El Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés, es uno de los poemarios más emblemáticos de la poesía valenciana contemporánea. Descubre a continuación su proceso de creación, el porqué de su importancia dentro de la cultura y la literatura valencianas en lengua catalana y en la trayectoria del autor.
También incluye un poema del propio autor dedicado a la ciudad de Valencia.

Índice de Contenidos
Historia del Llibre de meravelles de Vicent Andrés Estellés
El libro en cuestión formaba parte de un ciclo de cuatro poemarios llamados Manuscrits de Burjassot, que escribe entre finales de 1956 y la primavera de 1958.
El título es un homenaje a la novela de Ramon Llull con el mismo nombre, escrita en el S.XIII, y está concebido como un inventario de maravillas que uno puede encontrarse en la ciudad de Valencia en el periodo más crudo de la posguerra. Su construcción dividida en episodios, la intención didáctica y moral y su formato de tríptico también están inspirados en esta obra. Llibre de meravelles cuenta con nueve secciones que se dividen en tres partes diferenciadas: un prólogo, un epílogo y, en medio, las otras siete.
En el prólogo presenta el poemario en forma de declaración de principios poéticos mientras que, en el epílogo, el poeta expresa su compromiso con la sociedad.
Llibre de meravelles: el retrato de Valencia tras la guerra
Dicha obra es un conjunto de poemas que en su mayoría son de carácter realista, lírico y narrativo sobre aspectos de la vida cotidiana de la Valencia de posguerra.
Sus versos hablan de personas corrientes, en los que predominan temas como el amor, la muerte, la violencia o la represión. Al mismo tiempo, son un homenaje poético a Valencia, ciudad adoptiva del autor, a los valencianos y a su cultura. Es un recorrido por sus calles, sus rincones y sus lugares emblemáticos.
Aunque los poemas están escritos de una manera sencilla y utilizando lenguaje coloquial, esta simpleza buscada esconde una clara intención irónica y subversiva que retrata la normalidad y la miseria que se vive tras la guerra.
Aquí puedes ver uno de los poemas dedicados a la ciudad de Valencia:
CANT DE VICENT
…a unes tres milles de la mar, a la banda
occidental del riu Guadalaviar, sobre el qual
hi ha cinc ponts…
Sir John Talbot Dillon
PENSE que ha arribat l’hora del teu cant a València.
Temies el moment. Confessa-t’ho: temies.
Temies el moment del teu cant a València.
La volies cantar sense solemnitat,
sense Mediterrani, sense grecs ni llatins,
sense picapedrers i sense obra de moro.
La volies cantar d’una manera humil,
amb castedat diríem. Veies el cant: creixia.
Lentament el miraves créixer com un crepuscle.
Arribava la nit, no escrivies el cant.
Més avant, altre dia, potser quan m’haja mort.
Potser en el moment de la Resurrecció
de la Carn. Tot pot ser. Més avant, si de cas.
I el tema de València tornava, i se n’anava
entre les teues coses, entre les teues síl·labes,
aquells moments d’amor i aquells moments de pena,
tota la teua vida —sinó tota la vida,
allò que tu saps de fonamental en ella—
anava per València, pels carrers de València.
Modestament diries el nom d’algun carrer,
Pelayo, Gil i Morte… Amb quina intensitat
els dius, els anomenes, els escrius! Un poc més;
i ja tindries tota València. Per a tu,
València és molt poc més. Tan íntima i calenta,
tan crescuda i dolguda, i estimada també.
Els carrers que creuava una\lenta parella,
els llargs itineraris d’aquells dies sense un
cèntim a la butxaca, algun antic café,
aquella lleteria de Sant Vicent de fora…
La casa que estrenàreu en estrenar la vida
definitivament, l’alegre veïnat.
El metge que buscàveu una nit a deshora,
la farmàcia de guàrdia. Ah, València, València!
El naixement d’un fill, el poal ple de sang.
Aquell sol matiner, les Torres dels Serrans
amb aquell breu color inicial de geranis.
Veus, des del menjador, per la finestra oberta,
Benimaclet ací, enllà veus Alboraia,
escoltes des del llit les sirenes del port.
De bon matí arribaven els lents carros de l’horta.
Els xiquets van a escola. S’escolta la campana
veïna de l’església. El treball, el tenaç
amor a les paraules que ara escrius i has dit sempre,
des que et varen parir un dia a Burjassot:
com mamares la llet vares mamar l’idioma,
dit siga castament i amb perdó de la taula.
Ah, València, València! Podria dir ben bé:
Ah. tu, València meua! Perquè evoque la meua
València. O evoque la València de tots,
de tots els vius i els morts, de tots els valencians?
Deixa-ho anar. no et poses solemne. Deixa l’èmfasi.
L’èmfasi ens ha perdut freqüentment els indígenes.
Més avant escriuràs el teu cant a València.
La obra más famosa de Vicent Andrés Estellés
Vicent Andrés Estellés, natural de Burjassot, cuenta con una obra muy extensa, un poco dispersa por su continua tendencia a corregir y reelaborar. Aunque comienza a publicar libros desde 1953 con Ciutat a cau d’orella, la popularidad no le llega hasta la publicación de Llibre de meravelles en 1971, escrito trece años antes.
El libro se convierte en un éxito inmediato, todo un best seller de la poesía en catalán en el País Valencià. El reconocimiento del poeta de Burjassot va a más con la edición de Obra completa, un libro que recoge parte de su obra ya publicada con gran cantidad de contenido inédito. Su trayectoria ha sido reconocida con varios premios como el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1978), el Premi d’Honor de les Lletres Valencianes (1990) y la Medalla de Oro de Bellas Artes del Ministerio de Cultura.
No hay comentarios
Todavía no hay ningún comentario en esta entrada.
Deja un comentario