En aquest article parlarem sobre la biografia de l’artista Javier Peñafiel, les seves principals línies de treball i algunes de les seves obres més destacades.

Biografia

Javier Peñafiel ha exposat en biennals, institucions i centres d’art d’Europa, l’Àsia i l’Amèrica Llatina. La seva obra es troba en col·leccions privades i públiques de tot el món. Ha fet estades llargues a Berlín, Lisboa, Nova York, São Paulo, Valparaíso, etc., i compta amb més de 14 publicacions.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

Peñafiel va néixer el 1964 a Saragossa. Va estudiar Filosofia i posteriorment es va implicar en l’activisme social de la dècada dels vuitanta, especialment en el moviment per a l’objecció de consciència i en les protestes en contra de l’entrada d’Espanya a l’OTAN.

Els seus primers contactes amb el món de l’art van tenir lloc en estructures no universitàries, com els tallers de la Quinzena d’Art Contemporani de Montesquiu (QUAM) de Vic, el Cercle de Belles Arts de Madrid i Arteleku de Sant Sebastià. Actualment viu i treballa entre Barcelona i Mallorca.

Producció artística

L’heterogènia producció de Peñafiel abraça des d’instal·lacions amb objectes, dibuixos, imatges i textos fins a conferències performàtiques i lectures dramatitzades, passant per textos dramatúrgics per a vídeo, llibres d’artista i publicacions.

Des de l’interès per la filosofia i el pensament contemporanis, les propostes de Javier Peñafiel són una aposta per la rebel·lió i la insubmissió crítica: a través de la ironia, l’humor, l’absurditat quotidiana i el nihilisme, l’artista reflexiona sobre la pèrdua d’innocència de l’individu en la contemporaneïtat i mostra els mites moderns com una projecció dels sentiments, les angoixes i les misèries humanes.

El llenguatge en l’obra de Peñafiel

Peñafiel se serveix del llenguatge per mostrar la part oculta del subjecte, de la realitat i del llenguatge mateix. Els seus treballs reflecteixen la necessitat i la dificultat en la comunicació directa, i indaguen en la doble identitat d’obstacle i pont que representa el llenguatge en la comunicació.

Al llarg de la seva carrera, Peñafiel ha construït un univers paral·lel poblat de personatges; de frases que funcionen de manera autònoma o vídeos on es combinen diversos elements i que, encara que comparteixin el mateix espai, mantenen la seva identitat separada. Els dibuixos, vídeos, textos i escultures de Javier Peñafiel constitueixen un sistema lingüístic paral·lel a la realitat però aliè a ell.

Exposicions

“Maltractament”, 1999

A l’exposició “Maltractament”, Peñafiel desenvolupa un treball denominat Agència d’intervenció en la sentimentalitat, iniciat dos anys abans, que posteriorment es denominaria Tragèdia de les corporacions. L’objectiu del projecte era demostrar que els nostres sentiments i desigs estan sotmesos a lleis de vigilància. “Maltractament” consisteix en una videoprojecció que mostra un panell de flors que a poc a poc és destruït per uns trets. L’artista utilitza la metàfora: el mur de flors és una imatge que resumeix el concepte de bellesa, que és sotmesa a un maltractament constant.

“Maltractament”, Javier Peñafiel, 1999. Imatge: CaixaForum

“Batec antecedent”, 2013

A l’exposició “Batec antecedent” (2013) es van presentar els treballs i investigacions dels seus últims anys, fets principalment entre Valparaíso i Berlín. L’artista fa un recorregut a través de la història i recupera els batecs de personatges que van apostar pel pensament crític com a via de lluita i resistència.

Distància, ment, Javier Peñafiel, 2012. Imatge: Galería Joan Prats

Exemple d’això és el seu treball de llarga durada Distància, ment, sobre la figura de Ruth Berlau (companya de producció de Bertolt Brecht).

“Voltants exempts d’adultocentrisme”, 2020

”Voltants exempts d’adultocentrisme”, Javier Peñafiel, 2020. Imatge: Diario de Mallorca

Durant els passats mesos d’estiu, el Casal Solleric va acollir l’exposició “Voltants exempts d’adultocentrisme”. Jaume Reus, el comissari de la mostra, afirmava que el plantejament del projecte, l’adultocentrisme, és a dir, com són els adults els que decideixen pels joves i els deixen fora de les decisions sobre el seu present i el seu passat, suposa un tema, encara que estructural, menyspreat per la societat.

Javier Peñafiel, mitjançant la fusió de la crítica social i l’humor irònic, continua proporcionant amb la seva heterogènia obra espais de reflexió per a temes que inviten al plantejament de la vida contemporània i que continuen sent poc tractats per la societat. Així, l’artista s’adreça a l’individu i crida l’atenció sobre la responsabilitat personal que cal exercir quotidianament.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?