Apunts d'art

Escultures de Miró: l’ànima dels objectes

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

Les escultures de Miró constitueixen un univers paral·lel a l’obra pictòrica de l’artista català, un món en tres dimensions que complementa els seus magnífics llenços.

El món de les escultures de Miró està format per imatges inquietants i oníriques, que tenen les arrels en el surrealisme però que es desenvolupen en l’univers únic i personal de l’artista. Des de la seva primera obra en tres dimensions, creada l’any 1928, fins a les seves figures monumentals de principis dels 80, Miró va generar una extensa producció escultòrica que va assolir reconeixement mundial. Avui, l’imaginari particular de l’artista català no es comprèn sense aquestes obres essencials.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

Objectes trobats: l’origen de les escultures de Miró

Joan Miró va arribar a l’escultura a partir dels objectes. El concepte d’objet trouvé (el que es coneix com a art trobat), creat per Marcel Duchamp i abraçat amb entusiasme pels surrealistes, és a l’origen de les seves peces. L’artista català va ser un gran acumulador, que guardava i recollia centenars d’objectes, objectes amb una tridimensionalitat i significat que l’empenyien a mirar més enllà del llenç, i que van culminar en obres tan reconegudes com Cap i ocell (1966) o El rellotge del vent (1967). En paraules del mateix Miró: “Vull fer escultures enormes, i em preparo acumulant coses al meu estudi”.

Amb el temps, les “coses” anaven adquirint una ànima pròpia per acabar convertint-se en dones, ocells, personatges sortits d’un somni (o d’un malson) i màquines impossibles, estàtiques i permanents.

El “xoc poètic” o la passió per la simbiosi

Miró sentia autèntica passió pels objectes, així com per la combinació d’elements diferents. És una característica comuna dels artistes del moviment surrealista, descrit per André Breton com “la trobada fortuïta d’un paraigua i una màquina de cosir sobre una taula d’operacions”. Aquesta mena de “xocs poètics”, tal com els anomenava l’artista català, es veuen reflectits en les escultures de Miró durant tota la carrera. Les seves primeres escultures daten dels anys 20, mentre que les últimes les va projectar l’any 1982. A través de la seva mirada, els objectes i les formes que es combinen en les seves obres generen nous éssers que desperten els sentits.

Simbologia: dones, ocells i estrelles

Els temes que Joan Miró va desplegar durant la seva trajectòria com a escultor estan directament relacionats amb els que trobem en la seva obra pictòrica. La dona com a misteri i com a vessant espiritual de la figura humana s’alia amb els ocells, que l’ajuden a allunyar-se de la Terra. Les estrelles, el sol i la lluna apareixen també en el llenguatge simbòlic de les escultures de l’artista. I la combinació de diferents símbols dona lloc a personatges gairebé mitològics, destinats en molts casos a la monumentalitat. És el cas de la famosa Dona i ocell (1983), l’última de les escultures de Miró, que desplega els seus 22 metres d’alçada al parc de Barcelona que porta el nom de l’artista català.

esculturas de miro
Imatge: Dona i Ocell (1983).

La textura i el color en les escultures de Miró

Bona part del treball escultòric de Joan Miró es basa en la fosa. Als anys 40 va fer els seus primers bronzes, entre els quals destaquen obres com El rellotge del vent (1946). Malgrat això, però, l’artista no va deixar mai de banda el color que tant li interessava i que apareix en peces tan cèlebres com Jeune fille s’évadant (1967) o L’oeil attire les diamants (1974). Precisament, fa ser un altre gran escultor, Alberto Giacometti, qui va aconsellar a Miró que pintés les seves obres, fet que va donar lloc a peces com la inquietant Personnage (1967).

La pedra, concretament el marbre, va ser un altre dels materials amb els quals l’artista va treballar al llarg de la seva vida. Obres com Oiseau (solar) i Oiseau (lunar), ocells lligats a la Terra i identificats amb l’essència de la masculinitat i la feminitat, tenen la representació en aquest material més enllà d’haver sigut també fosos en bronze.

Juntament amb l’inesgotable talent de l’artista, si alguna cosa brilla en la producció de les escultures de Miró és l’enorme versatilitat que hi desplega. La diversitat de materials, temes, formes, colors i conceptes és tal que la seva obra escultòrica només pot equiparar-se amb la d’un altre gran artista, Pablo Picasso. Una obra plena de suggeriments, mística i espiritual però també terrenal, que actualment continua sorprenent i qüestionant l’espectador.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?