Carlos Bunga, l’artista metamòrfic

L’artista portuguès Carlos Bunga (Porto, 1976) no és fàcil d’encasellar. Al llarg de la seva carrera ha mostrat una gran capacitat per reinventar-se i tocar diferents disciplines, per anar desenvolupant una obra eclèctica i molt particular. Aquesta metamorfosi contínua respon a un punt de partida de la seva obra, donat que cada instal·lació de Bunga és una intervenció en l’espai amb el qual treballa.

Així doncs, ja sigui treballant disciplines com l’arquitectura, la pintura, l’escultura o la performance, l’artista ha desenvolupat un mètode propi amb el qual ha anat creant intervencions efímeres al voltant del món.

Primers passos amb les instal·lacions efímeres

Carlos Bunga va començar la seva carrera artística amb la pintura, una disciplina que aviat se li va quedar curta. Descobrir l’obra de Gordon Matta-Clark, precursor de l’anarquitectura, que posava a prova els límits de l’arquitectura tradicional, va ser tota una revolució en la seva trajectòria. Així doncs, Bunga va començar a interessar-se per l’arquitectura efímera i per les instal·lacions.

El concepte de la instal·lació com a intervenció artística es va forjar en la dècada de 1970, amb figures com les del mateix Matta-Clark, Joseph Beuys, Marcel Broodthaers o Joseph Kosuth. Aquests artistes exploraven els límits tradicionals de l’art col·locant objectes en un espai i implicant l’espectador en la seva aprehensió.

La instal·lació sol integrar diferents disciplines clàssiques com la pintura, l’escultura o la performance, tal com es pot observar en l’obra de Bunga.

L’artista portuguès es va donar a conèixer a principis dels anys 2000 amb intervencions efímeres que, en lloc d’afegir elements en l’espai on treballava, pretenien destruir, desmuntar o sostreure materials. Inspirat en l’escola de Matta-Clark, Bunga proposava una visió alternativa de l’arquitectura efímera, un corrent artístic molt popular a les avantguardes de finals de segle xix i principis del xx, que es pot entendre com un laboratori en el qual s’experimenta amb nous materials i noves tecnologies.

El mètode Carlos Bunga

Actualment, l’artista resideix a Barcelona, tot i que es defineix com un nòmada. La seva carrera artística l’ha portat a explorar diferents espais al voltant del món, així com a beure de diferents visions i cultures.

Per aquest motiu, l’obra de Carles Bunga té un aspecte vivencial, gairebé inseparable de la figura de l’artista, ja que moltes de les seves obres estan concebudes especialment per a un espai expositiu.

En la seva pluridisciplinarietat, l’artista experimenta amb els diferents usos i possibilitats dels materials. És coneguda el seu ús del cartró, que li permet explotar condicions oposades a les seves instal·lacions, com la mal·leabilitat, la duresa, la resistència o la fragilitat.

El procés creatiu de Bunga no parteix de cap planificació ni de dibuixos previs. L’artista fabrica dispositius arquitecto-escultòrics en resposta als elements constructius dels edificis, en els quals intervé a través de la intuïció i l’atzar, deixant veure els accidents i les imperfeccions pròpies del procés. També hi ha un element performatiu en aquesta transformació, exemplificat amb el desmuntatge de la capella que va crear al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA).

Carlos Bunga té una prolífica carrera artística. Des dels seus inicis a Porto, el seu nomadisme l’ha portat a desenvolupar el seu treball i a participar en exposicions col·lectives arreu del món. Entre les seves obres, destaquen Mausoléu (Pinacoteca de São Paulo, 2012) i Landscape (Hammer Museum, Los Angeles, 2011) o la col·lecció exposada al Culturgest Porto (2005). Esperem que aquest article sobre Carlos Bunga, l’artista metamòrfic, t’hagi resultat interessant i t’hagi inspirat per conèixer més coses sobre el seu art i el seu mètode efímer, així com sobre el diferents usos i les possibilitats dels materials que empra.