Eduardo Chillida es va distingir pel gust per l’estètica escultòrica: les seves obres solen ser impressionants, robustes i exhibides en espais exteriors. Per comprendre una mica més sobre el seu estil artístic, en aquest article reflexionarem sobre l’obra Elogi de l’aigua, una peça d’una força visual molt gran que manté l’equilibri sobre un estany d’aigua.
Índex de Continguts
Elogi de l’aigua: una obra mestra de Chillida
Eduardo Chillida Juantegui va ser un escultor d’origen basc nascut el 1924. En general, les seves obres estan fetes de fusta, formigó o ferro. A més a més, la seva tècnica, influenciada per l’escultor Pau Gargallo Catalán, es distingeix per la senzillesa i la robustesa.
L’autor d’Elogi de l’aigua procura destacar la matèria i l’espai en cadascuna de les seves peces escultòriques. Aquesta obra tan impressionant es troba ubicada al Parc de la Creueta de Coll, al districte de Gràcia, a Barcelona.
Es tracta d’una peça sòlida, pesada i ferma de formigó armat, que pesa 54 tones i se sosté mitjançant unes cordes d’acer. D’ella es despleguen 4 extremitats llargues tortes entre si, es pot dir que tenen la forma de grans urpes.
La peça està penjada sobre un estany artificial. En aquesta obra, l’autor va tractar de representar el dinamisme amb l’espai, en conjunt amb la força que aconsegueix expressar per si mateixa.

A Chillida també l’anomenaven «L’arquitecte del buit». És lògic pensar que el nom deriva de les múltiples obres en les quals juga amb el moviment de la matèria en l’espai.
Interpretacions d’Elogi de l’aigua
En general, algunes interpretacions que es poden atribuir a aquesta peça són la lluita amb la llei de la gravetat i el moviment i la força de la matèria en l’espai.
Elogi de l’aigua és, sense cap mena de dubte, un treball artístic que imposa, ja que al trobar-se de forma lliure en un entorn obert genera una gran força visual. A més a més, la pròpia peça juga amb les ombres d’acord amb les diferents llums del dia.
Altres obres d’Eduardo Chillida
Eduardo Chillida ha realitzat altres obres emblemàtiques que, com Elogi de l’aigua, dialoguen amb el buit:
- Enclusa de somnis (1956)
- Modulació de l’espai I (1964)
- Pinta del vent (1977)
- Lurra (1980)
- Topos V (1986)
Cal destacar el paper que juguen les obres de Chillida en l’espai exterior, en aquest sentit, la peça Elogi de l’aigua pretén produir un acostament a la gran extensió que té l’univers.
Esperem que aquest article t’hagi apropat una mica més a l’obra mestra Elogi de l’aigua d’Eduardo Chillida.
Cap comentari
Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.
Deixa un comentari