Gustav Klimt: tres obres del pintor austríac

Gustav Klimt (1862-1918) va ser un artista austríac que va destacar per les seves innovadores tècniques pictòriques i va escandalitzar pel contingut de les seves obres. És un dels pintors més destacats del simbolisme i el modernisme europeus.

Klimt a la societat vienesa

L’artista es va formar a l’escola d’arts decoratives de Viena. Va liderar i va fundar l’escola de pintura Secessió de Viena (Wiener Sezession), el palau de la qual va decorar el 1902. Va ser membre honorari de les universitats de Munic i Viena.

Seguidor de la tradició romàntica, que va ser tan prominent als països del centre d’Europa durant el segle xix, el nu femení i la sensualitat van ser les seves grans fonts d’inspiració. A partir del 1897 va emergir l’estil d’un Klimt més madur, influenciat pels moviments emergents del simbolisme i el modernisme.

Amb un estil bidimensional, on el color només és decoratiu (és molt representatiu l’ús que fa del pa d’or), les figures representen un univers propi molt expressiu, eròtic i tràgic alhora. El seu treball als murals decoratius de la Universitat de Viena, acusat de pornogràfic, va causar un escàndol tan gran que el van portar a abandonar els càrrecs institucionals per dedicar-se exclusivament al retrat.

El bes (1908)

L’obra més popular de Klimt és, sens dubte, El bes. És també la més representativa del seu període daurat i del seu particular ús de la tècnica del pa d’or. El 1903, l’artista havia visitat la ciutat italiana de Ravenna, on havia pogut contemplar els murals bizantins de San Vitale que el van inspirar tant en l’ús de l’or com en els patrons ornamentals.

En aquest quadre, Klimt representa dos amants fonent-se en un bes. El cos dominant de la figura masculina està configurat per formes geomètriques negres i blanques, mentre que la femenina es deixa abraçar i sembla fondre’s amb el fons de formes rodones, acolorides i florejades. El bes és una perfecta representació de l’al·legoria recurrent de l’artista austríac sobre la unió espiritual i eròtica en el cosmos.

Salomé (1909)

Salomé o Judith II és la segona versió que va fer Klimt del mite bíblic de Judith, la dona que va decapitar el general assiri Holofernes quan aquest, que volia envair el poble jueu, va intentar seduir-la. Judith, coneguda com a Salomé en altres tradicions, ha estat representada moltes vegades al llarg de la història de l’art.

Aquesta segona versió de Klimt contrasta amb l’erotisme més femení i calmat de Judith I (1901). En aquest quadre, Klimt mostra la sensualitat dels pits de la dona descoberts de manera agressiva i desafiant, com també l’expressió del rostre. Les mans en forma d’urpa sostenen pels cabells el cap d’Holofernes. A nivell estilístic, el quadre també forma part del període daurat i mostra les decoracions geomètriques típiques del pintor.

Les tres edats de la dona (1905)

Klimt va acabar Les tres edats de la dona el 1905, casualment el mateix any que va abandonar la Secessió de Viena. Aquest va ser un període transitori entre el seu treball monumental i de muralista i els primers treballs decoratius. Possiblement per aquest motiu, estem davant d’un quadre pintat sobre una tela de grans dimensions, de 180 per 180 cm.

El tema d’aquest quadre també parteix del nu femení, però representa tres dones de diferents edats, simbolitzant el cicle de la vida. La dona de cos jove i andrògina porta flors als cabells, en una clara al·legoria a la primavera. Sosté el nadó en el seu pit, i totes dues tenen els ulls tancats amb una expressió calmada. En contrast, la dona gran amaga la cara darrere dels cabells. El cos és arrugat i deformat, d’un color grisenc que es diferencia de la puresa blanca de la pell de les dues joves.

Les obres de Gustav Klimt mostren no només un estil molt propi, encara que lligat estretament amb la tradició, sinó també un univers únic on l’erotisme femení, però també els grans temes com l’amor o l’odi, tenen un important protagonisme.