Apunts d'art

El sorgiment de l’aquarel·la abstracta: una mirada a Kandinski

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

La primera aquarel·la abstracta, de Vassili Kandinski, representa un moment de gran importància en el camí de l’art abstracte.

L’aquarel·la és, sens dubte, una de les tècniques més versàtils que existeixen. En el camí cap a l’abstracció en l’art, aquesta tècnica artística va adquirint més importància, ja que el color deixa de ser un complement del dibuix per convertir-se en el veritable protagonista.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

Una mica d’història

Aquesta tècnica ja es va utilitzar en l’antiguitat a Egipte, la Xina i el Japó, entre d’altres, en diferents suports, com el papir, la seda o l’ivori.

Posteriorment, a Europa, serà una tècnica molt usada per grans mestres de l’art, com Leonardo da Vinci, Albrecht Dürer, Miquel Àngel i Rembrandt. A partir del segle XVIII, serien els pintors anglesos els qui aconseguirien el mestratge absolut en l’ús de l’aquarel·la i elevarien aquesta tècnica a la categoria més alta.

Quan sorgeix l’aquarel·la abstracta?

Al llarg de la història han estat molts els artistes de tota mena que han tret profit de les qualitats de transparència i delicada nitidesa de l’aquarel·la. Però no és fins a començaments del segle XX que Vassili Kandinski aborda un nou repte: el gir cap a l’abstracció. El 1895, mentre Kandinski visitava una exposició a Moscou, una obra de Monet de la sèrie “Pallers” el va seduir profundament. En un primer moment no va ser capaç de reconèixer els detalls del camp representat i va quedar enlluernat pel que percebia sense reconèixer: la mateixa pintura desproveïda de l’objecte.

Kandinski, que el 1897 va deixar la seva feina de professor universitari a la Universitat de Moscou per traslladar-se a Munic, es va amarar de l’estil que imperava allà, el Jugendstil (el modernisme). Va començar llavors una evolució que seguirien paral·lelament altres artistes contemporanis com Mondrian, Malèvitx i Delaunay: el valor de l’objecte representat era cada vegada menys transcendent i el material quedava alterat per les emocions. Però aquesta transformació aniria molt més enllà.

En començar el nou segle, Kandinski encara és un artista expressionista (moviment amb fortes arrels alemanyes i que va tenir el seu apogeu en el primer terç del segle XX), com la resta d’artistes avantguardistes que, més tard, el 1912, formaran el grup Der Blaue Reiter.

Kandinski protagonitza transformacions molt evidents en el seu treball, amb colors més radicals i dramàtics i objectes cada vegada més irreconeixibles; però, a més, conscientment està establint les bases teòriques per a la cerca del que considera l’art pur completament desprès de l’objecte.

La primera aquarel·la abstracta

El 1910 (1913, per a alguns autors) Kandinski pinta aquesta aquarel·la de gran format aplicant ja totes les seves conclusions teòriques.

L’obra té un increïble dinamisme que emana dels traços nerviosos de la seva mà, amb línies arbitràries que donen una gran sensació de moviment i força. En aquesta obra, Kandinski, que també era músic, posa de manifest el seu amor per la música i el ritme. Ell considera que la música i el color són capaços d’expressar espiritualitat per si mateixos. El color, lliure, flueix per tota l’obra aparentment de manera caòtica, encara que veiem com vermells i blaus hi solen aparèixer combinats, equilibrant càlids i freds.

Kandinski va aconseguir, mitjançant un treball intel·lectual intens, plasmar el seu món a través de les formes i els colors, deslligats de la matèria. D’aquesta manera, va establir la base perquè molts altres artistes coetanis d’avantguarda iniciessin els seus propis camins a través d’aquest nou i apassionant moment en l’art.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?