Introducció a l’abstracció geomètrica

A partir del cubisme, les formes geomètriques van començar a ser freqüents a les obres d’art modern. Juntament amb les altres avantguardes de l’època, com el suprematisme o neoplasticisme (o De Stijl), aquestes formes geomètriques no representaven cap element figuratiu concret, és a dir, eren formes merament abstractes.

En aquest post, et presentem una breu introducció sobre la importància de l’abstracció geomètrica en l’art del segle xx.

Índex de Continguts

Què és l’abstracció geomètrica?

Tal i com s’ha esmentat abans, l’abstracció geomètrica es basa en l’ús de figures geomètriques simples que no tenen cap significat figuratiu. La majoria d’aquestes obres es caracteritzen per fer servir figures unidimensionals, frontals i, de vegades, solapades entre si, dins d’un espai normalment blanc.

Molts artistes de segle xx buscaven en l’abstracció geomètrica un art nou, més pur i espiritual. Per a ells, les línies, el color i la superfície eren elements «concrets», és a dir, que representaven millor les formes de la natura. Aquestes obres solen ser minimalistes, sense clarobscurs, ni detalls o jocs de profunditat i amb una composició molt estructurada. A més a més, també són quadres molt diferents entre ells, atès que l’abstracció geomètrica permet una composició lliure i creativa.

Història de l’abstracció geomètrica

Trobem abstracció geomètrica anterior al segle xx, com per exemple en l’art islàmic, encara que no amb tant d’èmfasi com fins aquest moment. Va sorgir a partir del cubisme analític, quan l’extens nombre de cubs no permet entreveure l’objecte del quadre. Poc després, tant a París com en d’altres parts del món, els artistes van trobar en l’abstracció geomètrica una nova forma d’inspiració.

Aquest tipus d’obres es poden trobar a les avantguardes europees més populars, com ara el constructivisme i suprematisme rus, o a l’escola alemanya Bauhaus. També es pot veure en l’art decó i en les obres de De Stijl, capitanejat per Piet Mondrian (1872-1944), que va aconseguir una gran repercussió en el panorama artístic.

Després de la Segona Guerra Mundial, molts artistes es van exiliar als Estats Units, on van influir en força pintors. No obstant això, durant la dècada de 1950 l’abstracció geomètrica va anar perdent adeptes, donat que l’expressionisme abstracte va aconseguir més popularitat. Més tard, alguns pintors van tornar a les figures geomètriques, com Barnett Newman (1905-1970) o Josef Albers (1888-1976).

Alguns quadres d’abstracció geomètrica

Retaule número 1

Hilma af Klint (1862-1944) va ser una de les precursores de l’art abstracte, fins i tot abans que Kandinski (1866-1944). Aquesta pintura, Retaule número 1, destaca per la seva espiritualitat i els seus símbols. En el quadre es pot veure un joc de colors ordenat i rigorós, juntament amb dues grans figures geomètriques, un triangle i un cercle, que marquen la simetria de l’obra. Segons els seus propis apunts, el groc i el blau simbolitzen l’home i la dona, mentre que els cercles representen l’evolució humana.

Composició suprematista (rectangle blau sobre raig vermell)

Composició suprematista (rectangle blau sobre raig vermell) és un dels quadres més famosos de Kassimir Malevitx (1878-1935), que simbolitza la creació d’una raó intuïtiva. S’hi poden apreciar una sèrie d’abstraccions geomètriques sobre un fons blanc, que per a l’artista significava «l’absolut», «la realitat més espiritual». Les figures són de diferents colors, es sobreposen entre elles, estan disposades en diagonal (excepte el rectangle negre), i aporten dinamisme a la pintura.

Composició II amb vermell, blau i groc

Les obres de Mondrian, com Composició II amb vermell, blau i groc, destaquen per l’ús de rectangles amb colors plans, el predomini del blanc i les línies gruixudes que delimiten les figures geomètriques. Aquestes figures són verticals o horitzontals, i contenen els colors primaris, que per a l’artista eren símbols d’espiritualitat. Els seus quadres mostren una naturalesa pura i ordenada, pel fet que advoquen per la representació d’una gran unitat, sense individualismes.

Número 5

Els quadres de Mark Rothko (1903-1970) són famosos pel protagonisme del color i el seu esoterisme. En la seva obra Número 5, les figures geomètriques representades ocupen tot l’espai del quadre, a més a més de ser irregulars i no gaire ben delimitades. La brillantor dels colors i la composició minimalista ofereixen una clara harmonia i expressivitat.

Operenccia

Una obra més actual és Operenccia (1986), de Victor Vasarely (1908-1997). Es tracta d’una composició moderna, en la qual les figures geomètriques formen il·lusions òptiques. És un exemple clar del moviment art òptic (op art), que es basa en el joc de traçaments en blanc i negre, les figures geomètriques, l’ús d’efectes òptics i els patrons repetits.