Apunts d'art

Günter Brus, art en acció

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

Radicalitat és una de les paraules que defineixen millor l’obra de Günter Brus. La seva obsessió pels límits explica molt bé el seu recorregut artístic, en una recerca constant de les fronteres entre el que és animat i el que no ho és, entre l’art i el món, entre la vida i la mort. En aquest post coneixeràs una mica més sobre aquest artista particular de la performance, pintor, cineasta experimental, artista gràfic i escriptor.

Günter Brus i l’accionisme vienès

Günter Brus, nascut a Àustria el 1938, va ser un dels representants del moviment del Wiener Aktionsgruppe (accionisme vienès) que, a mitjans de la dècada de 1970, va sacsejar la vida cultural a Àustria, portant les seves representacions artístiques a l’acció i fent servir el cos humà com a suport per al seu art.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

L’accionisme considerava que portar l’art a l’acció era la millor manera per fer que la pintura evolucionés, a més a mes de considerar el cos com el lloc central del seu treball, alhora que era el material i la superfície per a les obres.

Però Günter Brus va ser, probablement, el representant de l’accionisme més catàrtic i sadomasoquista, ja que, mentre els altres artistes del moviment solien valer-se de models per a les seves accions, Brus feia servir el seu propi cos, el de la seva dona o, fins i tot, el de la seva filla.

D’aquesta manera, Günter Brus es va convertir en matèria i instrument. Ignorava les convencions i els tabús i cercava que l’espectador s’escandalitzés amb les seves accions.

Günter Brus i l’art corporal

L’art corporal (body art), que va assolir la seva plenitud màxima durant les dècades de 1960 i 1970, va agrupar artistes com Vito Acconci, Marina Abramović i Chris Burden, que investigaven amb el seu propi cos, ja fos explorant les possibilitats sexuals i psicològiques, posant a prova, d’aquesta manera, la pròpia resistència o afavorint la seva gestualitat.

En aquest context, Günter Brus realitzava accions amb el seu propi cos com a element central, buscant transgredir tota mena de prohibicions sobre el cos i el sexe, per arribar a la superació dels tabús. Per a ell, el cos era un lloc d’experimentació metafísica i un espai pictòric.

Günter Brus i les seves accions agressives

Les accions de Günter Brus eren profundament expressionistes, i implicaven la simulació de ferides al cos a través del maquillatge. Però, amb el pas dels anys, Brus va abandonar el maquillatge i va mostrar el seu cos nu i sexualitzat.

En les seves accions d’exhibicionisme anal o genital, de defecació o de transvestisme, Günter Brus va fer servir instruments agressius i tallants, com destrals, pinces i ganivets per a, en actes reals de sadisme, tallar-se el cos, beure la pròpia orina o impregnar-se amb els seus excrements.

gunter brus
Günter Brus en una de les seves obres. Imatge: Proyecto Idis

Brus va trobar en la ferida i l’agressió física el mitjà per explorar les relacions de desig i força. Era la seva manera de renéixer i purificar-se, buscant una dimensió espiritual.

En aquest sentit, va sotmetre a proves realment extremes, tant la seva pròpia capacitat d’interpretació com la capacitat de percepció dels seus espectadors. Les accions artístiques de Günter Brus eren tan radicals que, amb el pas del temps, van adquirir un caràcter irreversible.

Destaquen, per ser especialment agressives, les accions Automutilació I, II i III, de 1965, Acció 17 (Destrucció del cap), de 1966, i Acció 30, 33 i 34 (Estrangulament), de 1968. En aquestes accions Brus va combinar l’autopintura —convertint la línia en tall— amb el simbolisme sadomasoquista.

El 1968 va participar a Art i Revolució, un acte que havia organitzat SÖS, una associació d’estudiants socialistes de la Universitat de Viena. Allà, Günter Brus es va masturbar mentre cantava l’himne nacional austríac, la qual cosa li va suposar uns quants mesos de presó i 11 anys d’exili a Berlín.

La seva darrera acció, Prova de resistència, de 1970, gairebé va significar la seva autodestrucció, després de portar massa lluny una automutilació. Brus, vestit amb llenceria femenina i totalment afaitat, es va tallar repetidament per expressar dolor, vulnerabilitat i patiment. Havia preparat un ritual que tenia la intenció d’acabar amb la seva mort. Finalment, va ser una espècie de catarsi que el va portar a abandonar les accions.

gunter brus
Diversos moments de la seva acció Prova de resistència, 1970. Imatge: Proyecto Idis

A partir d’aquell moment, Günter Brus va centrar l’activitat artística en la pintura i el dibuix. Va realitzar dibuixos neuròtics i sinistres, en blanc i negre, i més tard va incorporar-hi el color. Eren dibuixos relacionats amb el simbolisme i amb l’estètica de la crueltat, i sempre estaven protagonitzats pel cos.

A més a més, Brus ha fet llibres d’artista, Bild-Dichtungen (quadres poema) i dissenys per al teatre. La seva obra s’ha presentat en múltiples exposicions internacionals, com a les biennals de Venècia i Sidney, i la Documenta V i VII de Kassel.

Com has pogut comprovar, l’obra de Günter Brus no deixa indiferent. Esperem que aquest post sobre aquest controvertit artista t’hagi resultat d’interès i t’hagi apropat una mica més a la idea de l’art com a provocació.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?