Apunts d'art

El cartell d’Anís del Mono: una obra mestra de Ramon Casas

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

L’icònic cartell d’Anís del Mono de Ramon Casas, de 1898, és una obra que, encara que té una marcada intenció comercial, es va convertir en tot un fenomen artístic de l’època. A continuació, et parlem de les característiques que van fer d’aquest cartell una icona i dels matisos que li atorga l’artista més enllà de la bellesa estètica.

cartell anis del mono
Cartell d’Anís del Mono (Mono y mona), Ramon Casas, 1898. Imatge: Museu d’Art Nacional de Catalunya

El concurs de cartells d’Anís del Mono

A finals del s. xix, el cartellisme estava en plena expansió a Catalunya, però especialment als carrers de Barcelona. Per aquest motiu, el propietari d’Anís del Mono, Vicenç Bosch, va publicar una convocatòria de concurs per crear un cartell per a la marca.

ENC - CAT - Text - Pintores

L’acollida va ser aclaparadora i es van presentar fins a 162 projectes, que es van exhibir a la Sala Parés i que, en la seva majoria, estaven dissenyats per artistes catalans. Vicenç Bosch va ser l’únic membre del jurat i, encara que va concedir tres premis i diversos accèssits per recompensar la qualitat de les propostes presentades, va quedar meravellat amb la proposta de Casas, a la qual va atorgar el primer premi i un accèssit.

Què transmet el cartell d’Anís del Mono de Ramon Casas?

El cartell d’Anís del Mono de Ramon Casas és una litografia anomenada Mono y mona en la qual apareixen una jove en actitud múrria, que subjecta una copeta d’anís, agafada de la mà d’un mico, que porta sota el braç la icònica ampolla de la marca. El rerefons del disseny té un component molt sensual, tant per la mirada de la jove, com per la manera com porta el mocador de Manila. Aquest accessori s’associava al luxe, a la classe i a les tradicions castisses, com la tauromàquia o el flamenc. No obstant això, la manera com el porta col·locat, coneguda en aquella època com «a la moronga», suggereix que és una prostituta, ja que les d’aleshores solien portar-lo d’aquesta manera. Per al dibuix del mico, és molt probable que Casas s’inspirés en el bestiari medieval, en el qual se’l considera un animal de baixos instints, símbol de la sensualitat i la luxúria. De fet, en el propi cartell, l’animal apareix en una actitud lleugerament embriaga.

D’on prové la figura del mico de la marca Anís del Mono?

En el cartell d’Anís del Mono, hi ha dos símbols clars de la marca d’anís: el mico i la seva ampolla característica. Existeixen diverses interpretacions respecte el nom de la marca: una explica que, en el seu moment, a la fàbrica va haver-hi un mico com a mascota que els germans Bosch podrien haver portat d’un dels seus viatges a Amèrica, on també tenien negocis. Una altra interpretació té a veure amb Charles Darwin: el famós científic havia publicat el 1859 el seu llibre L’origen de les espècies i, quan es va crear la marca, la controvèrsia respecte les seves teories estava en boca de tots. S’explica que Vicenç Bosch, aprofitant el debat, es va decidir a fer publicitat de la seva marca com «la més evolucionada». A l’etiqueta hi apareix un mico amb uns trets particulars que li donen un cert aspecte humà, i que porta un pergamí on es pot llegir: «És el millor. La ciència ho va dir i jo no menteixo». La tercera interpretació és una de les hipòtesis més esteses i planteja que els germans Bosch eren contraris a la teoria de l’evolució de Darwin i buscaven desacreditar-lo. Encara que en un inici el mico no tenia trets caricaturescos, la imatge que es fa servir a l’etiqueta de les ampolles té una certa semblança amb el científic.

cartell anis del mono
Etiqueta d’Anís del Mono. Font: ABC.es

La llegenda respecte l’emblema, les seves ampolles tan maques, la qualitat del producte artesanal i l’icònic cartell d’Anís del Mono de Ramon Casas van aconseguir que la marca de licors, encara avui, continuï essent una de les més reconegudes a nivell nacional i internacional. El cartell de Casas, que va portar l’artista al cim més alt del cartellisme català i espanyol, ha estat exposat al Museo del Traje de Madrid, al Museu Abelló, al Museu de Badalona i al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

ENC - CAT - Text - Pintores

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?