El Pantocràtor de Sant Climent de Taüll: obra clau del romànic

Els frescos de l’absis de l’església de Sant Climent de Taüll i, sobretot, el Pantocràtor o Crist en majestat, com recomanen els historiadors d’art que l’anomenem, són la mostra del punt àlgid del romànic català, tant pel que fa a la seva bellesa com a la tècnica emprada. Parlarem d’això en aquest post, en el qual descobrirem alguns aspectes clau del Pantocràtor de Sant Climent de Taüll.

La tècnica del Pantocràtor de Sant Climent de Taüll

És molt probable que la decoració pictòrica de l’església de Sant Climent de Taüll es realitzés abans de l’any 1123, donat que aquest és l’any de la consagració del temple i la pintura de la inscripció que ho commemora és molt semblant a les pintures de l’absis.

Aquesta decoració es va fer seguint una tècnica molt habitual en la pintura mural catalana de l’època, el fresc sec, amb el qual era possible superposar diferents capes de pintura.

A les pintures de Sant Climent de Taüll sobresurt la fermesa del dibuix i la gran capacitat de l’artista per composar i geometritzar les formes. D’altres aspectes que cal emfatitzar del Pantocràtor de Sant Climent de Taüll són l’ús d’una àmplia gamma de colors, insòlitament brillants, i la gran qualitat dels pigments utilitzats, com el blau de lapislàtzuli.

Aquest ús del color, que dona volum a l’obra, ha fet que els frescos de Taüll ocupin un lloc destacat en la pintura romànica europea.

A més a més, la genialitat del Pantocràtor de Sant Climent de Taüll rau en el fet que presenta el Crist del judici final, combinant elements de diferents visions bíbliques, com la de l’Apocalipsi, Isaïes i Ezequiel.

Composició del Pantocràtor de Sant Climent de Taüll

El Pantocràtor de Sant Climent de Taüll segueix la tradició romànica de dividir l’absis en diversos registres. El primer, on hi ha el Pantocràtor, els àngels i els apòstols, representa el cel; el segon representa l’església, i el tercer, que mai va arribar a pintar-se, simbolitzaria el món terrenal. La temàtica de la pintura és religiosa i la seva funció és, sobretot, didàctica.

El Pantocràtor se situa en el centre de l’absis, de quatre metres de diàmetre, emmarcat en la màndorla, o ametlla mística. La imatge és un Crist en majestat assegut sobre l’arc de cel, amb les lletres gregues alfa i omega a cada costat, com a mostra que Déu és el principi i el final de tot.

La màndorla i l’arc estan treballats de forma molt acurada, amb sanefes geomètriques i vegetals, respectivament. La túnica i el cos estan perfectament perfilats, fet que evidencia que el pintor dominava perfectament la tècnica.

La imatge del Crist és d’un gran rigor geomètric, en la qual la cintura és l’eix horitzontal. A la part superior, la túnica i el cap dibuixen un triangle equilàter, mentre que, a la part inferior, els genolls i els peus formen un trapezi regular.

D’aquesta manera, doncs, la simetria és clau en el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll. Una simetria que només es trenca amb l’actitud que presenten les mans.   A més a més del Pantocràtor, al fresc també hi ha els àngels i els apòstols Marc, Lluc, Joan i Mateu. El cos dels apòstols es mostra torçat, per adaptar-se a la curvatura de la volta.

A la part inferior, sota d’unes arcades, hi ha la Verge i els sants, en una representació que sorprèn per la seva tosca definició, sobretot en comparació amb l’elegància de la resta de l’obra.

Elements destacats del Pantocràtor de Sant Climent de Taüll

A més a més de l’ús del color i de l’estructura compositiva, al Pantocràtor de Sant Climent de Taüll hi ha tres elements clau per a la seva interpretació:

La mà

Aquest és un dels trets més característics del Pantocràtor de Sant Climent de Taüll: el Crist en majestat aixecant la mà dreta en actitud de benedicció (Dextera Domini). Alhora, a la mà esquerra hi podem veure el llibre sagrat, la Bíblia, en el qual destaca la inscripció EGO SUM LUX MUNDI (jo sóc la llum de el món).

Les dimensions

La mida sobrehumana del Pantocràtor, en comparació amb la resta de figures del fresc, és un altre dels aspectes clau d’aquesta creació, que li confereix un elevat component antinaturalista.

Els ulls

La mirada penetrant del Pantocràtor posseeix una força innegable, i mostra l’autoritat d’un déu jutge. Els traços de la cara parteixen de dues línies que dibuixen el nas i emmarquen els ulls, formats a partir de formes regulars i geomètriques. El resultat és una imatge solemne i majestàtica. És la mostra de la bellesa de la simetria, una de les bases de l’univers medieval.

On visitar el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll

Atenent als principis de difusió i preservació del patrimoni català de la Junta de Museus de Catalunya, entre 1919 i 1923 les pintures murals de l’absis central, i dels dos arcs precedents, de Sant Climent de Taüll van ser traslladades al Museu Municipal de Belles Arts de Barcelona, aleshores amb seu al parc de la Ciutadella de Barcelona. Posteriorment, es van traslladar al Museu Nacional d’Art de Catalunya, on es conserven actualment i es poden visitar.

La tècnica que es va fer servir per al seu trasllat va ser la del strappo, per la qual només s’extreu la capa pictòrica, mentre que es deixa la capa de morter a la paret d’origen. Quan es pinta al fresc sobre el mur, els pigments s’apliquen sobre una capa de morter encara humida. Quan el morter s’asseca, els pigments hi cristal·litzen.

A Sant Climent de Taüll es pot admirar un mapping que recrea les pintures de manera didàctica, sempre respectant el component estètic.

S’hi expliquen tant la jerarquia dels diferents elements iconogràfics, com la tècnica pictòrica emprada. Després de la representació de les pintures, l’espectador pot comprovar la diferència entre la realitat dels fragments originals que encara resten a l’absis i la representació.

Esperem que aquest post sobre el Pantocràtor de Sant Climent de Taüll hagi satisfet la teva curiositat sobre aquesta magnífica obra del romànic català.