Homenatge i paròdia en «El violí d’Ingres»

El violí d’Ingres (1924) és una de les obres més conegudes de la fotografia surrealista. Va ser creada per Man Ray (1890-1976) a partir de la seva admiració pels quadres del pintor francès Jean-Auguste-Dominique Ingres i, també, amb una clara intenció de parodiar i jugar amb la tradició que el precedia. La fotografia conté moltes capes de significat i referències que la converteixen en un homenatge, alhora que també és una paròdia.

Man Ray, experimentació i art

Man Ray, nom artístic d’Emanuel Rabinovich, va néixer a Filadèlfia el 1890 i es va formar en arquitectura i mecànica al seu país natal, encara que el 1907 va començar la seva carrera artística dedicant-se a la pintura. Va ser un dels artistes que va inaugurar el moviment dadà a Nova York el 1917, juntament amb Marcel Duchamp i Francis Picabia.

Més tard, es va traslladar a París, on va entrar en contacte amb el surrealisme. També, aleshores, va començar a treballar com a fotògraf per mantenir-se. Va retratar els principals representants de les avantguardes, com Pablo Picasso i Joan Miró. La fotografia li va oferir un nou camp d’experimentació i, fins i tot, va inventar una nova tècnica, el rayograma, per a la qual no es necessitava càmera, sinó només un paper sensible que s’impressiona a través del raig de llum de l’ampliadora.

També destaquen els seus enginyosos ready-mades, com Regal (1921), Objecte perdut (1923) i les seves col·laboracions en pel·lícules experimentals com Anemic Cinema, 1924, amb Duchamp i L’étoile de mer, 1929.

Les capes d’El violí d’Ingres

En francès hi ha una expressió popularitzada al llarg del segle xix que es refereix al hobby d’algú com el seu violí d’Ingres. Prové de la curiosa dada biogràfica sobre el pintor Jean-Auguste-Dominique Ingres, famosíssim per obres com La gran odalisca (1814), que tenia una segona passió artística: tocar el violí.

Man Ray no era només un gran admirador de l’obra d’Ingres, també tenia un sentit de l’humor molt particular i va voler fer servir aquesta expressió popular com a homenatge al pintor. A la fotografia El violí d’Ingres (1924) hi apareix la model Kiki de Montparnasse, nua i d’esquena, amb un turbant semblant al de l’odalisca d’Ingres.

El seu cos està alterat amb unes formes que remeten a les efes d’un violí, d’on surt el so de la caixa de ressonància, suggerint a l’espectador que les corbes de la model semblen les de l’instrument musical. L’obra i el títol objectivitzen la dona, qualificada com a «passatemps».

Ingres va ser molt polèmic a la seva època per la seva explícita representació del nu femení a La gran odalisca (1814) i menyspreat per la distorsió del cos que en va fer artísticament a propòsit. Un segle més tard, els avantguardistes van estudiar i van admirar el tracte de l’anatomia humana que en va fer el pintor.

Man Ray li va retre homenatge o el va parodiar —segons es miri— amb una sèrie de fotografies. Al cos de la model, va afegir-hi conceptes surrealistes com el de la metamorfosi, i alhora que va ser capaç d’expressar el seu particular humor i la seva visió artística. És, sens dubte, una obra amb moltes capes de significat i referències.