Curos i cora: l’art grec en el període arcaic

En l’Antiga Grècia, concretament a l’ època arcaica, es van realitzar unes escultures molt cridaneres que representaven joves d’ambdós sexes. Aquestes estàtues se les coneix  a curos (noi i kouros en grec) i cora (noia i kore en grec), i ocupen un paper destacat en la història de l’art.

En aquest article et descobrirem el significat d’aquestes estàtues i comentarem algunes de les més famoses:

L’escultura en el període arcaic

L’art arcaic s’estén de l’any 620 fins al 480 aC., quan les arts van gaudir d’un gran creixement en tots els seus àmbits. Per aquella època ja hi havia les polis, l’alfabet grec i la mitologia grega. Al mateix temps, els temples religiosos de fusta van passar a ser grans estructures de pedra amb estàtues ornamentals.

En el camp de l’escultura, es substitueixen les estàtues humanes de fusta, els xòanon, per les de pedra, tot i mantenir el mateix caràcter rígid i hieràtic. Entre les obres més populars, prevalen les figures vermelles i negres, amb cossos estilitzats. Així mateix, també hi ha obres de menor alçada fetes d’ivori i amb motius funeraris. Amb l’arribada de l’art jònic, es van desenvolupar les figures dels curos i les cores (kouroi i korai en grec), així com d’esfinxs i els frontons del tresor dels sifnis, a Delfos.

Curos i cora: una introducció

Els curos i les cora són estàtues de pedra calcària, marbre o bronze que s’oferien als déus, i que podien simbolitzar un atleta o un difunt. Per aquest motiu, normalment es troben en tombes o santuaris de l’època. Són de mida natural i poden tenir fins a dos metres d’alçada. De vegades, a la base hi ha un petit text que explica la seva funcionalitat, el patró i l’artista. No obstant això, no es conserva molta informació més al respecte.

La majoria de cores es troben a les acròpolis i representen dones joves amb vestits, que podia ser un quitó o peple, mentre que els curos representen joves nus i amb cos atlètic. Tot i les diferències, tots dos estan acabades amb la mateixa tècnica encàustica, i mostren postures serenes, una mirada frontal, uns ulls ametllats i un somriure lleu. Solen tenir el peu esquerre avançat, però les cores tenen una mà prop de la seva roba, mentre que els curos porten els punys tancats als costats. Ambdues escultures  representen un dels ideals de la cultura grega arcaica, l’areté, la bellesa moral i física de la noblesa.

Els curos i les cora més coneguts

Al Peloponès, aquestes escultures destaquen per la seva musculatura, com es pot veure en els famosos curos Cleobis i Bitó de Polimedes, del 600 aC. Segons explica la llegenda, aquests dos germans eren fills de Cídipe, la sacerdotessa d’Hera al temple d’Argos. En una festivitat en honor seu, com no trobaven els bous, els germans van portar, ells sols, el carro cerimonial fins al temple. Allà, Cídipe va demanar a la deessa el regal més gran per als seus fills, i Hera els va concedir una dolça mort.

El Curos de Tenea és una figura masculina que es va trobar en un cementiri de Corint. Aquest curos és un bon exemple de l’estil dels curos: té el peu esquerre avançat, els punys tancats a l’altura dels malucs, els ulls ametllats i un somriure lleu. A més a més, destaca pel seu cabell llarg i ondat darrere les espatlles.

La Cora amb peple es va trobar a l’acròpolis d’Atenes, en l’Erectèon. És una cora de 1,18 metres feta de marbre i amb traces de pintura que encara romanien en el seu cos quan va ser descoberta. Segons els experts, podria tractar-se d’un peple vermell, amb ornaments verds, blancs i blaus. No se’n conserva el braç esquerre, però és probable que hi portés un objecte esfèric.

Esperem que t’hagi agradat l’article, i hagis pogut descobrir més coses sobre la riquesa de l’art grec.