Apunts d'art

Joan Brotat i les segones avantguardes

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

En aquest article parlarem de la vida de Joan Brotat, del seu estil artístic, de la relació que va tenir amb les segones avantguardes i d’una de les seves obres més destacades.

Biografia

Joan Brotat (Barcelona, 1920-1990) va néixer al barri de la Ribera, en una família d’artesans sabaters. Va participar en la Guerra Civil Espanyola com a membre de la Lleva del Biberó. El van capturar mentre fugia a França i va estar empresonat durant uns mesos al camp de concentració de Cervera.

Retrat de Joan Brotat. Imatge: Fundación Cristino de Vera

En els primers anys de la postguerra, la seva família va haver de tancar el negoci, i els fills, incloent-hi Joan, van obrir un establiment d’enquadraments. Arran d’aquesta feina, va estudiar cursos sobre arts aplicades i es va acabar introduint en el món de la pintura. Va fer diversos cursos d’art a l’Ateneu Obrer, a l’Acadèmia Martínez Altés i al FAD (Foment de les Arts Decoratives).

L’intel·lectual i artista Josep Maria de Sucre va descobrir les seves pintures i el va introduir als cercles artístics de la Barcelona dels anys cinquanta. Brotat va començar a explorar els moviments d’avantguarda a partir dels Salons d’Octubre de Barcelona, liderats pel grup Dau al Set.

Més tard, Eugeni d’Ors el va apropar al X Saló dels Onze de Madrid (1953), en què també participaven figures com Antoni Tàpies, Antonio Saura i Rafael Zabaleta.

La seva obra, marcada pel seu estil personal, va arribar al seu màxim apogeu durant la dècada dels anys seixanta.

Joan Brotat i les segones avantguardes

Després d’iniciar-se en l’informalisme i d’experimentar amb el collage, Brotat va acabar definint un estil molt personal, marcat per un cert primitivisme i una clara inspiració en l’art romànic català.

Durant la primera època, fins als anys 1957-1958, les seves obres tenien com a protagonistes éssers senzills, innocents, hieràtics, que es trobaven en un món ingenu. La seva pintura era planta, frontal, barroca, medieval i naïf. Més tard, Brotat va anar evolucionant cap a un art més turmentat i tenebrista. Posteriorment, el seu estil es va suavitzar i es va tornar més serè, tot i que el drama continuava essent-hi present.

L’estel, Joan Brotat, 1950. Imatge: Pintura Catalana. Segones Avantguardes.

Tal com explica el doctor en Història de l’art Àlex Mitrani a l’obra Pintura catalana. Segones avantguardes (2020), “la deliciosa gràcia de l’obra de Joan Brotat és una de les aportacions més originals del renaixement de l’avantguarda a Catalunya en el dur context de la postguerra, el testimoni d’una emotiva lluita per recuperar el dret a la innocència i dotar la realitat d’un sentit poètic”.

Per a Àlex Mitrani, L’estel es caracteritza per la seva monumentalitat antiga, el linealisme, l’esquematització i els colors plans. Es tracta d’una composició simple i dinàmica, que contrasta amb la presència d’unes figures impàvides.

El seu estil brusc i directe s’acosta a un art infantil, sintetitza el primitivisme dels moviments avantguardistes de l’època i està influenciat per la pintura romànica.

A L’estel, Brotat utilitza una gamma cromàtica de vermells intensos definits per línies gruixudes, ondulants i molt dinàmiques pintades en negre o blau molt fosc, influència directa dels frontals dels altars romànics.

En aquesta pintura hi ha, també, una possible referència a La masia, de Joan Miró, artista que va ser una gran font d’inspiració per a Brotat. Es tracta de la cabra i del gall que apareixen sobre objectes que els serveixen de podi i que els situen a la part superior de la composició.

La masia, Joan Miró, ca. 1921. Imatge: El Temps de les Arts

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?