Apunts d'art

El «Dorífor» de Policlet, l’escultura que va marcar el cànon

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

El Dorífor de Policlet és una de les escultures més importants de l’antiguitat. Descobreix la seva història i el perquè de la seva importància a l’antiga Grècia.

Còpia en marbre de l’estàtua del Dorífor, Policlet, s. I aC. Imatge: Museo Archeologico Nazionale de Nàpols

La troballa de l’estàtua del Dorífor

L’original en bronze del Dorífor de Policlet (450-440 aC) va desaparèixer. Tot i això, es conserven fins a 70 còpies romanes de la que es considera «l’obra autèntica», que mostren el seu prestigi i popularitat durant aquest període. Una de les còpies en marbre més ben conservades, que avui s’exhibeix al Museo Archeologico Nazionale de Nàpols, va ser trobada el 1797 al gimnàs de Pompeia Palestra Samnita. El bon estat de la peça va permetre identificar-la amb el model que Policlet, un escultor d’Argos del segle v aC, havia descrit a El cànon, un tractat teòric del qual només es conserven fragments i on s’estableix quina era la proporció perfecta que han de tenir les parts d’un cos masculí a l’hora de representar-lo.

Quines característiques té el Dorífor per representar el cànon?

La manera de representar l’ésser humà en les escultures de l’antiga Grècia va canviar en el s. v aC. L’escultura arcaica, que es caracteritzava per la seva rigidesa i disciplina, va deixar pas a una nova generació d’escultors que van desenvolupar obres fent servir noves proporcions, postures i composicions. Les estàtues presentaven un llenguatge naturalista.

El cànon de Policlet, que reflecteix perfectament el Dorífor, recull els principis teòrics d’aquest nou corrent. La seva regla de proporcions es basa en dos principis fonamentals: el rhythmos (composició) i la symmetria (equilibri entre les parts), que s’aconseguien per mitjà de la proporció matemàtica.

L’escultura representa un jove nu en actitud de marxa. Mentre que el peu dret està recolzat fermament, l’altre amb prou feines toca a terra amb la punta dels dits. La pelvis també està inclinada i el cos una mica girat, amb el cap mirant en la direcció de la cama avançada.

D’aquesta manera, es crea una harmonia basada en els oposats: moviment i repòs, acció i observació, esquerra i dreta, relaxació i tensió. Totes les parts del cos estan curosament interrelacionades.  

El lloc on van ser trobada l’estàtua trobada a Pompeia (gimnàs destinat a la joventut romana), així com la postura dels braços i els dits, fan pensar als historiadors que el Dorífor representa Teseu, heroi atenenc que s’associa a la formació militar i civil dels joves grecs. En la seva versió original, es creu que l’estàtua lluïa un escut rodó a la mà esquerra i una espasa a la mà dreta.  

El cànon que representa el Dorífor de Policlet ha tingut un gran impacte en la història de l’art. El David (1501-1504) de Miquel Àngel i la representació gràfica del cànon de Leonardo da Vinci a L’Home de Vitruvi (1490), en són dos exemples significatius.

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?