Apunts d'art

Eduardo Galeano: poemes i cites memorables

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

En aquest article compartim certs aspectes de la vida i de l’intel·lecte d’Eduardo Galeano, així com alguns dels seus poemes i cites més memorables, que conformen part de l’herència literària que l’autor ha deixat a la societat.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

Vida i obra d’Eduardo Galeano

Eduardo Germán Hughes Galeano va néixer el 3 de setembre del 1940 a Montevideo, Uruguai. Va començar a treballar com a dibuixant i caricaturista quan encara era molt jove, i també va ocupar els càrrecs de cap de redacció i director d’un diari. A poc a poc es va convertir en un autor molt reconegut a tota l’Amèrica Llatina.

El seu pensament polític sempre fou d’esquerres i revolucionari. És per això que l’any 1973 el règim dictatorial que governava l’Uruguai el va empresonar. Entre els anys 1975 i 1985 s’exilià a Espanya. Posteriorment, tornà al seu país natal, on continuà la seva tasca com a cronista i fundà l’editorial El Chanchito.

galeano poemes

L’obra de Galeano és extensa. Entre els seus principals poemes i escrits destaquen Las venas abiertas de América Latina (1971), obra en què desgrana la realitat política d’aquesta àrea geogràfica i que està catalogada com una icona històrica de la literatura llatinoamericana. Va morir el 13 d’abril del 2015 a l’Uruguai a causa d’un càncer.

Galeano: poemes i cites clau

A través dels seus llibres, Galeano va demostrar la seva capacitat per escriure prosa amb un estil narratiu metafòric, somiador i precís. En els seus poemes i narracions destaquen la valentia, la il·lusió, el coratge i la llibertat social dirigida, principalment, als moviments opositors. L’autor també té poemes dedicats a les dones i a l’amor.

A continuació compartim algunes reflexions i fragments de les obres d’aquest escriptor, periodista i narrador uruguaià.

“Las cartas de amor”

Es pot viure amb l’esperança que la persona estimada tornarà algun dia? Aquest relat és una història breu de dues persones que es van conèixer per casualitat i que es van enamorar perdudament. Es van conèixer de manera fortuïta, i ella va haver de marxar de manera sobtada sense saber quan tornaria. Ell tenia una única esperança: els milers de cartes que ella li enviava.

[…] Una mañana él se levanta y al abrir los ojos se da cuenta de que está perdidamente enamorado de ella, y quedaron entonces en aquel café en el que se conocieron por casualidad. Los momentos importantes suelen coincidir casi siempre en los mismos sitios, no estoy muy seguro de lo que acabo de decir, pero es una buena frase. Pero fue en aquel café en donde ella le dijo:

—“Sabes, creo que me tengo que ir durante algún tiempo”, […]

“La utopía”

Imaginar-se un món sense por, sense fam i amb oportunitats educatives, justícia i llibertat per a tothom. Són alguns dels temes que es tracten en el poema La utopía: paraules que irremeiablement reflecteixen una societat esperançadora.

Qué tal si deliramos por un ratito
qué tal si clavamos los ojos más allá de la infamia
para adivinar otro mundo posible.

El aire estará limpio de todo veneno que no provenga
de los miedos humanos y de las humanas pasiones […]

“La noche”

Aquest curt però bell poema desprèn dolçor i tristesa al mateix temps. Parla d’aquelles nits en què un no pot dormir pensant en la persona estimada.

La noche / 1

No consigo dormir. Tengo una mujer atravesada entre los párpados. Si pudiera, le diría que se vaya; pero tengo una mujer atravesada en la garganta.

La noche / 2

Arránqueme, Señora, las ropas y las dudas. Desnúdeme, desdúdeme.

La noche / 3

Yo me duermo a la orilla de una mujer: yo me duermo a la orilla de un abismo.

La noche / 4

Me desprendo del abrazo, salgo a la calle.
En el cielo, ya clareando, se dibuja, finita, la luna.
La luna tiene dos noches de edad.
Yo, una.

“Ventana sobre una mujer”

Els secrets que amaguen la figura femenina i els seus sentiments són, en general, la temàtica sobre la qual reflexiona Galeano en aquest poema:

Esa mujer es una casa secreta.
En sus rincones, guarda voces y esconde fantasmas.
En las noches de invierno, humea.
Quien en ella entra, dicen, nunca más sale.
Yo atravieso el hondo foso que la rodea. En esa casa seré habitado.
En ella espera el vino que me beberá.
Muy suavemente golpeo a la puerta, y espero.

El llegat de Galeano, els seus poemes i els seus escrits reivindicatius el van convertir en un símbol cultural de l’Amèrica Llatina. És un tresor que hem de guardar en una caixa forta com la que l’autor menciona en el seu relat Las cartas de amor.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?