Apunts d'art

Francisco de Zurbarán i la natura morta: equilibri entre simplicitat i tècnica

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

Francisco de Zurbarán és un pintor especialment conegut per la seva pintura religiosa, però també destaca en un altre gènere: la natura morta. A continuació, t’expliquem la relació de Francisco de Zurbarán amb aquest gènere i perquè hi sobresortia, et mostrem algunes de les seves obres més emblemàtiques i t’expliquem com el seu fill, Juan de Zurbarán, li va seguir els passos.

zurbaran bogego
Natura morta amb atuells, Francisco de Zurbarán, 1650. Imatge: Museo del Prado

Francisco de Zurbarán: senzillesa i perfecció geomètrica

El pintor extremeny, fidel al corrent tenebrista de principis de s. xvii, va gaudir d’una gran popularitat fins el 1645, quan les modes artístiques van canviar i Murillo va passar a ser l’artista de referència. Zurbarán tenia bona relació amb altres pintors de l’època, com Velázquez.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

Després d’una visita a Madrid, convidat per treballar en les decoracions del palau del Buen Retiro, va realitzar les seves obres més conegudes: els cicles religiosos de les sèries monàstiques de la cartoixa de Jerez o el monestir de Guadalupe. La fama de Zurbarán va arribar, fins i tot, a Amèrica, on va treballar gairebé exclusivament en la seva època de decadència, quan produïa obres en sèrie.

El pintor representa les seves obres des d’un angle senzill, directe i quotidià; amb els seus coneguts efectes de llums i ombres heretats de Caravaggio. Destaca la pintura de figures individuals sense al·lusions espacials. Aquest és un dels motius pels quals Zurbarán i la natura morta encaixen perfectament: aquestes obres són composicions senzilles, creades amb un gran rigor geomètric. Zurbarán té una manera força particular de representar cada motiu dins de l’obra: els crea amb una gran minuciositat, però aïllats de la pròpia escena, la qual cosa, a vegades, resulta incoherent.

Natura morta amb atuells, 1650

Aquesta natura morta està considerada prototípica del Segle d’Or espanyol. D’esquerra a dreta, s’exposen diversos recipients diferents: un sotacopa de peltre (que serveix per guardar copes o tasses) sobre el qual hi ha una tassa de plata sobredaurada, un gerra trianera (un tipus de gerra de fang que servia per refrescar l’aigua), un gerro d’Índies i, finalment, una altra gerra de Triana sobre un plat de peltre. Els efectes de llums i ombres realcen els colors i els volums dels objectes, dotant-los d’un gran realisme. No obstant això, allò que fa única aquesta obra és l’absència del temps. Normalment, les natures mortes inclouen flors, comestibles, calaveres o rellotges per donar coherència a l’obra. Però, per a Zurbarán, aquesta natura morta es redueix a l’essencial, a representar amb detall les formes i els volums d’uns objectes que, d’altra banda, no són habituals a totes les cases.

Natura morta amb plat de codonys, 1633-1635

zurbaran bogego
Natura morta amb plat de codonys, Francisco de Zurbarán, 1633-1635. Imatge: Museu Nacional d’Art de Catalunya

Aquesta natura morta és una obra d’una gran senzillesa, on hi ha quatre codonys sobre un fons negre. Un focus de llum els il·lumina i es reflecteixen en el plat sobre el qual estan col·locats. Els estudis radiogràfics de l’obra fan suposar que es podria haver retallat d’una altra tela més gran, possiblement una representació religiosa, per convertir-la en un quadre independent.

Juan de Zurbarán, la natura morta i la seva mort primerenca

El fill de Francisco de Zurbarán, Juan de Zurbarán, va heretar del seu pare la tècnica pictòrica de la natura morta. Encara que va morir molt jove a causa del brot de pesta que va patir Sevilla el 1649, es va convertir en un dels especialistes en natures mortes més reconeguts de la ciutat. Els jocs de clarobscurs, el rigor geomètric o el detall en les textures i els contorns recorden l’obra del seu pare, tot i que Juan de Zurbarán va saber desenvolupar trets pictòrics propis, com són els detalls decoratius pels quals s’inspira en famosos pintors de natures mortes de la cort, com Juan van der Hamen.

zurbaran bogego
Natura morta de llimones, Juan de Zurbarán, 1640. Imatge: Academia Colecciones

Tant per a Francisco de Zurbarán com per a Juan de Zurbarán, la natura morta va ser una manera d’expressar la seva depurada tècnica i la seva minuciositat en les formes i els detalls, que van donar lloc a un estil propi, sobri i de gran qualitat.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?