Apunts d'art

Els 6 quadres artístics més destacats de l’avantguardisme català

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

Els diferents moviments avantguardistes impliquen una superació els límits del que fins aquell moment s’acceptava com a correcte, buscant la llibertat d’expressió i abordant temes tabú. En aquest article volem analitzar alguns dels quadres artístics més destacats de l’avantguardisme català, per la qual cosa et presentem una mostra de 6 obres:

Els quadres artístics més destacats de l’avantguardisme català:

“Les senyoretes del carrer Avinyó”, Pablo Picasso, 1907

cuadros artísticos
Les senyoretes del carrer Avinyó, Pablo Picasso, 1907

Aquest és un quadre artístic proto-cubista amb el que Pablo Picasso (1881-1973) va canviar l’art per sempre, donant inici al cubisme. Amb aquesta obra Picasso buscava trencar amb allò establert i abandonar el realisme: aquí, el cos nu de la dona no és més que un conjunt de plans angulars.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

Molts dels seus col·legues pintors de l’època es van escandalitzar en veure aquesta obra: tan allunyada del realisme del moment i amb una clara influència de l’art i les màscares africanes, Les senyoretes del carrer Avinyó donen peu a múltiples interpretacions. La que més força és la de la relació entre el sexe, el plaer i la mort.

Malgrat que en un inici la figura de l’esquerra havia de ser un home, en les seves innombrables modificacions de les senyoretes del carrer Avinyó, Picasso va decidir que tot el protagonisme l’acabessin tenint cinc dones: cinc prostitutes amb les que l’artista relaciona la veneració del plaer sexual amb el perill mortal de les malalties venèries.

“La persistència de la memòria”, Salvador Dalí, 1931

També coneguda com Rellotges tous, La persistència de la memòria és una de les creacions més conegudes de Salvador Dalí (1904-1989), on l’artista plasma la preocupació sobre la impossibilitat de controlar el temps. És una obra representativa del surrealisme, objecte de múltiples interpretacions. Es pot incloure en el mètode paranoicocrític, segons el qual Dalí s’indueix al·lucinacions psicòtiques per a crear.

Es tracta d’una peça que reprodueix tres rellotges tous i un de rígid, a Portlligat. Els rellotges tous mostren hores diferents, insinuant la relativitat del temps i l’angoixa per controlar-lo. El rellotge rígid no mostra l’hora (està col·locat boca avall) i està cobert de formigues. Això podria simbolitzar la decadència.

“Paisatge català (El caçador)”, Joan Miró, 1924

Amb Paisatge català Miró va homenatjar Mont-roig del Camp i va voler mostrar la vida i les tradicions catalanes i del Mediterrani. En aquest quadre, una fita en l’evolució artística i conceptual de Miró (1893-1983), hi predominen els elements fantàstics, usant la realitat quotidiana del paisatge campestre per a transitar de l’individual a l’universal.

Representa un pagès durant la caça, amb barretina i pipa. A la part inferior, “la sardina enterrada”, pròpia de la quaresma. El pagès caçador i la sardina representen dues condicions d’existència oposades; la vital i la mortal. El caçador, dempeus, simbolitza les funcions vitals, mentre que el caçador sardina és la funció espiritual, present en l’espiral que simbolitza l’aura de molts personatges de Miró. Un gran ull, representant una entitat superior molt freqüent en la seva obra, ho observa tot.

“Unes noces”, Olga Sacharoff, 1921

Una altra peculiaritat de Sacharoff és que dibuixava els ulls buits, amb la pupil·la ocupant tota la còrnia. Semblava que els seus personatges portessin una màscara. En aquest cas, Unes noces representa una escena nupcial amb multitud de personatges en un bosc. És un fantàstic exemple del seu estil, d’un primitivismo amable, colorista i lluminós.

Otra peculiaridad de Sacharoff es que dibujaba los ojos huecos, con la pupila ocupando toda la córnea. Parecía que sus personajes llevaran una máscara. En este caso, Una boda representa una escena nupcial con multitud de personajes en un bosque. Es un fantástico ejemplo de su estilo, de un primitivismo amable, colorista y luminoso.

“Un món”, Ángeles Santos, 1929

En aquest gran llenç Ángeles Santos (1911-2013) va representar el seu imaginari amb només 18 anys, després de les seves primeres lliçons de pintura. Un món no esfèric, sinó cúbic, amb figures femenines en processó mentre el sol il·lumina les estrelles. És una pintura pròxima al realisme màgic, de tècnica austera, entre el figurativisme i el surrealisme.

Va ser una artista nòmada, a causa de la professió del seu pare, funcionari de duanes. En El món hi veiem un mapa d’Espanya en un món quadrat, on Portbou, Valladolid i Huelva són el nucli d’un univers flanquejat per àngels.

L’obra de Santos es caracteritza per l’aspecte lànguid dels personatges, els tons blaus i la mescla del món terrenal amb el celestial.

“La gana”, Remedios Varo, 1938

Aquesta obra de Remedios Varo (1913-1963) va ser una de les dues pintures de l’artista que van formar part de la col·lecció particular de André Breton, el fundador del surrealisme. Això mostra la seva importància històrica i cultural, que comparteix motius (les enormes dents) amb les figures surrealistes de Picasso. És una de les poques creacions de Varo de formes geomètriques abstractes.

Remedios Varo, una de les pintores més destacades del surrealisme, va dur a terme diversos “cadàvers exquisits”, joc amb el qual els surrealistes creaven obres col·lectives. Les temàtiques de la seva obra són el món oníric, el subconscient, el misticisme i el simbolisme.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?