El mite d’Eco i Narcís a través del pinzell de William Waterhouse

Narcís era el fill del déu fluvial Cefís (Cephissus) i de la nimfa Liriope de Tèspies. Per la seva banda, Eco era una nimfa de les muntanyes, educada al mont Helicó.

El mite d’Eco i Narcís

Narcís era el fill del déu fluvial Cefís (Cephissus) i de la nimfa Liriope de Tèspies. Per la seva banda, Eco era una nimfa de les muntanyes, educada al mont Helicó.

Es diu que Narcís tenia una bellesa indiscutible. Un dels seus grans enamorats va ser el jove Anímies, qui, després de confessar-li el seu amor, va ser rebutjat. El jove va caure en un dolor profund i va acabar suïcidant-se. Abans de morir, però, Anímies va suplicar als déus que escarmentessin Narcís, com una mena de venjança per haver-lo rebutjat.

El càstig de Narcís va estar, de fet, en la seva mateixa bellesa. Mai no es podria veure reflectit en un mirall perquè, al fer-ho, la fascinació que sentiria cap a ell mateix seria tan gran que no podria suportar-la. Aquesta història també dona origen al significat de la paraula «narcisista».

D’altra banda, Eco va ser condemnada per la deessa Hera, que la va sentenciar a no poder parlar o a expressar-se, únicament podria repetir la darrera paraula que els altres diguessin. D’aquesta manera, la timidesa va esdevenir la seva característica principal, justament a causa d’aquesta condemna. Eco també es va enamorar del jove Narcís.

Un dia, Narcís caminava pel bosc. Eco estava amagada rere un arbre. Narcís va escoltar els seus murmuris i els dos van conversar una estona, encara que els fos impossible establir un diàleg a causa del càstig d’Eco. Finalment, la nimfa es va decidir a sortir de l’amagatall i va confessar el seu amor a Narcís, però el jove la va rebutjar, causant-li una gran tristesa i moltes ganes de fugir.

L’obra de William Waterhouse

Els personatges que protagonitzen la majoria de les obres de John William Waterhouse, pintor d’origen anglès, són déus grecs i romans.

L’obra Eco i Narcís de Waterhouse reprodueix l’escena dels dos joves quan es troben en un estany al mig de bosc. Narcís es veu a si mateix reflectit a l’aigua. La seva reacció és la d’enamorar-se profundament d’ell mateix. Narcís mor a la riba de l’estany pensant amb gran tristesa que mai podrà ser correspost pel seu propi reflex.

Eco i Narcís és una peça realitzada el 1903. Actualment s’exposa a la Walker Art Gallery, a Liverpool. La tècnica utilitzada per William Waterhouse va ser oli sobre tela.

És interessant observar el mite d’Eco i Narcís a través de l’obra de Waterhouse, la qual és interpretada habitualment com una prevenció contra l’orgull i l’autoestima accentuada. A més a més, cal esmentar que, segons aquesta llegenda, la bellesa de Narcís era tan gran que captivava tant a homes com a dones, mortals o déus. Per aquest fet el mite de Narcís també és important per a la història de la comunitat LGBT, ja que a l’antiga Grècia l’atracció sexual es basava en el desig i l’atracció, no necessàriament en el gènere.

Esperem que aquest article sobre el mite i l’obra Eco i Narcís t’hagi apropat a la cultura grega i a alguns significats importants d’aquesta peça.