Apunts d'art

Edgar Degas: cinc quadres que no t’has de perdre

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

Coneixes l’obra de pintor Edgar Degas? Els seus quadres solen qualificar-se d’impressionistes tot i que, com veuràs a continuació, l’artista no s’hi considerava. Descobreix el seu estil i personalitat a partir de cinc de les seves obres més icòniques.

Edgar Degas i la passió pel cos humà

Mentre que els impressionistes es dedicaven a la pintura de paisatges, Degas tenia el cos humà com a principal objecte d’observació: es considerava un pintor realista o naturalista. El que sí que compartia amb els impressionistes era la seva obsessió per captar el moviment, fet podem observar en les repetides variacions sobre diversos temes com les ballarines, on tractava de reproduir el seu ritme i les seves postures.

ENC - ESP - Recopilatorio Picasso - CTA Text

Edgar Degas va reflectir com ningú la vida diària de París, de la qual mostrava els cafès, l’òpera o les curses de cavalls. Feia servir un enquadrament descentrat, lluny de convencionalismes, que atorgava a les seves obres l’aparença de ser instantànies i fugaces.

Edgar Degas: els quadres més icònics

La família Bellelli, 1858-1867

edgar degas quadres
La família Bellelli, Edgar Degas, 1858-1867. Imatge: Musée d’Orsay

Aquest quadre és una obra mestra de joventut del pintor parisenc. Degas reflecteix les tensions familiars a través dels contrastos i els gestos de cada personatge. D’aquesta manera, i per l’ús de colors sobris i jocs de perspectives entre portes i miralls, crea un ambient de malestar. Fins i tot, hi apareix un gosset escapçat que pretén escapar. La baronessa es mostra rígida i digna, ja que estava de dol per la mort recent del seu pare. El baró, en canvi, es mostra en una posició introvertida i recollida. La filla petita, amb la seva cama creuada en actitud informal, és l’única que alleuja una mica la tensió.

L’orquestra de l’Òpera, 1870

edgar degas quadres
L’orquestra de l’Òpera, Edgar Degas, 1870. Imatge: Musée d’Orsay

Aquest quadre mostra una altra manera de veure l’òpera: des de la perspectiva gairebé de l’orquestra. El quadre es troba dividit en tres parts: a la part superior, subtilment retallada, hi ha l’escenari principal. Al centre, hi apareix el fossat de l’orquestra, la gran protagonista de l’obra. La tercera part és la zona de l’espectador, que amb prou feines ocupa un petit lloc. El contrast entre escenari i fossat es tracta de manera molt diferent en cadascuna de les dues parts del quadre: la zona mitjana està dibuixada com un retrat, amb una gran meticulositat i precisió, mentre que les ballarines del fons en prou feines estan esbossades. El músic que surt en primer pla és el baix Désiré Dihau, amic de l’artista. Perquè que aquest aparegués al centre del quadre, el pintor va haver de canviar la disposició típica de l’orquestra.

Planxadores, 1884-1886

edgar degas quadres
Planxadores, Edgar Degas, 1884-1886. Imatge: Musée d’Orsay

A més a més dels moments d’oci del cercle proper d’Edgar Degas, els quadres de l’artista també reflecteixen la vida laboral, com és el cas de les bugaderes i les planxadores. Aquest tema no és casual; pintant-lo, Degas volia mostrar algunes de les preocupacions de l’època, com era la vida quotidiana i la misèria de les classes obreres de París. Les dues planxadores surten representades de manera tendra, però gens condescendent: enfeinades i esgotades. El pintor es va interessar, sobretot, pels seus gestos quotidians i espontanis. Per a aquest quadre, Degas va fer servir un suport granulós, que crea una textura poc homogènia que ressalta els colors pastel. Tant el tema com la tècnica van influenciar un jove Picasso, en la seva etapa blava.

Ballarines, 1884 o 1885

edgar degas quadres
Ballarines, Edgar Degas, 1884 o 1885. Imatge: Musée d’Orsay

Aquesta obra és una de les més icòniques del període clàssic de Degas. La temàtica de les ballarines és recurrent a l’obra de l’artista des de 1870 però, en aquesta ocasió, el format és nou. El pintor canvia el seu estil i simplifica la composició: desdibuixa les cares, redueix la profunditat i es centra en un sol personatge o en un grup de figures. Mentre que en els quadres anteriors de ballarines pintava figures aïllades i grans buits, en aquest es veuen sis figures juntes. Els tutús, en els quals aconseguia una textura increïblement vaporosa gràcies als colors pastel, són el nexe d’unió entre les diferents ballarines. La densitat del traç canvia, de la mateixa manera que els colors, que creen contrastos amb alguns detalls molt definits, com els cabells de les ballarines, vermellosos i gairebé verds, i la blancor de les seves esquenes.

La banyera, 1886

edgar degas quadres
La banyera, Edgar Degas, 1886. Imatge: Musée d’Orsay

Aquest quadre de tons pastel forma part d’una sèrie de set obres de Degas que giren al voltant del tema de la dona al lavabo. El pintor aborda, sense embuts, aquest moment íntim, en el qual la postura de la dona està inspirada en l’Afrodita a la gatzoneta de l’Antiguitat. La natura morta, de la part dreta del quadre, està representat mitjançant el principi de la caiguda, d’inspiració japonesa, una tècnica que falseja la perspectiva.

Què t’ha semblat l’obra d’Edgar Degas? Aquests quadres mostren tant la diversitat de temes que va abastar, com el seu peculiar estil, que va saber fer evolucionar amb el temps.

CTA - CAT - Post - Avantguardes





Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?