Apunts d'art

Escultures a Barcelona: transgressió i realisme a l’aire lliure

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

Hi ha nou escultures a Barcelona que, per la seva rellevància artística, són una visita obligada per als amants de la cultura. Avui les descobrirem i en coneixerem la història i el significat.

L’art no sempre es troba dins de les parets dels museus o de les galeries. Molts dels grans creadors han dissenyat obres destinades a formar part dels traçats de les ciutats, i Barcelona és una ciutat que destaca en aquest sentit. L’escultura, concretament, és una de les disciplines bàsiques dins de la història de l’art i troba un lloc perfecte en la configuració urbana de les ciutats. Les escultures actuen com a punts d’atenció a les places públiques, centralitzen la circulació a les rotondes i conviden a la participació com a centres de trobada i reunió. En concret, les escultures de Barcelona conformen un autèntic museu a l’aire lliure que es fon amb el disseny i la bellesa del seu traçat. Surrealistes, figuratives, d’avantguarda o directament transgressores, cada peça desperta passions i polèmiques que li donen vida i personalitat. Aquestes nou escultures de Barcelona representen algunes de les facetes més importants de l’art i perpetuen en la memòria urbana els artistes que les han concebut.

ENC - CAT - TEXT - Obres d'art urbà

Homenatge a Picasso. Antoni Tàpies, 1981

Restaurada l’any 2006 per l’Ajuntament de Barcelona, aquesta obra concebuda per un dels artistes catalans més importants del segle XX continua despertant polèmica. L’escultura s’inspira en una frase de Pablo Picasso que forma part de l’obra: “Un quadre no és per decorar una sala, sinó que és una arma d’atac i de defensa contra l’enemic”. L’obra és un cub transparent situat en un estanc. Per les parets exteriors d’aquest cub cau aigua i, a l’interior, hi podem veure un mirall, un sofà i un armari entre teles desplegades. De les escultures de Barcelona aquesta és, sens dubte, una de les més conceptuals i interessants: una obra digna del seu autor que convida a la reflexió.

Els mistos. Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen, 1992

Claes Oldenburg és un dels artistes dels Estats Units més importants del segle XX. Cansat de l’expressionisme abstracte que triomfa al seu país als anys 60, s’alia amb l’escola de l’art pop i comença a desenvolupar un estil propi que es caracteritza fonamentalment per replicar objectes quotidians a gran escala. Aquesta impressionant estàtua, que s’inscriu entre les escultures de Barcelona que més interès desperten entre els aficionats a l’art, la va dissenyar conjuntament amb la seva dona, l’artista i escultora Coosje van Bruggen. Està composta per diversos grups: un gran paquet amb llumins units (alguns de doblegats) i un seguit de llumins escampats pels voltants. L’obra està elaborada en acer esmaltat a colors i és una altra de les escultures més impressionants de Barcelona. Es pot admirar al Parc de la Vall d’Hebron.

Barcelona’s head. Roy Lichtenstein, 1992

Un altre ambaixador de l’art pop per excel·lència, Roy Lichtenstein, va rebre l’encàrrec de “reflectir la ciutat de Barcelona en un rostre” amb motiu dels Jocs Olímpics de l’any 1992. D’aquí en va sorgir Barcelona’s head, una gran escultura de metall que reflecteix el característic estil de Lichtenstein, inspirat en l’estètica del còmic. Situada al passeig de Colom i de 15 metres d’altura, la seva imponent imatge trenca el cel de la ciutat i és un homenatge a l’escola modernista, amb Gaudí com a màxim exponent.

Dona i ocell. Joan Miró, 1983

En un recorregut per les escultures de Barcelona, no podia faltar-hi la presència d’un dels artistes més importants i icònics de la ciutat: Joan Miró. L’obra Dona i ocell va ser l’última peça de gran escala feta pel gran artista català. L’escultura té una alçada de 22 metres i està elaborada en formigó revestit de ceràmica, una tècnica que Miró va desenvolupar al llarg de la seva carrera i que ens ha llegat obres magnífiques. Qui desitgi admirar aquesta escultura pot acostar-se al Parc de Joan Miró de Barcelona.

La girafa coqueta. Josep Granyer i Giralt

És la parella del Toro pensador i la podem trobar a la rambla de Catalunya. La girafa coqueta (o presumida, com també se la coneix) ens observa amb posat juganer des del seu pedestal des de l’any 1972, quan va ser inaugurada. Les dues escultures van ser encarregades a l’artista Josep Granyer i Giralt per un col·lectiu de ciutadans, amb la idea de convertir la rambla en un “museu a l’aire lliure” per evitar la construcció d’uns aparcaments subterranis. Malgrat la controvèrsia que va despertar al seu dia, la girafa de bronze desperta avui l’admiració i l’estima de barcelonins i visitants.

Gat. Fernando Botero

Si la girafa de Granyer i Giralt regna a la rambla de Catalunya, la rambla del Raval és territori d’un altre gran protagonista: el Gat de Fernando Botero. Fos en bronze i amb unes proporcions desmesurades que caracteritzen l’obra de l’escultor colombià, aquest impressionant felí va passejar-se per la ciutat durant setze anys fins a trobar el seu lloc al món. Avui, la impactant simetria de gran volum de l’animal s’ha fet un espai al barri, i s’ha convertit en punt de trobada i símbol del veïnat.

Façana de la Passió de la Sagrada Família. Josep Maria Subirachs

En un recorregut per les escultures de Barcelona no podem obviar un dels punts més importants i populars de la ciutat: la Sagrada Família de Gaudí. Una de les seves zones exteriors, la Façana de la Passió, inclou un grup escultòric i unes portes de bronze fetes per l’artista Josep Maria Subirachs. Les obres es van executar entre els anys 1987 i 2009, i des del 2019 estan catalogades com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). A més, a la ciutat es pot visitar també l’Espai Subirachs, inaugurat l’any 2017 i amb un centenar d’escultures de l’artista que recorren tota la seva trajectòria creativa. Una visita imprescindible!

Carmela. Jaume Plensa


El 2016 el conjunt d’escultures de Barcelona es va enriquir de manera considerable gràcies a una exposició d’obres de l’artista Jaume Plensa que es va fer al Palau de la Música Catalana. Entre les peces, n’hi va haver una que es va guanyar l’estima del veïnat de manera instantània: l’obra Carmela, situada a l’exterior del Palau sobre una plataforma que també fa la funció de banc. L’Ajuntament va negociar la cessió de la peça amb l’escultor, que la va deixar de manera gratuïta per un període de vuit anys renovables. L’escultura, d’un color gris fosc, representa el cap d’una jove amb els ulls tancats fet a gran escala. Carmela és germana d’una altra magnífica escultura de Plensa, Julia, en aquest cas de color blanc, que està situada a Madrid.

Bàrcino. Joan Brossa

La paraula Bàrcino és el nom que rebia la Barcelona romana. Aquest terme és el que recull l’obra de Joan Brossa que trobem situada a la plaça Nova de Barcelona, justament on hi havia una de les portes d’entrada a la ciutat romana. L’obra està formada per les lletres de la paraula Bàrcino, que estan fetes amb dos materials diferents: sis són de bronze, mentre que una és d’alumini. La ubicació de l’escultura, a l’inici del carrer del Bisbe (antic decumanus romà), fomenta el contrast entre l’estètica contemporània i l’antiga. L’escenari i les lletres conformen un conjunt harmoniós gràcies a l’essència poderosa i monumental que comparteixen. L’obra es va instal·lar a la seva ubicació actual l’any 1994, quatre anys abans de la mort de l’escultor.

Aquestes i altres escultures de Barcelona doten la ciutat d’una personalitat única, i generen recorreguts plens d’interès i bellesa. Exemples del millor art dels últims temps i dels moviments artístics més importants del segle XX, constitueixen un tresor del patrimoni i un regal per als amants de l’art.

ENC - CAT - POST - Obres d'art urbà

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?