Escultura asteca: 3 exemples que has de conèixer

El domini de l’imperi asteca va ser molt breu, entre 1428 i 1521. No obstant això, el seu llegat segueix present als nostres dies. En aquest post, t’expliquem més coses sobre l’escultura asteca, considerada un tipus d’art admirable que va caracteritzar la civilització mesoamericana.

L’art i l’escultura asteca

Els asteques, també anomenats mexiques, van ser una civilització guerrera que va fundar la ciutat de Mèxic-Tenochtitlán l’any de 1325. El més característic d’aquest poble van ser les piràmides eminents que van construir i la gran xarxa de canals d’aigua. L’art i l’arquitectura van ser la seva forma d’expressió més eminent davant del poder polític i religiós.

En aquest sentit, l’art asteca se caracteritzava en representar el poder, la victòria i l’orgull, mitjançant escultures tallades en pedra. La mort, els déus, els escollits per al sacrifici o els personatges monstruosos eren els elements predominants en l’escultura asteca. Actualment, aquest tipus d’art es relaciona amb la bellesa, donat que l’herència d’aquesta civilització va ser la predominant en la configuració de la cultura i el patrimoni mexicà.

És important remarcar que el Temple Major, l’edifici polític i principal de la ciutat de Tenochtitlán, acollia diverses peces de pedra revestides de joies precioses, cintes d’or i cadenes formades a partir de cranis humans. Aquests elements van cridar l’atenció d’Hernán Cortés, i és per això que, en un moment important de la Conquesta de Mèxic, les figures de la Verge i de Crist van substituir els déus dels mexiques.

3 exemples d’escultura asteca

Els 3 pilars dels asteques van ser el sol, la lluna i la terra. Hi ha 3 monòlits farcits de dades històriques i científiques en relació a aquests elements: la Pedra del Sol, Coyolxauhqui i Tlaltecuhtli.

La Pedra del Sol

L’escultura de la Pedra del Sol, coneguda també com el Calendari asteca, és una obra que mostra l’alt nivell cultural que tenien els asteques. Pesa més de 20 tones i, en el seu centre, hi ha representat el déu Tonatiuh, el déu del sol. En aquest sentit, aquesta escultura simbolitza les 3 etapes que recorria el sol durant el dia.

Coyolxauhqui

La paraula Coyolxauhqui, en nàhuatl, dialecte de la llengua nahua o asteca clàssic, vol dir «aquella que s’engalana les galtes amb cascavells». L’escultura va ser descoberta el 1978. Aquesta peça simbolitza la divinitat lunar i, com es pot observar, el monòlit posa de manifest a una deessa nua i desintegrada, per culpa d’una derrota que va patir contra els seus adversaris, on pretenia desprendre’s de les seves vestidures.

Tlaltecuhtli

I per acabar el post, aquest monòlit, trobat el 2006, és considerat una deïtat exclusiva per a la classe sacerdotal i representa l’habilitat que tenia una deessa per devorar als difunts.

Actualment, la cultura asteca és valorada tant a Mèxic com al món sencer, no només per les admirables escultures, sinó pel rerefons que aquestes mostren i per l’aportació cultural i arqueològica que suposa.