Apuntes de arte

El mite de «Venus i Adonis» en l’obra de Ticià

¿Cuánto sabes sobre la pintura del s.XX?

L’obra Venus i Adonis de Ticià forma part de les anomenades Poesies, el conjunt d’obres mitològiques que Ticià va pintar per al rei Felip II, entre 1553 i 1562, i va ser considerada la més eròtica de totes les que va pintar d’aquesta sèrie. En aquest post t’expliquem el perquè, a més a més d’altres detalls sobre el mite de Venus i Adonis, obra destacada de Ticià.

Anàlisi del mite de Venus i Adonis

Ticià va pintar Venus i Adonis el 1554, i va ser la segona Poesia que va lliurar al rei Felip II, després de Dànae, lliurada el 1553. La composició de Ticià a Venus i Adonis, que ens ensenya la deessa d’esquena, buscava demostrar que la pintura pot representar diferents punts de vista. Aquest aspecte, que equipara la pintura amb l’escultura, es pot comprovar sobretot amb l’observació conjunta de Venus i Adonis i de Dànae.

ENC - CAT - Text - Pintores

Venus i Adonis, que es troba al Museo del Prado de Madrid, destaca més per la seva gran qualitat que per la seva novetat. Ticià va partir de la versió de Moscou (1542-1546) per, com feia habitualment a l’hora fe fer rèpliques, incloure petits canvis i modificacions en aquesta versió per a Felip II.

mite venus i adonis
Venus i Adonis, Ticià, 1554. Imatge: Museo del Prado

Malgrat que les figures i les parts principals de l’obra van ser traslladades mitjançant un calc, que coincideix amb la superfície del quadre de Moscou, la posició de la javelina és diferent a Venus i Adonis. No obstant, els canvis més destacats es perceben només en la superfície, sobretot a la zona de l’abraçada, en el perfil de Venus i en el cos d’Adonis.

Aquests canvis venen donats pel fet que aquesta zona de Venus i Adonis presenta una lleugera capa de pintura que deixa visible la preparació, fet que també passa a la zona del cel. Ticià també va desenvolupar aquest efecte en Poesies posteriors, fins la darrera, El rapte d’Europa.

En el seu moment, Venus i Adonis de Ticià va ser considerada la més eròtica de totes les obres de la sèrie Poesies, encara que, a diferència de Dànae, no mostrava l’acte sexual. La raó sembla trobar-se en l’exhibició de les natges de Venus, que era la part de l’anatomia femenina més excitant per a la imaginació masculina d’aquella època.

Una altra raó per a aquesta consideració eròtica del mite Venus i Adonis de Ticià és que l’atreviment de la dona es considerava escandalós, l’única vegada en totes les Poesies que ella pren la iniciativa, i que es confongués l’intent de Venus per retenir Adonis amb un abraçada seductora.

El mite de Venus i Adonis en les Poesies de Ticià

Ticià deuria acordar amb Felip II la realització de les Poesies quan, el 1551, va anar a Augsburg per reunir-se amb la cort imperial. El més probable és que Felip II li encarregués un conjunt de pintures mitològiques, donant a Ticià la llibertat per triar els temes i com plasmar-los.

La col·lecció de les Poesies  està integrada per Dànae, Venus i Adonis, Perseu i Andròmeda, Diana i Acteó, Diana i Cal·listo i El rapte d’Europa.

Les Poesies es van concebre per exhibir-se en conjunt, tot i que no per a un espai concret, ja que en aquell moment Felip II no posseïa una residència estable, fet que no va succeir fins un temps després del seu retorn a Espanya, l’agost de 1559.

Ticià sempre tenia en compte les condicions de llum dels espais que acollirien les seves obres, de manera que és possible que el fet de no tenir referències en aquest sentit tingués conseqüències estètiques en la creació de les poesies.

Aquesta podria ser l’explicació de la uniformitat lumínica de les Poesies, les figures gairebé no projecten ombres, aspecte que contrasta amb altres obres de l’època, com Sant Nicolau de Bari, la Transfiguració o l’Anunciació.

ENC - CAT - Post - Pintores

Quizá te puede interesar...

Deja un comentario

No hay comentarios

Todavía no hay ningún comentario en esta entrada.

¿Vols veure el contingut en català?