Galeria de quadres de Tàpies: recorregut virtual per la seva obra

L’obra d’Antoni Tàpies combina tradició i innovació, amb un estil abstracte ple de simbolisme. En aquesta publicació fem un recorregut virtual per la galeria de quadres de l’artista i per les seves diferents etapes.

Galeria de quadres de Tàpies: recorregut virtual

• La postguerra i l’antifranquisme
• París
• Abstracció
• Reivindicació de la nació catalana
• Compromís polític
• Les seves pors i la mort

La postguerra i l’antifranquisme

L’obra de Tàpies està marcada per l’experiència traumàtica d’haver viscut la guerra i la postguerra durant l’adolescència i la joventut. La incertesa de l’època impregna la seva obra d’imatges brutals. Busca contrastar amb el suposat bon gust, amb un “ordre imperant” propi de la dictadura. Encara sense sentit polític específic, la seva espontaneïtat i rebel·lia eren mostra d’oposició a l’ordre establert.

Durant els anys més durs del nacionalcatolicisme, l’obra de Tàpies fa referències a les coses sagrades d’una manera diferent i profanadora. Les obres d’aquesta època tenen un caràcter màgic o surrealista.

París

L’any 1950 Tàpies es trasllada a París. Per a ell, segons la seva Memòria personal. Fragment per a una autobiografia, eren moments de “fresca victòria de les democràcies sobre l’espectre de les dictadures europees occidentals”. L’experiència parisenca suposa una entrada de llum i esperança a la vida i obra de l’artista, i omple aquesta última de força optimista i de nova inspiració. A París, Tàpies es proposa renovar la seva obra unint l’esperit d’avantguarda amb la crítica social i política.

Abstracció

Tàpies, un dels mestres de l’art abstracte, creia que la pintura era, en si mateixa, una abstracció, i que la realitat no estava en la pintura, sinó en la ment de l’espectador. Així, en aquesta etapa Tàpies inicia la seva experimentació amb els materials més diversos.

aquest sentit, crea el seu llenguatge propi, abandonant la figura i buscant plasmar els efectes plàstics de la matèria. Aquesta transformació s’inicia amb els collages, enriquits amb esgarrapades sobre el llenç, petjades, cordes, sorra i pols de marbre, entre d’altres materials.

Reivindicació de la nació catalana

Aquesta és la columna vertebral del posicionament polític de Tàpies, que es va vincular a diversos cercles de resistència franquista des de la dècada dels seixanta.

L’any 1966 va pintar Blau amb quatre barres roges, una reivindicació de la memòria prohibida (l’any 1966 mostrar la bandera catalana comportava penes de presó).

L’any 1970 Tàpies signa un manifest, juntament amb 300 artistes i intel·lectuals, per reclamar amnistia, abolició de la pena de mort i reconeixement de les llibertats i del dret a l’autodeterminació. Per a Tàpies, la lluita per les llibertats i la democràcia va unida a la defensa dels drets nacionals de Catalunya, i en aquesta època les seves creacions reflecteixen aquest anhel.

Compromís polític

Tàpies considera que la lluita pels drets humans ha ser un dels propòsits de tota cultura. Per això, ja en democràcia, amplia el seu “camp de combat” i s’implica en causes polítiques i antirepressives de tot el món. Hi ha pocs conflictes als quals Tàpies no dedica atenció. El Vietnam, les dictadures de Xile i l’Uruguai, l’apartheid a Sud-àfrica, Palestina, entre d’altres, reben la solidaritat del seu art.

Les seves pors i la mort

En els últims anys Tàpies reprèn alguns dels seus grans temes: el cos, la mort i el desig. Viure la Guerra Civil durant l’adolescència el va fer ser molt conscient de la mort. La seva obra té les arrels en aquest fet.

A principis de la dècada dels 90, nous conflictes sacsegen el món: la guerra del Golf, la guerra dels Balcans, la invasió de l’Afganistan… I Tàpies els segueix amb preocupació. Moltes de les seves obres d’aquest període intenten donar forma a aquesta atmosfera violenta i salvatge.