Autors del surrealisme: el Grup Logicofobista

El maig del 1936, la llibreria Catalonia de Barcelona va presentar l’Exposició Logicofobista, considerada la mostra col·lectiva més important del surrealisme espanyol. El Grup Logicofobista estava influenciat pel surrealisme, però al seu manifest reivindicava que el logicofobisme era un corrent divergent. Aquests són quatre autors logicofobistes destacats que van participar en l’exposició.

Surrealisme: autors rellevants

Àngel Planells

Bon amic de Dalí, Planells va desenvolupar un estil plenament surrealista. L’any 1936 va participar en l’Exposició Logicofobista de Barcelona i a l’Exposició Surrealista Internacional de Londres.

Planells no va deixar d’exposar durant la postguerra, però la seva obra no va estar a primera línia fins que René Metras la va incloure a l’exposició col·lectiva “Presències del nostre temps”, l’any 1968.

La dona impúdica combina elements durs i tous, roques i carn, elements materials i onírics, característiques que recorden l’obra de Dalí i  alguns jocs visuals de Magritte.

Somni oblidat mostra, com altres quadres de Planells, un paisatge empordanès: aridesa, però també mar i sorra, a més de núvols prominents. A l’obra també hi apareixen un peix taronja, element icònic en els quadres de Planells, i un cap de cavall, com si el món dels somnis acabés pertorbant la realitat.

Remedios Varo

Remedios Varo va coincidir amb Dalí a l’Acadèmia de Belles Arts de Madrid. A Barcelona, va fer amistat amb altres artistes surrealistes i avantguardistes. Més tard, instal·lada a París, va participar en les activitats del cercle surrealista.

Modernitat és de l’any 1936, moment en què Varo va tenir un contacte intens amb el surrealisme. És una obra que remet al surrealisme de manera diferent: sembla una creació asèptica, amb l’arquitectura i el tren com a protagonistes, feta a base de figures geomètriques. Però aquesta rigidesa s’altera pel fum arrodonit, dibuixat amb un traç que recorda el puntillisme.

A Lliçó d’anatomia, de l’any 1935, Varo substitueix l’automatisme gràfic del surrealisme per la combinació de pintura i el collage. Els colors són més apagats que els d’altres il·lustracions retallades que Varo utilitza en altres collages o cadàvers exquisits. Destaquen els quatre torsos i cares masculines, que contrasten amb la presència femenina que Varo utilitza en altres obres.

Esteve Francès

Francès va compartir estudi a Barcelona amb Remedios Varo, amb qui es va introduir als cercles avantguardistes. L’any 1935, juntament amb surrealistes parisencs com Óscar Domínguez i Marcel Jean, van crear alguns cadàvers exquisits. L’any 1973 es va traslladar a París, on es va integrar al grup surrealista.

A Arrangez vous, obra que va crear a París a l’empara del grup surrealista, Francès mostra un paisatge que grata en la ferida que les avantguardes van infligir a la tradició paisatgística. És un espai sense arbres, edificis, persones… No vol mostrar la realitat externa, sinó el món interior. Segueix la màxima de Breton al Manifest del surrealisme, segons la qual l’artista ha de buscar la mirada interior.

Aquest paisatge inconcret i surrealista recorda que el país estava en mans del feixisme i, en aquest panorama desolador, l’esperit de les avantguardes s’adormia per uns anys.

Antoni G. Lamolla

Després d’un inici explorant formes sorgides de l’inconscient i que tenien gran força poètica, Lamolla es va decantar per l’automatisme simbòlic. En els anys 1935 i 1936 va pintar diverses pintures que exploraven imatges de l’univers oníric, seguint el camí iniciat per Dalí. Durant la Guerra Civil va ser il·lustrador al servei de la República, i va treballar sobretot per la premsa anarquista.

En la producció artística de Lamolla hi predominen les formes organicistes, amb referència a les escultures de Hans Arp. A Tubèrcul incúbic tot esperant l’hora seca l’estructura del paisatge es divideix en dos plans: una part superior clara, que ens remet a la llum diürna, reforçada per un primer pla de tons càlids, que apunten al sentit horari del títol. La massa biomòrfica situada al centre de la composició presenta una actitud quasi humana, asseguda en un cub sota la protecció d’un tendal, que alhora és una altra forma biomòrfica penjada.

Aquests són alguns dels autors del surrealisme del grup logicofobista de les primeres avantguardes. En aquest altre article analitzem l’obra de Dalí.