Els enigmes de les obres de Magritte

René Magritte (1898-1967) és un dels pintors més representatius del surrealisme. El belga va crear algunes de les pintures més conegudes d’aquest moviment artístic, com La traïció de les imatges (1929), Els amants (1928) o El fill de l’home (1964).

Les obres de Magritte són una subversió de la realitat i, sovint, resulten inquietants i misterioses. L’artista, mitjançant les seves pintures, va estudiar la relació entre la realitat i la representació artística, des d’una posició acadèmica i, alhora, provocadora.

Un dels primers surrealistes

Magritte es va formar a Bèlgica, el seu país natal, on aviat va entrar en contacte amb el cubisme i el futurisme. Va ser membre fundador del grup surrealista belga, juntament amb artistes com el músic E.L.T. Mesens i, el 1926, va entrar en contacte amb el grup surrealista de París, a través de Louis Aragon. A partir de 1927 es dedicaria per complet a la pintura i iniciaria la seva carrera artística per la qual se’l considera un dels primers pintors plenament surrealistes.

Tanmateix, Magritte va tenir sempre una interpretació i una visió pròpies respecte a la concepció d’aquest moviment artístic. Destacats membres del grup surrealista, com Salvador Dalí o el poeta André Breton, autor del Manifeste du surréalisme (1924), van seguir les tesis freudianes de la psicoanàlisi, de manera que les seves obres exploraven el món del subconscient. El pintor belga es va oposar frontalment a aquesta visió i va rebutjar les interpretacions que vinculen l’obra amb la vida de l’artista.

Magritte sostenia que l’art havia de ser comentat i jugava amb l’escletxa entre objecte i representació. Segurament, l’exemple més conegut és La traïció de les imatges (1929), la famosa representació d’una pipa al costat de la frase «Ceci n’est pas une pipe.» («Això no és una pipa.»). En el seu moment, aquesta va ser una obra molt comentada. Quan li van preguntar què volia expressar, Magritte va dir:

«La famosa pipa, me l’han criticada prou! I no obstant això, pots omplir-la? No, oi?, això només és una representació d’una pipa. Aleshores, si sota el meu quadre hagués escrit «Això és una pipa.», hauria estat mentint!»

Qüestionament continu

Des d’una tècnica treballada i depurada, d’aspecte acadèmic i neutral, les obres de Magritte exploren la dimensió metafísica de l’art a través del surrealisme. El pintor belga, amb les seves pintures, no pretenia representar objectes reals sinó l’abstracció del seu pensament sobre aquest objectes.

A El fill de l’home (1964), un suposat autoretrat de Magritte, una poma levita davant la cara de l’home amb el barret negre tan representatiu de la figura de l’artista. Amb aquesta misteriosa imatge el pintor no dona claus per a una interpretació clara, sinó que experimenta amb les relacions entre objectes i idees. Passa el mateix amb La reproducció prohibida (1937), en la qual va representar un home que mira un mirall i el mateix mirall, en lloc de tornar-li la imatge de la seva cara, reprodueix la seva esquena.

Magritte va demostrar un gran talent per representar imatges mentals, aquesta dimensió metafísica que va explorar i va qüestionar tota la vida. Amb un humor particular i corrosiu, va voler desmuntar les convencions que situen l’art com una reproducció del món tal i com el coneixem o, fins i tot, com a representació de símbols. Amb els seus originals enigmes, va buscar provocar la ment de l’espectador per anar fins al fons del món de les idees.