Apunts d'art

Colita, la fotògrafa de la Transició

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

Isabel Steva Hernández, coneguda com a Colita, és una fotògrafa de referència a Catalunya i Espanya. Nascuda a Barcelona el 1940, l’artista ha desenvolupat una obra fonamental per entendre els canvis socials del país durant la segona meitat del segle xx.

fotografa colita
Colita, David Airob. Imatge: JotDown

Els inicis i el flamenc

Colita es va iniciar en el món de la fotografia quan es va relacionar amb professionals del sector, com Oriol Maspons o Julio Ubiña, així com amb el seu mentor Paco Revés. Durant aquests primers anys també va començar a contactar amb el món del cinema, amb petits encàrrecs. Quan treballava a l’arxiu de personatges de la pel·lícula Los Tarantos, va conèixer a la protagonista i bailaora Carmen Amaya, que es va convertir en la seva amiga i la va introduir en el món del flamenc.

ENC - CAT -TEXT- Quiz art contemporani

La fascinació de Colita pels artistes gitanos del flamenc la va portar a viure dos anys a Madrid, on va treballar en fotografia promocional d’artistes com Antonio Gades i La Chunga. El 1969 va publicar Luces y sombras del flamenco, un llibre que recull els retrats que va fer durant aquest període dels genis del flamenc com ara  Mairena, La Piriñaca, Juan Talega i la mateixa Carmen Amaya. Al costat dels textos de l’escriptor de Jerez José Caballero Bonald, aquesta obra és fonamental per entendre la trajectòria d’aquest art.

fotografa colita
Carmen Amaya, Colita, 1963. Imatge: El País

La Gauche Divine

De tornada a Barcelona, i durant els darrers anys del franquisme, Colita va alternar les col·laboracions amb la premsa progressista del moment amb el cinema. Això li va donar la possibilitat de treballar amb l’Escola de Barcelona, un corrent cinematogràfic que apostava per fer pel·lícules més modernes i europees, en contraposició amb la cinematografia que tenia el suport del franquisme. El contacte de la barcelonina amb aquests cercles intel·lectuals i artístics va ser clau per a la seva carrera. Colita és considerada una de les fotògrafes de la Gauche Divine (‘esquerra divina’).

La fotògrafa compaginava la seva feina als tablaos flamencs amb les llegendàries festes de la Gauche Divine, un grup d’artistes bohemis i intel·lectuals progressistes, entre els quals hi havia figures tan conegudes com els poetes Terenci Moix i Jaime Gil de Biedma, els cantants Guillermina Motta i Joan Manuel Serrat, o la model Teresa Gimpera. Es trobaven assíduament a locals com el Bocaccio i van ser vistos pel règim com una amenaça de l’esquerra, malgrat no tenir una vocació política clara, més enllà de l’ostentació de l’alliberament. Colita va fer una exposició a la galeria Aixelà (1971) amb els retrats de tots ells, que va ser clausurada l’endemà per la policia.

fotografa colita
El Molino, Colita, 1975. Imatge: El País

Retratant la Transició

Més enllà de formar part de la vida bohèmia i desenfrenada de la Gauche Divine, Colita sempre va demostrar el seu compromís amb els moviments progressistes, a través de les seves obres. Un exemple d’això és la seva col·laboració amb la Nova Cançó, el moviment de cantautors antifranquistes com els mateixos Guillermina Motta i Joan Manuel Serrat de la Gauche Divine, però també Ovidi Montllor, Núria Feliu i Lluís Llach.

Durant la Transició democràtica espanyola, la fotògrafa barcelonina va reivindicar el feminisme des de feines com la direcció del departament de fotografia de la revista Vindicación feminista (1976- 1979) i el fotollibre Antifémina (Editora Nacional, 1977). Aquest darrer el va fer en col·laboració amb Maria Aurèlia Capmany, amb una perspectiva d’alliberament sexual que es va conèixer com el «destape».

A més a més, Colita també es va comprometre ideològicament quan va retratar les reivindicacions que van omplir els carrers de Barcelona a partir de la mort del dictador, com les manifestacions a favor de l’amnistia dels represaliats polítics del franquisme, les demandes nacionals de les Diades de Catalunya o la primera celebració de l’orgull gai de l’any 1977, convocada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya.

fotografa colita
Manifestació gai, Barcelona, 1977, Colita. Imatge: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía

Colita va immortalitzar els canvis socials més importants de país, sobretot al voltant de la Transició democràtica. Des de l’escena del flamenc fins a la Gauche Divine, la seva obra és un testimoni dels moviments artístics més importants de la segona meitat del segle xx, sense oblidar la consciència política i les ganes de provocar que sempre l’han caracteritzat.

ENC - CAT - POST - Quiz art contemporani

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?