Durant la dècada dels anys seixanta, el consumisme i l’arribada del turisme de masses també van influir en l’art.

ENC - CAT - Text - Quiz

L’art pop va suposar que alguns dels artistes passessin a incrustar la realitat en la seva obra; així, van retornar a les temàtiques figuratives i van reivindicar el seu ofici.

Mostres d’art pop: quadres catalans destacats

Main street, Antoni Padrós

art pop quadres

Main street, Antoni Padrós, 1968. Imatge: Pintura catalana. Segones avantguardes

Als anys seixanta la pintura abstracta tenia el reconeixement de la crítica i el prestigi exterior, però altres fonts d’inspiració de l’art pop, com el cinema, la televisió i la premsa, encara patien censura. Aquest pop primitiu va ser aquí un corrent artístic quasi underground, lluny de la rellevància que tenia a l’estranger.

Antoni Padrós, que va abandonar la pintura i es va dedicar al cinema, va treballar en sales petites, per la qual cosa es va escapar de la censura i es va convertir en un referent de l’art pop. Main street és una obra 100% pop. En la pintura, que destaca per la seva estètica psicodèlica, sobresurten imatges icòniques del moviment, com Marilyn Monroe, el logotip de Coca-Cola i la bandera dels Estats Units.

Grups de pressió, Carme Aguadé

art pop quadres

Grups de pressió, Carme Aguadé, 1971. Imatge: Pintura catalana. Segones avantguardes

L’art pop creat a Catalunya, de llenguatge realista, utilitzava objectes de la cultura popular i de la cultura de masses. En ple franquisme, molts artistes, com Carme Aguadé, van desenvolupar un estil realista que incorporava crítica política i ironia, com mostra el títol de l’obra.

Contrastant amb una icona de l’art pop, l’ampolla de Coca-Cola, Aguadé utilitza aquí dues ampolles d’una altra beguda molt popular a Catalunya: el sifó.

La crítica va destacar, a més de l’ús d’objectes de consum per assenyalar situacions socials, l’originalitat de l’obra, ja que l’artista va unir els continguts visuals del món capitalista amb el purisme formal de la tradició abstracta.

Autoretrats embarassada, Mari Chordà

art pop quadres

Autoretrats embarassada, Mari Chordà, 1966-1967. Imatge: Pintura catalana. Segones avantguardes

Amb aquestes pintures, Mari Chordà inaugura la temàtica del nu matern, idea transgressora en la pintura catalana de les segones avantguardes.

Autoretrats embarassada són nou petits gouaches sobre cartró, no tots localitzats, amb els quals deixa testimoni de la transformació dels cossos durant la gestació de la seva filla.

L’obra representa un canvi radical respecte a l’estètica fosca de les seves obres anteriors, exposades en actes del partit comunista a l’exili. Chordà, decebuda per la misogínia d’alguns grups d’esquerra, va mirar cap al seu cos i les formes que el modelaven dia a dia.

La sèrie és representativa del pop protofeminista, obres d’estètica pop que construeixen imaginaris lliures del cos femení.

Collage núm. 21, Silvia Gubern

art pop quadres

Collage núm. 21, Silvia Gubern, 1965. Imatge: Pintura catalana. Segones avantguardes

Aquesta obra és un altre exemple de pop protofeminista. Gubern, pintora i jove promesa en l’escena de renovació de la tradició avantguardista, utilitzava pigments mesclats amb làtex i, fins i tot, petits objectes que trobava al mercat dels Encants de Barcelona.

El paper de regal del centre sembla decoratiu, però és una finestra que condueix a una capa profunda de realitat. A més, el títol de la peça mostra l’interès de l’artista per la numerologia, i l’asterisc en la primera dona revela la seva atracció pel simbolisme.

Les dones de les obres de Gubern responien a una feminitat singular, allunyada dels patrons franquistes. Aquí l’èmfasi està en la mirada introvertida de tres dones modernes integrades en la pintura.

Bonjour, tristesse, Jordi Galí

art pop quadres

Bonjour, tristesse, Jordi Galí, 1969. Imatge: Pintura catalana. Segones avantguardes

Aquesta obra sembla descriure la falsa felicitat que transmet la publicitat des d’un posicionament escèptic i individualista.

L’artista utilitza el collage (amb un element fotogràfic central) com a mitjà per crear la seva obra. El resultat és més un muntatge cinematogràfic que una composició pictòrica clàssica. La gamma de blancs i negres i la superposició de fragments indiquen aquest registre de la imatge artificial, encara que Galí també fa servir recursos pictòrics, com el degoteig o l’aspecte inacabat. Destaca un element simbòlic en la seva obra: la corbata ratllada, una caricaturització de la masculinitat clàssica.

Aquestes són algunes de les obres d’art pop català més destacades. El llibre Pintura catalana. Segones avantguardes, de Grup Enciclopèdia, t’acosta aquests i molts més, com Homenatge a Léger, Albert Ràfols Casamada, 1968; 256 visions cinètiques de la guerra de la raó, Iago Pericot, 1967; El brindis, Francesc Artigau, 1969, i El pont, Francesc Artigau, 1973.

ENC - CAT - Post - Quiz

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?