Apunts d'art

Escultura urbana de Subirachs a Barcelona

Josep Maria Subirachs i Sitjar (Barcelona, 1927 – Barcelona, 2014), va ser un dels escultors i il·lustradors més importants de la Catalunya del segle XX. Ja des de ben aviat va creure que la seva obra no era per a col·leccionar, com busts o figures.

CTA - CAT - Text - Ebook Avantguardes

Sentia que l’escultor que portava dins volia dedicar-se a la gran escala, com bé va demostrar al llarg de la seva carrera. En aquest article parlem de l’impacte de l’obra de Subirachs en l’escultura urbana de Barcelona.

Els inicis de Subirachs en l’escultura

Subirachs va arribar al món de l’art gràcies a dos artistes del Noucentisme: Enric Casanovas i Enric Monjo, els dos escultors amb qui va treballar en els seus inicis. El Noucentisme va ser el seu punt de partida: li recordava la voluntat de supervivència col·lectiva d’un poble, el català, llavors fortament assetjat per la dictadura.

El canvi d’estil de Subirachs

Subirachs va rebre una beca per estudiar a París el 1951 i va poder veure, ja fora de la dictadura, com era viure en democràcia. Va aprendre de les noves tècniques avantguardistes internacionals, i va deixar el classicisme de les seves primeres escultures per començar a trencar les formes, a exagerar expressions i distorsionar moviments. Així va desenvolupar un estil més propi, amb el qual mostrava la personalitat d’un artista original i fortament reconeixible.

En la seva estada a París, va aprendre de grans artistes i va evolucionar en la seva manera de veure i fer art. A més de treballar de manera privada, la veritable vocació de Subirachs va ser l’obra pública.

Obres destacades de Subirachs: escultura urbana a Barcelona

Conjunt de la façana de la Passió de la Sagrada Família

Subirachs va acceptar col·laborar en l’obra de Gaudí de la Sagrada Família. Va estar treballant durament al llarg de més de 20 anys en la façana de la Passió, que representa els dos últims dies de la vida de Jesucrist. És una obra amb més de 100 figures que avui s’ha convertit en Bé Cultural d’Interès Nacional.

escultura urbana
La negació de Pere, Josep Maria Subirachs, 1993, façana de la Passió de la Sagrada Família, Barcelona

Les taules de la llei

Un dels edificis que van impactar amb més força en la societat del moment pel seu caràcter radicalment innovador, i que avui ja és un símbol històric de l’arquitectura contemporània catalana, va ser la nova Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. A la façana, Subirachs va crear un mural ceràmic al costat d’Antoni Cumella, que jugava amb els valors plàstics de les xifres i els grafits.

escultura urbana
Les taules de la llei, Josep Maria Subirachs i Antoni Cumella, 1959, façana de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona

Evocació marinera

Va ser una escultura de gran impacte històric: es tracta d’una forma abstracta elegantíssima, de superfície rugosa, que no representava res concret, però que evocava clarament elements relacionats amb la mar: podia semblar la proa d’un vaixell, el timó oxidat d’una nau, una hèlix, la cua d’un cetaci, una àncora…

escultura urbana
Evocació marinera, Josep Maria Subirachs, 1958-1960 passeig Joan de Borbó, Barcelona

Homenatge a Barcelona

Aquesta obra va ser encarregada per la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat de Barcelona amb motiu del seu 125è aniversari. És una obra esvelta, creada en bronze i formigó, vertical, centrada en una estilització cúbica metàl·lica de l’escut de la ciutat.

escultura urbana
Homenatge a Barcelona, Josep Maria Subirachs, 1969, plaça del Mirador de l’Alcalde, Parc de Montjuïc, Barcelona

Fris Barcelona

Subirachs va ser l’encarregat de fer un fris a l’Ajuntament de Barcelona, a la plaça de Sant Miquel. L’edifici es va construir als anys 60 i trencava amb totes les construccions de voltant. El fris té una grandària de 2,56 x 45 metres.

escultura urbana
Fris Barcelona, Josep Maria Subirachs, 1969, plaça de Sant Miquel, Barcelona

Porta de Sant Jordi

Una de les obres públiques més significatives, per la seva situació emblemàtica, és la porta de Sant Jordi (1975), de bronze, que comunica el Palau dels Virreis amb el Saló del Tinell. Un gran sant Jordi presideix la gran porta de dos batents, en la qual se sintetitza la història de la confederació catalanoaragonesa.

escultura urbana
Porta de Sant Jordi, Josep Maria Subirachs, 1975, Palau del Lloctinent, Barcelona

L’obra i vida de Subirachs tenen un recorregut que podríem estar escrivint durant hores. Però, per sobre de tot, és important destacar el seu amor per l’escultura urbana i per fer un servei públic; un autèntic luxe per als vianants.

CTA - CAT - Post - Ebook Avantguardes

Veure tot

Potser et pot interessar

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?