Apunts d'art

Bestiari romànic: el simbolisme medieval a través del regne animal

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

El bestiari, una de les representacions més populars de l’Edat Mitjana, inclou animals de tota mena, reals i fantàstics, als quals se’ls atribueixen comportaments humans tant positius com negatius. A continuació, presentem l’origen dels bestiaris romànics, el seu objectiu i alguns exemples.

bestiari romanic
Representacions del bestiari romànic. Imatge: Museu Nacional d’Art de Catalunya

L’origen del bestiari romànic

A partir del s. xii, la ciència s’imposa com el punt de vista per descobrir la naturalesa i el món físic. Els animals, que fins aleshores s’havien considerat només com un aliment o una propietat, esdevenen exemples de comportament humà.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

Aquest fet fa que revisquin les faules, contes curts on els animals parlen i se’ls atribueixen certes característiques que serveixen per transmetre una lliçó moral.

Al mateix temps, el Physiologus (Fisiòleg), un llibre d’aproximadament el s. ii dC, gaudeix d’una creixent popularitat. S’hi descriuen principis morals cristians a partir de l’anàlisi de determinats animals. A poc a poc, aquest text, juntament amb altres, es va ampliant i es crea una fórmula literària que, de manera genèrica, s’anomena bestiari. A partir del s. xiii, aquest bestiari romànic adquireix una tendència més moralitzant, que té per objectiu explicar als cristians com han de comportar-se.

En el bestiari romànic trobem animals que representen aspectes positius, mentre que altres presenten els aspectes més baixos, malvats i puerils de la societat. D’altra banda, a més a més d’animals salvatges i domèstics, hi ha una sèrie d’animals fantàstics que també adquireixen un gran protagonisme. Aquí tens alguns exemples.

Bestiari positiu

El xai

El xai és l’ovella quan encara no ha fet un any de vida. És un dels aliments més consumits a l’època medieval i també un dels animals més mansos que hi ha. En la tradició cristiana és un dels que més es feien servir en els sacrificis, per aquest motiu se l’identifica amb el sacrifici de Crist.

bestiari romanic
Arc de l’Anyell apocalíptic de Sant Climent de Taüll, s. xii. Imatge: Museu Nacional d’Art de Catalunya

El colom

El colom és un símbol d’honestedat. També se’l considera símbol de la fidelitat i el matrimoni, donat que aquest animal es manté fidel a la seva parella fins i tot després de la seva mort. En el bestiari romànic, també simbolitza l’espiritualitat (l’Esperit Sant, per exemple, es representa amb la imatge d’un colom), amb la qual cosa es fa servir freqüentment per representar l’ànima.

Bestiari negatiu

La guineu

Al Physiologus s’explica que la guineu és un animal astut, mentider i hipòcrita. Quan té gana i no troba aliment, es rebolca a la terra vermella fins que sembla que està cobert de sang, fent-se el mort. D’aquesta manera, quan les aus carronyaires intenten menjar-se’l, les ataca per sorpresa i les devora de manera cruel. A la Bíblia, l’Edat Mitjana i el cristianisme se’l considera, a més a més, un símbol del dimoni, una representació del pecat que intenta enganyar els mortals per emportar-se’ls a l’infern.

La serp

bestiari romanic
Capitells del pilar de Camarasa, s. xiii. Imatge: Museu Nacional d’Art de Catalunya

En el bestiari, la serp és un animal molt complex. Normalment, apareix com un animal malèfic, que és protagonista del pecat original. També surt en les escenes del judici final, associada a l’infern. Se sol representar enroscada a l’arbre de la vida i del coneixement, en forma d’espiral ascendent, rebel·lant-se contra Déu. En alguns casos, però, també pot tenir una connotació positiva que representa a Crist. El fet que la serp pugui mudar la pell s’interpreta com un símbol de renovació, resurrecció i immortalitat.

Bestiari fantàstic

A més a més d’animals reals, el bestiari romànic inclou múltiples éssers fantàstics, normalment híbrids de diversos animals als quals se’ls atribueixen propietats sobrenaturals, com són l’harpia o el griu.

L’harpia

Aquest animal fantàstic s’ha representat de moltes maneres: com una euga, com un home amb cos de lleó, ales de serp i cua de cavall, etc. La representació més tradicional, però, és la d’una dona-ocell amb urpes molt esmolades que emana una pudor insuportable.

bestiari romanic
Capitell de la galeria oest del claustre del monestir de Santo Domingo de Silos. Imatge: Glosario ilustrado de arte arquitectónico

Són éssers molt cruels que maten a qualsevol amb qui es trobin. Després d’assassinar es dirigeixen a l’aigua i, al veure’s la imatge reflectida, s’omplen de tristesa. En aquest sentit, es fa una doble lectura de les seves accions: la culpa i el càstig. També se les associa amb els vicis, especialment el de la cobdícia.

El griu

bestiari romanic
Griu de San Pedro de Arlanza, s. xiii. Imatge: Museu Nacional d’Art de Catalunya

Normalment se’l representa amb el cap i les ales d’una àliga, i el tors, les potes i les urpes d’un lleó. Té una força descomunal i és un animal cruel, una bèstia capaç d’alçar un home de terra amb les urpes. Una de les seves funcions és la de custodiar tresors i guardar-los en el seu niu per protegir-los de la cobdícia dels humans. Normalment se’ls representava al prop de sales on hi havia objectes de valor. Una altra de les seves característiques curioses és la capacitat de les seves urpes per detectar verins, de manera que es consideraven talismans poderosos per als homes poderosos de l’època. Aquests són només alguns dels múltiples exemples d’animals que trobem en el bestiari romànic. Si vols conèixer les qualitats i les representacions d’altres animals que hi apareixen, t’animem a visitar el Museu Nacional d’Art de Catalunya, que compta amb una extensa col·lecció d’art romànic amb magnífics exemples d’aquest bestiari.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?