Apunts d'art

Cinc quadres de Miró que van marcar la vida del pintor

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?
quadres de Miró
Joan Miró. Imatge: enciclopèdia.cat

La carrera de Joan Miró (1893-1983) va estar marcada per una constant recerca més enllà de si mateix i dels corrents artístics de l’època.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

L’ inconformisme de l’artista el va mantenir en una evolució contínua, per la qual cosa va acabar deixant una obra eclèctica i un estil i un llenguatge propis. En aquest article fem un recorregut per la vida i l’obra de Miró a través de cinc dels seus quadres més emblemàtics.

La masia, 1922

quadres de Miró
La masia, Joan Miró, 1922. Imatge: Fundació Mas Miró

La masia (1922) representa l’època que Miró estava en contacte amb dos mons oposats. D’una banda, els estius a Mont-roig del Camp, on hi ha la casa de pagès familiar que va representar en aquesta obra. I, d’altra banda, París, ciutat on va viatjar per primera vegada el 1919 i que es convertiria en la seva llar i refugi en els següents anys de vida. Allà va conèixer grans intel·lectuals i artistes de l’època, com Picasso o Hemingway. Aquest darrer li va comprar l’obra La masia.

Aquest anar i venir va provocar una evolució gran i favorable en el seu art. Va abandonar les primeres fórmules fauves i robustes en favor d’un miniaturisme amb aires costumistes, com es pot veure a La masia.

El carnaval d’Arlequí, 1925

quadres de Miró
El carnaval d’Arlequí, Joan Miró, 1925. Imatge: Albright-Knox Art Gallery

A El carnaval d’Arlequí (1925) s’aprecia el pas de l’artista cap el símbol pur, influenciat segurament pel contacte que mantenia amb el grup surrealista. El surrealisme, sorgit a París els anys 1920, arran del dadaisme, es basa en el món dels somnis i del subconscient com a camí per arribar a un automatisme psíquic durant la creació artística.

Miró va signar el primer Manifeste du surréalisme (1924), escrit per André Breton, que pretenia recollir les bases d’aquest moviment. Però l’artista català va deixar ràpidament enrere aquests preceptes, ja que la seva obra era massa complexa per adscriure’s a una ortodòxia determinada.

Interior holandès, 1928

quadres de Miró
Interior holandès núm. 1, Joan Miró, 1928. Imatge: Universidad Francisco Marroquín

El final de la dècada dels anys 1920 i l’inici dels anys 1930 representen un moment àlgid en la vida de Miró. El 1929 es va casar amb Pilar Juncosa i, el 1931, neix la seva filla Dolors. L’artista viu la seva primera gran fita a nivell internacional el 1928, quan el Museum of Art Modern de Nova York (MoMA) li va comprar dues teles. No obstant això, durant aquells mateixos anys, Miró estava patint una profunda crisi artística.

És l’època que ell mateix va anomenar l’assassinat de la pintura, durant la qual va posar en dubte totes les fórmules artístiques que havia conegut i fet servir fins a aquell moment. Amb la sèrie Interiors holandesos (1928), l’artista explora nous terrenys, llançant-se de ple al joc i la poesia.

El segador, 1937

quadres de Miró
El segador, Joan Miró, 1937. Imatge: Universitat de Barcelona

La crisi artística de Miró es va accentuar amb l’arribada de la Guerra Civil Espanyola. Aquest conflicte el va portar a convertir la seva llar artística de París en un refugi per a ell i la seva família. Fins a aquell moment no havia estat considerat un pintor especialment polític, però durant aquests anys va plasmar el seu compromís a favor de la República a les obres que va crear.

Amb obres com Aidez l’Espagne (1937) i El segador (1937), peça que es va exposar al Pavelló Espanyol de l’Exposició Internacional de París de 1938, plasmava la força i el dolor de poble espanyol.

Constel·lacions, 1940-1941

quadres de Miró
L’estel matinal, Joan Miró, 1940. Imatge: Fundació Joan Miró

La maduresa en la vida i l’obra de Miró va arribar amb la fi de la crisi artística i amb l’evasió del dolor causat per la guerra. Aquesta nova etapa es caracteritza per una mirada al cel, tal com es mostra en la sèrie Constel·lacions (1940-1941). En aquesta època va entrar en joc un nou escenari, Mallorca. L’illa, a diferència de Mont-roig del Camp, que li servia com a terra on arrelar, era el cel on construir el seu somni.

En aquesta etapa, Miró va desenvolupar un llenguatge i una mitologia propis, que es poden apreciar en les seves pintures i escultures de maduresa. Figures com la dona, l’ocell, els estels, la lluna i el sol adquireixen un significat propi: són un retrobament de l’artista amb la seva infància.

Tornant als orígens, Miró va tancar el cercle d’una carrera artística brillant, marcada pels diferents escenaris de la seva vida, pel contacte amb els grans artistes del moment i pels traumàtics esdeveniments històrics de l’època.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?