Els retrats d’Elaine de Kooning

Elaine de Kooning (1918-1989) és un dels exponents més importants de l’expressionisme abstracte americà. Talentosa i lliurepensadora, va destacar, especialment, pels seus retrats i per la seva capacitat de capturar l’essència dels seus models en quadres plens de vida i amb un estil molt particular.

Defensora de l’expressionisme abstracte

La novaiorquesa Elaine de Kooning, nascuda com a Elaine Fried, va créixer exposada a l’art des de petita gràcies a les visites que organitzava la seva mare a museus i galeries de la metròpoli americana. Va estudiar art a la universitat i va fer classes de dibuix amb qui, més tard, es convertiria en el seu marit, Willem de Kooning, pintor d’origen holandès. Aquesta relació va marcar la seva vida, però també la seva carrera, ja que va prioritzar promocionar la carrera de Willem a més a més del moviment de l’expressionisme abstracte propi.

En aquest sentit, destaca el seu paper com a fundadora de The Club, un grup d’artistes avantguardistes que es trobaven al barri de Greenwich Village per debatre sobre art entre 1949 i 1962. Va contribuir regularment en la publicació Art News, on promovia l’expressionisme amb ressenyes i crítiques d’art, especialment entusiastes pel que fa a la feina del seu marit. Arran de la seva separació, el 1957, també va treballar durant breus períodes a diverses universitats com a professora d’art.

L’obra: entre l’abstracció i l’art figuratiu

De Kooning va pintar tant obres abstractes com figuratives. Des de finals de la dècada de 1940 i fins a principis de la de 1980, va pintar jugadors de bàsquet fent servir un estil vague i expressiu. El 1957, durant la seva estada a Albuquerque com a professora de la Universitat de Nou Mèxic, va dur a terme una sèrie d’obres representant corrides de toros. Durant la dècada de 1980 va pintar una sèrie de quadres figuratius i orgiàstics sota el títol Bacchus. Amb la seva obra, buscava aplicar les característiques i les qualitats de l’abstraccionisme a les figures.

Encara que sempre va ser una ferma defensora l’expressionisme abstracte, la seva faceta més coneguda és la de retratista. Aquesta pintora novaiorquesa pintava persones per divertir-se, sovint de la seva família, però també del seu cercle d’artistes més propers, entre ells els poetes Frank O’Hara i Allen Ginsberg o la coreògrafa Merce Cunningham, inclòs el seu marit Willem de Kooning.

En lloc de buscar el realisme, les obres de de Kooning capturen l’essència de la persona retratada a través de la seva postura o les característiques principals del seu físic. La característica principal de la seva obra són els traços ràpids i lliures, gairebé esquemàtics, pintant amb colors vívids que sortien de la ratlla. Fent servir els principals trets de les cares, era capaç de retratar les persones de manera que eren reconeixibles instantàniament amb un simple cop d’ull.

El retrat de JFK

Els retrats d’Elaine de Kooning van ser molt admirats durant la seva vida i la seva figura prominent en l’expressionisme abstracte la van erigir com a representant d’aquell moviment. És per això, a més a més de per la seva fama de treballar ràpid, que el 1962 se li va fer l’encàrrec més important de la seva carrera: retratar John F. Kennedy, el president dels Estats Units. L’elecció de l’artista novaiorquesa per a aquesta tasca va ser poc ortodoxa, tant pel seu estil, com pel fet de ser dona.

El desembre de 1962 va passar diversos dies fent apunts del president, en diferents postures i situacions, mentre aquest treballava amb el seu equip. A més a més dels múltiples esbossos, de Kooning es va envoltar de retalls de diaris i publicacions amb la foto de JFK i mai deixava passar cap oportunitat per dibuixar-lo quan el veia a la televisió. Va passar mesos treballant obsessivament per fer l’encàrrec buscant una representació perfecta del president. Quan JFK va ser assassinat el 1964, la pintora va deixar de treballar durant un any.

El resultat final d’aquest procés va ser el retrat que Kooning buscava. No és un retrat presidencial convencional, no traspua autoritat, ni poder. Captura l’essència del president, recentment mort, assegut amb les cames creuades, però sense estar rígid, amb una gran vivacitat accentuada pels colors blaus i verds de la paleta. El rostre mostra el gest característic de JFK i la capacitat de Kooning per reflectir la semblança dels seus models. En definitiva, tal i com va dir ella, ofereix «un cop d’ull» al veritable John F. Kennedy per a la posteritat.

Elaine de Kooning va ser la gran pintora del retrat expressionista. La seva abnegació per promoure l’art i el moviment del qual formava part, a més a més de la seva magnífica obra, la van erigir com a representant de l’expressionisme abstracte americà.

Esperem que aquesta aproximació a la figura d’Elaine de Kooning i la seva obra, t’hagi encuriosit per voler conèixer més coses d’ella i de l’expressionisme abstracte americà.