Jacqueline Roque: l’última musa de Picasso

Jacqueline Roque (1927-1986) és coneguda per ser l’última dona de Pablo Picasso, la darrera parella amb qui el pintor malagueny viuria la resta dels seus dies fins a la mort. Nascuda a París, la seva biografia té detalls molt destacables: el seu pare la va abandonar de ben petita i als 18 anys se li va morir la mare. Un any després va casar-se amb André Hutin i d’aquesta relació en va néixer una filla, la Catherine. No obstant això, el 1952 es divorciarien i la jove parisenca va decidir tornar a França per treballar al taller de ceràmica Madoura de Valauri, on coneixeria Picasso. Dos anys més tard establiria una relació formal amb l’artista: aleshores ella tenia 27 anys i ell 72. Es van casar el maig de 1964 i el 1973 Picasso moria.

En aquests anys d’amor apassionat, la figura de Jacqueline va servir com a model i font d’inspiració per a bona part de les obres de la darrera època artística del pintor. Us exposem un recorregut biogràfic breu sobre la seva vida en parella i els fruits artístics que van sorgir d’aquest idil·li amorós.

Vida en parella

Com ja hem esmentat, es van conèixer al taller de ceràmica Madoura, a Valauri, on ella es mantenia econòmicament amb una feina temporal a la botiga. Poc després va començar a servir com a model per a les obres de l’artista. No va ser, però, fins que Picasso es va separar definitivament de Françoise Gilot, el 1953, que va començar a sortir amb Jacqueline. El 1954 van decidir viure en parella.

Inicialment ella i la seva filla Catherine vivien a la vil·la Le Ziquet, però un cop junts es traslladarien a diferents habitatges al voltant del sud de França, com el petit palau de Canes La Californie, el castell de Vauvenarga o el Notre-Dame-de-Vie, on es van instal·lar definitivament el 1961, el mateix any del seu casament. Allà viurien una vida tranquil·la i relaxada fins a la mort del pintor, el 1973.

Jacqueline Roque a l’art picassià

Com va apuntar la periodista i crítica d’art Hélene Parmelin en un dels seus llibres, la darrera musa de Picasso «té el do de convertir-se en pintura d’una manera inimaginable», i és que el pintor malagueny va saber captar aquesta essència tranquil·la i profunda en més de dos-cents retrats. En aquesta última etapa de la seva vida, Picasso va repassar algunes tècniques i estils de les seves etapes anteriors i va revisitar alguns grans artistes com El Greco, Manet, Velázquez o Delacroix, essent Jacqueline una mena de base per a aquestes creacions. La veurem asseguda, de peu, només el bust o de cos sencer, convertint-se d’aquesta manera en la model principal per a les seves investigacions sobre noves formes artístiques.

La seva primera exposició com a model per a Picasso es va produir el 1954, poc després de començar a viure en parella, a La Maison de la pensée française. Hi van destacar els llenços a l’oli Jacqueline amb flors i Retrat de Jacqueline amb les mans creuades, que es distingien per un fort i lluminós cromatisme. Però també Picasso havia fet algunes obres anteriors, com ara la litografia Retrat de Madame Z, que picava l’ullet a la seva antiga llar Li Ziquet. A mesura que van anar passant els anys, Jacqueline ocuparia un lloc més transcendental en la paleta de l’artista, arribant a convertir-se en el paradigma de model femení de la seva última etapa.

Després de Picasso

Quan Picasso va morir, el 1973, Jacqueline va decidir dedicar la seva vida a mantenir el llegat del seu difunt marit, exhibint obres de la seva pròpia col·lecció en diferents exposicions i convertint-se en una de les principals benefactores del Museu Picasso de Barcelona. Més enllà del conflicte d’interessos entre els diferents familiars provocat pel testament que va deixar l’artista, l’última musa de Picasso va patir una depressió per la mort del seu marit que va acabar amb la seva vida el 1986.