Deesses de la natura a la Grècia clàssica i l’Imperi romà

A la Grècia clàssica i l’Imperi romà tots els aspectes de la vida estaven relacionats amb la voluntat dels déus. Aquesta creença ajudava a justificar qualsevol cosa desconeguda, com l’origen dels fenòmens naturals, per exemple. Pels poders que s’atribuïen a aquests éssers superiors tot tenia una resposta. Aquest fenomen es coneix com a mite. En aquest article te n’expliquem més coses, i més concretament, sobre les deesses de la natura a la Grècia clàssica i l’Imperi romà.

El politeisme a la Grècia clàssica i l’Imperi romà

A l’antiguitat, la Grècia clàssica i l’Imperi romà eren civilitzacions politeistes, és a dir, que adoraven a més d’un déu. Es personificava i es divinitzava les forces de la natura, com el foc i el vent, que eren representades per déus personals. Aquestes deïtats eren molt importants, pel fet que se les relacionava amb tots els aspectes de la vida, exercint una forta influència en el dia a dia dels habitants.

La majoria d’aquests déus i deesses tenien forma humana i, per tant, també sentiments, com ara la ràbia, la gelosia o la ira.

Cal destacar que la mitologia grecoromana és sobretot d’origen grec, donat que els romans van adoptar com a propis la majoria dels déus grecs, afegint-ne de propis, segons els mites dels pobles que conquerien.

Deesses de la natura

Demèter a la Grècia clàssica / Ceres a l’Imperi romà

• És la deessa de l’agricultura. Va ensenyar a conrear als homes i les paraules cereal i cervesa deriven del seu nom procedent de la mitologia romana.
• Era adorada per treballadors, comerciants i esclaus, perquè els ajudava en tots els aspectes de la producció agrícola.
• Va passar a formar part de la mitologia romana després d’un període de fam terrible, al 496 aC, quan els ciutadans romans es va veure obligats a consultar els llibres sibil·lins, els quals van aconsellar-los d’adoptar Demèter, la deessa grega de l’agricultura.
• La deessa Ceres dirigia un exèrcit de déus que vigilaven totes les facetes de l’agricultura, des del déu Reparator, responsable de la preparació dels camps, fins a Vervactor, que era el déu que protegia els camps quan aquests es deixaven un any en guaret.
• La deessa Ceres era molt admirada per la civilització de l’Imperi romà, donat que es tractava, sobretot, d’una població rural.

Àrtemis a Grècia clàssica / Diana a l’Imperi romà

• Era la deessa de la caça i, com a deessa de la Natura, també era deessa de la ramaderia i l’agricultura, i protectora de la joventut.
• Àrtemis era una de les dotze deïtats principals de l’Olimp i se la representa com una jove plena de força i salut.
• Segons explica la mitologia, va viure a Arcàdia, dedicada a la caça i envoltada d’un seguici de 60 oceànides i 20 nimfes.
• Va lluitar contra els Gegants (gigantomàquia) i va matar-ne un, Gració, amb l’ajuda d’Hèracles. A més a més , també va lluitar a favor del bàndol dels troians durant la guerra de Tròia.
• Era una deessa venerada a tota la Mediterrània, situant el seu santuari més destacat a Efes. Era representava amb molts pits, per tal de nodrir tots els homes i la terra.
• Àrtemis era una divinitat lunar (que al costat de Selene i Hècate forma la Triple Deessa), i se’n destaca el seu caràcter venjatiu, sense ser, per això, la deessa de la venjança.

Cloris a la Grècia clàssica / Flora a l’Imperi romà

• És la deessa de les flors, la primavera i els jardins, tant a la mitologia grega com en la romana. L’associació amb la primavera donava a la deessa una importància especial durant aquesta estació concreta de l’any.
• A l’Imperi romà, la festivitat d’aquesta deessa s’anomenava Floràlia i es celebrava al mes d’abril o a principis de maig. Es tractava d’una celebració que buscava simbolitzar la renovació del cicle de la vida. La Floràlia es commemorava amb diversos balls, begudes i flors.
• La deessa Cloris o Flora també era una de les diverses deesses associades a la fertilitat.

Gea a la Grècia clàssica / Tel·lus a l’Imperi romà

• És la deessa que personifica la Mare Terra i en el panteó grec és de les principals. Per als romans que, a diferència dels grecs, no distingien sistemàticament la deessa de la Terra de la deessa del gra, Ceres, la deessa Gea era Terra o Tel·lus.
• Segons la mitologia, Gea nasqué per ell mateixa, sense intervenció sexual, formant-se a partir del fang primordial que va sorgir d’Hydros, les aigües primordials.
• Amb Ceres, es la considerava responsable de la productivitat de les terres de conreu. A més a més, també se l’associava al matrimoni, la maternitat i els embarassos.
• A les ciutats, se celebraven festivals de la sembra en honor seu i, al camp, se celebraven les Paganàlia, el sacrifici d’una truja prenyada.
• A l’Imperi romà s’hi encomanaven durant els terratrèmols i, sovint, era esmentada per contrast amb Júpiter, déu del cel.
• A la vida privada, se la invocava en juraments solemnes i en sacrificis, sobretot quan algú de la família havia mort sense els honors corresponents, doncs era Tel·lus qui rebia al difunt en el seu si.

Esperem que aquest article sobre deesses de la natura t’hagi semblat interessant i hagi despertat la teva curiositat sobre l’apassionant món de la mitologia.