Cinc estàtues gregues famoses que has de conèixer

L’escultura és un art clàssic que, des dels temps de l’antiga Grècia, ha proporcionat obres grans i admirables. Moltes de les escultures gregues més famoses han arribat als nostres dies gràcies a les moltes còpies que els romans van fer dels grans mestres grecs, per decorar les seves vil·les i ciutats. A més a més, són escultures que han marcat per sempre més el cànon de la bellesa occidental i universal de la història de l’art.

Venus de Milo (Afrodita de Melos)

La Venus de Milo és una de les estàtues gregues més famoses de la història de l’art. També anomenada Afrodita de Melos, per ser originària de l’illa grega coneguda actualment com a Milo, és una representació de la deessa de l’amor, la bellesa i la fecunditat. Al Musée du Louvre de París es pot veure la còpia romana d’aquesta obra del període hel·lenístic, que representa la deessa en un tema molt popular i recurrent: tot sortint del bany. La seva manca de braços ha donat lloc a moltes especulacions al llarg de la història, fins i tot es va arribar a apuntar que podria tractar-se, en realitat, d’una representació de la deessa marina grega Amfritita.

Discòbol

Aquesta escultura clàssica grega és obra de Miró, un artista de segle v a. C. El Discòbol, conegut també per les seves còpies romanes (com la de la imatge, del British Museum, del segle ii dC), representa un atleta en la postura prèvia al llençament d’un disc. La crítica moderna, més enllà de la representació naturalista d’una figura masculina, apunta que es tracta d’una composició de triangles i ondulacions. Amb el pas dels anys, es van trobar diverses reproduccions romanes amb el cap separat del cos, i moltes d’aquestes restaurades de manera incorrecta, ja que l’escultura de bronze original tenia el cap girat cap al disc.

Laocoont i els seus fills

El famós grup escultòric de Laocoont i els seus fills és una obra del període hel·lenístic grec. L’original de bronze va ser obra dels escultors Agesandre, Atenodor i Polidor, i la còpia romana del segle i dC va ser trobada a Roma el 1506. Després del seu descobriment, va ser identificada ràpidament com a una representació del sacerdot troià del déu Apol·lo, que es va oposar a l’entrada del cavall de fusta a la ciutat, per la qual cosa va ser maleït per Atenea i Posidó amb serps marines que van matar a Laocoont i els seus fills. Aquesta obra mestra està exposada al Vaticà i ha servit d’inspiració a grans artistes, com al propi Miquel Àngel.

Victòria de Samotràcia

La Victòria de Samotràcia és una de les poques estàtues gregues que es van trobar en la seva ubicació original. El 1863, l’arqueòleg Charles Champoiseau la va descobrir a l’illa de Samotràcia, al mar Egeu, on cap al 190 aC. s’havia situat en un santuari com a ofrena als déus. Com es va erigir sobre d’un pedestal en forma de proa de vaixell, es creu que va ser per donar les gràcies per una victòria naval. Convenientment, representa Níkē, la deessa alada de la Victòria. Es va trobar dividida en 110 fragments, i algunes parts, com les ales, es van reconstruir perquè es pogués admirar la seva bella silueta. Actualment es troba al Musée du Louvre.

Dorífor

Dorífor és un dels exponents més importants de l’escultura grega clàssica. Encarna la recerca de la perfecció, l’ideal de bellesa dels antics grecs. És una obra de Policlet, realitzada al voltant de 450 i 445 aC, i representa un jove nu. La còpia romana que es conserva al Museo Archeologico Nazionale de Nàpols va ser trobada a Pompeia, i es feia servir de forma pedagògica per a les noves generacions d’atletes pompeians. També és un exemple clar de la teoria d’El cànon de Policlet, que es basa en la composició i la simetria. 

Les estàtues gregues famoses ens acosten a l’antiga Grècia i la seva veneració per l’art i la bellesa, però també a les seves creences i la seva manera de viure.