joaquim Sunyer és una mostra excel·lent del noucentisme català. L’artista ha arribat a ser considerat, fins i tot, el representant més important d’aquest moviment artístic, tot i no haver-hi participat en els seus inicis. En aquest post t’expliquem més coses sobre l’obra de Joaquim Sunyer, un pintor noucentista que cal conèixer.

Joaquim Sunyer, pintor insígnia de la catalanitat

Les primeres obres de Joaquim Sunyer, que es va formar al costat d’Isidre Nonell i de Joaquim Mir a l’Escola de Belles Arts de Barcelona, eren de traços simples i de gran claredat.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

Com molts altres artistes de la seva generació, Sunyer va marxar a París el 1896, on el seu estil modernista es va transformar. A més a més, també es va veure influenciat per l’acostament a alguns artistes nabís.

Els nabís, que buscaven retornar a l’art el seu caràcter espiritual, estaven influenciats per Paul Gauguin i els interessava tant l’exotisme de les cultures llunyanes com la vida quotidiana de la burgesia, a més a més de donar una gran importància al color com a transmissor d’emocions i d’estats d’ànim.

A París, Sunyer va conèixer Pablo Picasso, Manolo Hugué i Aristides Maillol. A partir d’aquest moment comença a fer servir la tècnica del pastel i l’oli, i les seves obres comencen a mostrar escenes de la vida popular i treballadora, així com interiors intimistes del barri Belleville de París. El seu estil encara era vacil·lant, amb alguns factors postimpressionistes.

Joaquim Sunyer també va conèixer a Pierre-Auguste Renoir, amb qui va mantenir llargues converses. Els nus femenins que pintava Renoir van tenir una gran influència en les pintures de Sunyer.

El 1910, quan va retornar de París, el seu estil havia perdut les influències postimpressionistes i havia evolucionat cap a un mediterranisme sobri, caracteritzat per l’ús de temes mediterranis i figures de cànon simplificat, una clara influència de Cézanne.

La seva exposició individual a la galeria Faianç Català, l’abril del 1911, va suposar una gran revelació que va canviar el rumb de la pintura catalana, situant-hi Sunyer com un representant destacat.

Amb motiu de l’exposició, Joan Maragall, un dels intel·lectuals més escoltats del moment, va publicar-ne un elogi apassionat a la revista Museum, la qual cosa va consagrar la pintura de Sunyer com l’emblema de la nova catalanitat.

A partir d’aquest moment, Sunyer va ser considerat un dels exponents més destacats del noucentisme català, tot i no haver-hi participat des dels inicis, encara que sí que compartia la seva filosofia, com a reacció a la frivolitat del modernisme tardà.

Va mantenir un taller a Barcelona i un altre a París, i quan va esclatar la Guerra Civil Espanyola es va exiliar a França, d’on no va tornar fins el 1941. Va morir el 1956.

La seva obra pot admirar-se al Museo de Bellas Artes de Bilbao, al Museu Nacional d’Art de Catalunya i al Centre Pompidou de París.

Joaquim Sunyer, tres obres destacades

Mediterrani, 1910-1911

sunyer pintor
Mediterrani, Joaquim Sunyer, 1910-1911. Imatge: Museo Carmen Thyssen Málaga

Som davant d’una de les obres fundacionals del moviment pictòric noucentista. Va ser una de les peces més destacades de l’exposició individual de Sunyer de l’any 1911, a la galeria Faianç Català, que li va suposar l’elogi entusiasmat de Joan Maragall i que va consagrar l’obra de Sunyer.

Fins aleshores, les obres de Sunyer responien als principis del postimpressionisme, però amb aquesta, Sunyer va virar inesperadament. Aquesta visió idealitzada de la Mediterrània es va inspirar en Cézanne, resultant tan serena i senzilla que la situa prop de l’ingenuisme.

El títol de l’obra és una mostra clara de la importància de la Mediterrània per al noucentisme, que mai més no va deixar de reivindicar.

Quan, poc després de presentar-la a Barcelona, Sunyer va exposar l’obra a Munic, la va taxar expressament al preu més alt i, posteriorment, la va conservar sempre a la seva col·lecció particular, fet que demostra el valor emotiu que aquesta li representava.

Retrat del pintor Cano, 1916

sunyer pintor
Retrat del pintor Cano, Joaquim Sunyer, 1916. Imatge: Colección Carmen Thyssen-Bornemisza

Després d’uns anys de pintar, sobretot, paisatges, el 1916, Sunyer va reprendre el gènere del retrat, pintant els més rellevants i personals entre els anys 1916 i 1919. En aquests retrats alternava dos llenguatges: un de més realista, de gammes càlides, perquè transmetés la ingenuïtat dels primitius italians, i un altre que, tant pel plantejament compositiu com pel tractament del color, és més proper a Cézanne.

Retrat del pintor Cano és un exemple del retrat compositiu proper a Cézanne, per la forma de representar el personatge —de mig cos, assegut, amb una pipa a la mà— i pels recursos que fa servir en el fons de la composició, per potenciar la figura.

Sunyer va fer servir una gamma cromàtica de tonalitats fredes, amb un èmfasi especial dels blaus i els grisos.

Respecte el personatge retratat, es tracta del pintor i dibuixant Manuel Cano, amic de Sunyer.

Nu al camp,1925

sunyer pintor
Nu al camp, Joaquim Sunyer, 1925. Imatge: Museo de Bellas Artes de Bilbao

Aquesta és una obra noucentista típica, que Sunyer va presentar en una exposició individual a Bilbao, el 1925. És un dels millors nus de Joaquim Sunyer, que evoca un món ingenu, transmetent naturalitat i senzillesa. El nu femení, contundent però sense passió sexual ni erotisme, és una constant en tota la seva obra.

La protagonista de Nu al camp, emmarcada en un entorn natural, es mostra sencera, sense dissimulació ni pudor, a diferència d’altres nus de Sunyer, com Nu assegut sobre una roca, de 1919-1920, Nu a la muntanya, de 1920, o Nu en un bosc, de 1923, on les figures tenen branques o fulles que amaguen el sexe, recurs forçat que, potser, era una exigència del comprador.

Ara que ja coneixes una mica més sobre l’obra de Joaquim Sunyer, pintor noucentista, esperem que aquest post t’hagi despertat la curiositat per les creacions d’aquest gran artista, representant excel·lent de la pintura catalana de principis del segle xx.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?