Apunts d'art

Escultures de Dalí: 3 exemples d’art surrealista

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

Salvador Dalí va iniciar la seva producció escultòrica quan es va establir a París, a la dècada de 1930. A partir d’aquell moment i en les diferents etapes de producció, va crear diverses escultures, destacant sempre el caràcter surrealista de les obres. En aquest post t’expliquem més detalls sobre Dalí i les escultures surrealistes que no et pots perdre.

Dalí: escultures surrealistes

Dalí va iniciar el seu procés creatiu escultòric a finals de la dècada de 1920, època en la qual va crear diversos objectes i ceràmiques, però no va ser fins a la dècada de 1930, després establir-se a París, quan va iniciar una autèntica producció escultòrica.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

Va ser durant aquests anys, i fins al 1939, quan Dalí va crear nombrosos objectes i escultures surrealistes. Es tractava,, en molts casos d’obres úniques i, fins i tot, algunes d’elles, efímeres, la qual cosa implica que només s’han conegut a través de fotografies o descripcions.

Entre els anys 1941 i 1958, Dalí va produir obres d’orfebreria i les seves joies més importants, a més a més d’algunes escultures, instal·lacions i objectes creats per a la casa de Portlligat.

Entre els anys 1960 i 1970 la producció escultòrica de Dalí va créixer. Això va ser perquè, d’una banda, l’artista va autoritzar que es creessin edicions originals en bronze d’escultures surrealistes de la dècada de 1930, per garantir la presència d’aquestes obres en diverses exposicions retrospectives, i, de l’altra, Dalí va signar en aquesta època diversos contractes per produir escultures noves.

Per crear aquestes escultures noves, Dalí creava el model original amb un material mal·leable, que acostumava a ser cera i servia per a la futura edició. En aquest darrer procés, l’artista s’implicava personalment en la feina, supervisant la producció de totes les peces.

El procés de creació escultòrica de Dalí va viure un altre moment destacat durant la creació del Teatre-Museu Dalí de Figueres, sobretot des de principis de la dècada de 1970 i fins a la inauguració del teatre, que va produir-se el 1974. Per a aquest projecte, Dalí va realitzar escultures, instal·lacions i altres objectes.

3 exemples d’escultures de Dalí

Bust de dona retrospectiu, 1933

dalí escultures
Bust de dona retrospectiu, Salvador Dalí, 1933. Imatge: Fundació Gala-Salvador Dalí

És probable que, originalment, aquest bust, identificat pel propi Dalí com a una escultura-objecte en el seu llibre La conquête de l’irrationnel, de 1935, fos un maniquí per a perruques.

Creat el 1933, es va presentar el juny d’aquell mateix any a la galeria Pierre Colle, de París i, a l’octubre, al Salon des Surindépendants, aquest cop amb un segon títol: L’abundància.

Entre els anys 1934 i 1939, Dalí la va anar modificant, afegint-hi i/o reemplaçant-hi objectes.

Per a la seva creació, l’artista va fer servir objectes que reflecteixen la iconografia del seu període surrealista: com un tinter amb les figures de l’Àngelus de Millet, una barra de pa, una zoòtrop i unes panotxes de blat de moro, tot això sobre un bust de porcellana pintat amb formigues.

Actualment, l’escultura presenta l’aspecte de la fotografia, després d’incorporar-hi alguns elements reconstruïts entre 1970 i 1979.

Sense títol. Telèfon transformat en llagosta, 1936

dalí escultures
Sense títol. Telèfon transformat en llagosta, Salvador Dalí, 1936. Imatge: Fundació Gala-Salvador Dalí

Aquesta escultura formava part de la instal·lació que Dalí va dissenyar per a l’aparador dels magatzems Bonwit Teller, de Nova York, el 1936. La descripció que va fer-ne el propi artista forma el títol de l’obra, i és que Dalí la va definir, efectivament, com un telèfon transformat en llagosta.

Resulta molt factible imaginar que aquesta creació daliniana està relacionada, tant a nivell conceptual com compositiu, amb el Telèfon afrodisíac que el mateix Dalí realitzaria dos anys després, el 1938.

Al New York American, el 20 de desembre d’aquell mateix any, un article va descriure alguns aspectes d’aquest objecte-escultura surrealista.

Venus de Milo amb calaixos, 1936

dalí escultures
Venus del Milo amb calaixos, Salvador Dalí, 1936. Imatge: Fundació Gala-Salvador Dalí

A Dalí l’impressionava la Venus de Milo del Museu del Louvre, ja des de petit. Per això, el 1936 va crear aquesta escultura de guix, basant-se en aquesta icona de l’antiguitat. De nen ja havia fet una còpia en fang i, com havia explicat ell mateix, aquest esforç escultòric li havia produït «un plaer eròtic inequívoc i deliciós».

A més a més, tal com va explicar en una entrevista a Playboy el 1964, el fet d’afegir calaixos a la Venus permetia mirar dins del cos, fins al punt de poder explorar la seva ànima. Amb aquest fet, Dalí «va crear una aparença freudiana i cristiana de la civilització grega».

Esperem que aquesta petita mostra t’hagi apropat a les escultures de Dalí. Et convidem a conèixer més detalls sobre la seva obra al Teatre-Museu Dalí i gaudir d’un dia redescobrint les seves creacions.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?