Els baixos fondos de París: «El bevedor d’absenta», d’Édouard Manet

El bevedor d’absenta (1859) d’Édouard Manet (1832-1883) és una de les primeres obres més importants del pintor parisenc, però també un dels seus quadres més polèmics. Malgrat que va ser rebutjada pel Saló de París, aquesta pintura va marcar els inicis d’un canvi de paradigma en la història de l’art.

Per entendre millor aquest canvi, en aquest article t’expliquem el context de l’època i les característiques principals d’aquesta obra.

Context: París i l’absenta

En l’època de Manet, París va ampliar el seu territori gràcies a les transformacions dirigides pel baró de Haussmann (1809-1891) entre 1852 i 1870, amb nous districtes moderns a la perifèria. Napoleó III (1808-1873) regnava a França, i hi havia un creixement de la industrialització i de la classe mitjana. Gràcies a això, la ciutat es va tornar famosa internacionalment pel seu gran nombre de cafès, bulevards i cabarets, com el Moulin-Rouge. No obstant això, encara hi havia els pobres, una classe obrera amb sous molt precaris i vagabunds, especialment al districte de Montmartre. Aquest districte passaria a ser la residència de molts artistes i escriptors de renom.

D’altra banda, l’absenta és un licor fet de fulles de donzell, anís i altres herbes, amb un gust molt fort i amb un alt percentatge d’alcohol. La seva principal característica és el seu peculiar color verd. En aquella època, va obtenir una gran popularitat a la zona bohèmia de Montmartre i en molts cabarets, fins al punt d’haver una anomenada «hora verda», al voltant de les cinc de la tarda. Per a la resta de francesos, aquesta beguda representava la decadència de la modernitat, la pobresa i la ganduleria. Malgrat això, es va internacionalitzar a la resta de països i va ser lloada per molts intel·lectuals de l’època.

Anàlisi del quadre

En essència, El bevedor d’absenta d’Édouard Manet és un retrat d’un borratxo que es deia Collardet. Porta un barret de copa negre gran i una capa en mal estat que el cobreix, a més a més d’una copa d’absenta a un costat i una ampolla buida als seus peus. Malgrat la seva aparença, el personatge destaca pel seu estil estrany i per una elegància excèntrica. Alguns experts afirmen que està basat en L’indiferent (1717) de Jean-Antoine Watteau (1684-1721) o en els borratxos que pintava Diego Velázquez (1599-1660).

Com després farien els pintors impressionistes, Manet retratava la realitat de la seva època. Es va inspirar en la poesia de Charles Baudelaire (1821-1867) i en la seva visió estètica sobre els baixos fons de París, concretament en el seu “El vi dels drapaires”, de Les Flors del mal (1840). Aquest tipus de retrats individuals, però, estaven reservats per a l’aristocràcia i la noblesa, fet que trencava categòricament amb la tradició.

En aquesta obra hi ha una absència total de temes clàssics, representava una oda a l’embriaguesa, a la pobresa i al consum de drogues. A més a més de la pinzellada poc acadèmica del quadre, el barret i la capa de Collardet semblaven una mofa de l’alta societat, que es negava a veure la pobresa de la seva població.

L’obra només va aconseguir el vot d’Eugène Delacroix (1798-1863) per part del jurat de l’Acadèmia de Belles Arts francesa, mentre que la resta de pintors la van acusar de no tenir ni profunditat ni sentiment.

Esperem que hagis gaudit de la lectura d’aquest article, i que hagis après més sobre una de les etapes més importants en la història de l’art europeu.