Cubisme: 6 obres que has de conèixer

El cubisme va ser un moviment artístic desenvolupat entre el 1907 i el 1914, creat per Pablo Picasso i Georges Braque. Altres artistes que van destacar en el cubisme van ser Jean Metzinger, María Blanchard, Juan Gris i Robert Delaunay. Aquest moviment artístic va ser el que va trencar definitivament amb la representació fidedigna de la realitat i va fragmentar-la en figures geomètriques. El cubisme va ser una primera parada per a la resta d’avantguardes del segle XX. A causa de la seva importància en la història de l’art, en aquest article volem que coneguis 6 obres d’aquest període que creiem imprescindibles.

Obres del cubisme: Picasso, Braque i Gris

El cubisme es caracteritza principalment per les formes geomètriques, la nul·la perspectiva o profunditat i la supressió dels detalls. A més, s’hi deixen d’utilitzar els colors suggeridors i es dona protagonisme a colors plans de tons apagats. A continuació analitzem algunes obres importants de tres dels pintors cubistes més importants: Picasso, Braque i Gris.

1 “Cases d’Horta”, Pablo Picasso, 1909

És una de les obres fetes per Picasso a Horta (l’actual Horta de Sant Joan) l’estiu del 1909, durant la seva segona estada a la vila. En aquest quadre hi podem veure un paisatge, arquitectònic en aquest cas, amb una forta predominança del color ocre i els tons grisos. A Cases d’Horta Picasso utilitza formes geomètriques ben depurades i contigües entre si, totes diferents cares de poliedres, en aquest cas quadrats, rectangles i triangles.

2 “Cap de Fernande sobre la muntanya de Santa Bàrbara”, Pablo Picaso, 1909

El pintor representa, en aquest cas, una figura humana: el rostre de Fernande, la seva companya, amb un fons de muntanyes. Amb la paleta també limitada a colors ocres, grisos i verds, Picasso pinta la figura de la dona amb formes geomètriques més marcades, i el fons amb línies menys concretes.

3. Violí i gerra, Georges Braque, 1909-1910

Aquesta natura morta mostra clarament l’estil de les obres del cubisme: el trencament de la perspectiva i la descomposició dels objectes en figures geomètriques. Braque, a Violí i gerra, en lloc de pintar el que tenia davant des d’un únic punt de vista, pinta la natura morta vista des de diferents cares, en la mateixa superfície.

S’hi poden diferenciar el violí i la gerra vistos des de dalt, col·locats aparentment en una taula. Pel que fa a l’ús del color, de nou hi trobem els grisos, negres, ocres i blancs.

4. Paisatge a L’Estaque, Georges Braque, 1908

A Paisatge a L’Estaque s’aprecia la geometria de tots els elements; malgrat ser un paisatge, tot està representat mitjançant blocs. L’obra sembla desordenada i caòtica, però això és degut a la mescla de les formes geomètriques utilitzades amb la representació dels arbres, que estan pintats en colors verds i marrons, a diferència de les construccions, que són, novament, de color ocre.

5 “Retrat de Pablo Picasso”, Juan Gris, 1912

Quan Juan Gris va conèixer Picasso i Braque va quedar meravellat pel cubisme i va començar a treballar en aquest moviment. A Retrat de Pablo Picasso, Gris representa Picasso descomponent la seva figura en diferents plans, i recompon una mateixa imatge des de diferents angles.

Les diferents parts de la cara, com els ulls, la boca i el nas, la roba i la paleta són elements que es representen així. En canvi, les faccions i la forma del cos es veuen deformades pels angles. Pel que fa a l’ús del color, en aquest cas es mantenen els grisos i blaus.

6. La finestra oberta, Juan Gris, 1921

En aquest quadre de la sèrie Finestres obertes, Juan Gris hi introdueix diferents objectes basant-se en les formes geomètriques, una de les característiques bàsiques del cubisme.

En aquest quadre hi podem reconèixer una guitarra, les portes grosses i obertes de la finestra i una ampolla, entre altres elements. El que destaca d’aquesta obra és la vista a l’exterior, encara que en aquest cas no hi ha connexió entre l’interior i el paisatge exterior.

Aquestes 6 obres del cubisme són bons exemples per analitzar les característiques d’aquest moviment. Picasso, Braque i Gris són noms clau en aquest estil, ja que, amb el cubisme, van obrir les portes a noves propostes allunyades del realisme o de l’art figuratiu, com el surrealisme o les abstraccions.