Descobreix la Casa Ponsà, un dels millors exemples del modernisme a Sabadell

La Casa Ponsà va viure el seu moment de màxim esplendor a finals de segle xix i principis del xx, quan va ser, primer, residència de la família Ponsà i, després, seu de la banca familiar. Durant la  Guerra Civil i amb el pas dels anys, la casa va tenir diversos usos, fins que va ser adquirida per l’ajuntament de Sabadell. En aquest post t’expliquem la història de la Casa Ponsà, exemple del modernisme a Sabadell.

La Casa Ponsà

La Casa Ponsà es va construir l’any 1891, quan Francesc de Paula Ponsà i Cantí, un acabalat industrial i banquer, va realitzar l’encàrrec a l’arquitecte Gabriel Borrell. Es coneixen pocs detalls d’aquella època, quan l’edifici, d’aspecte noble, va ser residència familiar.

L’any 1901 va morir el patriarca, fet que va provocar que la família traslladés la seva residència habitual al poble de Sarrià, deixant la Casa Ponsà com a casa d’estiueig. En aquesta època l’edifici també va ser la seu de la banca familiar, la Banca Ponsà i Valls, que va fer fallida l’any 1920.

Actualment es conserven molt pocs elements originals de la construcció de finals de segle xix. En realitat, només els sostres pintats i la façana són testimonis d’aquesta època.

No obstant això, encara hi ha algunes persones a Sabadell que recorden les pintures d’Antoni Estruch –va ser un artista protegit de la família Ponsà–, que decoraven l’escala principal de la casa.

Un altre element destacat, que ja no es pot admirar, és el pati que envoltava bona part de la finca, en forma de L.

Usos de la Casa Ponsà durant la Guerra Civil

Dies després d’iniciar-se la Guerra Civil, el 13 d’agost de 1936, el Ple de l’ajuntament de Sabadell va acordar la confiscació de la Casa Ponsà, que va tenir diversos usos durant els tres anys de guerra.

Al principi, la casa, situada en un terreny de més de 2.000 metres quadrats, es va convertir en la seu de l’Escola de Formació de la Llar. A partir de desembre de 1937 va passar a ser hospital militar, per, finalment, ser utilitzada com a jutjat i com a presó militar.

Després de la Guerra Civil la casa va retornar a la família Ponsà, que la va llogar a diverses empreses al llarg dels anys, com cal Casas i cal Monràs.

La Casa Ponsà passa a ser propietat municipal

La Casa Ponsà va passar a ser propietat de l’ajuntament de la ciutat l’any 1980, quan la va adquirir per convertir-la en la seu de l’arxiu històric municipal.

Entre els anys 2000 i 2006 es van dur a terme diverses tasques de recuperació de la casa. Una de les tasques principals va consistir en la restauració de part dels sostres pintats. També es va decapar i es va recuperar tota la fusteria exterior.

Com a part de la restauració de la Casa Ponsà es van pintar, també, totes les dependències i es va canviar tota la il·luminació interior.

La darrera restauració de l’edifici es va fer l’any 2019, quan es van adequar uns espais de la planta baixa de la casa, que consta de tres plantes i soterrani, com a zones d’emmagatzematge de l’arxiu històric municipal.

En aquesta última actuació, que va tenir lloc a les tres sales de la planta baixa, es van sanejar els espais i es van tractar els revestiments, a més de dotar-les de les instal·lacions necessàries per allotjar armaris compactes d’emmagatzematge de documents. A més a més, s’hi van instal·lar dos lavabos, un d’ells adaptat a persones amb mobilitat reduïda.

Esperem que aquest article sobre la història de la Casa Ponsà t’hagi interessat i sigui una motivació per conèixer una mica més sobre el patrimoni històric i artístic de Sabadell.