Apunts d'art

Joan Ponç: el subconscient com a protagonista

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

L’obra de Joan Ponç va connectar des de molt aviat amb els recursos expressius més característics de l’expressionisme i del surrealisme. En aquest post t’expliquem més coses sobre les creacions d’aquest pintor i dibuixant, que va iniciar la seva trajectòria artística en plena dictadura franquista.

L’obra de Joan Ponç

Nascut el 1927, Ponç era fill del barri barceloní de Sarrià. Després de formar-se al taller de Ramon Rogent i a l’Acadèmia d’Arts Plàstiques, amb Ángel López-Obrero, les obres de Joan Ponç van estar sempre marcades pel misteri i la introspecció psicològica.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

Ponç era un home solitari i detallista, que volia ser un visionari dels secrets de l’esperit. Tenia un llenguatge plàstic propi, encara que ho va fer partint dels temes pictòrics tradicionals, com els paisatges, les natures mortes i els retrats.

En la seva obra es va unir la tradició amb la modernitat, buscant, des de la història de la pintura, la manera de transformar-la. Aquesta transformació s’estructura des de la deformació, la geometria i el treball metòdic, i busca definir un vocabulari plàstic que s’allunyi de les aparences.

El 1946 J.V. Foix va aconsellar-li canviar la «s» final del seu cognom per una «ç», ho va fer i ho va mantenir des d’aleshores.

Ponç i Dau al Set

A finals de la dècada dels anys 1940 va fundar, al costat de Joan Brossa, la revista Algol, on col·laboraven Enric Tormo, Arnau Puig, Jordi Mercadé i Francesc Boadella. La revista Algol va ser un precedent directe de Dau al Set, revista de la qual Ponç va ser director i que buscava recuperar l’esperit de les avantguardes de l’inici del segle xx.

Joan Ponç també va formar part de el moviment avantguardista Dau a el Set, juntament amb Joan Josep Tharrats, Arnau Puig, Modest Cuixart, Antoni Tàpies i Joan Brossa, entre d’altres.

joan pons pintor
Joan Ponç. Imatge: Associació Joan Ponç

L’època brasilera de Joan Ponç

El 1947 Ponç havia conegut Joan Miró, amb qui va coincidir de nou a París el 1953. Allà, Miró el va recomanar als cercles artístics brasilers, la qual cosa va fer que Ponç marxés a Brasil buscant noves oportunitats, residint a São Paulo fins el 1962.

Estant al Brasil, el 1954 va exposar al Museu d’Art de São Paulo. L’èxit va ser tan gran que el mateix museu va adquirir la totalitat de les obres.

El 1955, a la Biennal de São Paulo, se li va atorgar la beca Ciccillo Matarazzo perquè prosseguís el seu treball, i dos anys després, el 1957, va fundar i va dirigir l’escola l’Espai, dedicant-se a la docència i assajant una nova didàctica del dibuix i de la creació plàstica.

Quan va tornar a Catalunya, el 1962, Joan Ponç va viure un dels seus moments de màxima esplendor, ja que la seva projecció artística va prendre una força especial

Va residir a Barcelona, Cadaqués, Olot, Cotlliure, Ceret, la Roca de Pelancà (on és enterrat) i Sant Pau de Vença i, l’any 1965, va obtenir el Gran Premi Internacional de Dibuix de la Biennal de São Paulo, a més a més de començar a exposar habitualment a diferents galeries de Barcelona.

Considerat ja com un artista destacat de la seva època, Ponç va exposar a Nova York, Rio de Janeiro, Bonn, París, Frankfurt, Ginebra, Antíbol i Madrid, entre molts altres llocs. Els darrers anys de la seva carrera artística va elaborar una sèrie de dibuixos que va titular Les mans de Fanafa, que ell mateix va considerar un resum representatiu de tota la seva obra.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?