Apunts d'art

Art i política: Tàpies, compromís amb una nació

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

En l’obra d’Antoni Tàpies (1923-2013) es poden trobar nombroses mostres de vindicació de la nació catalana. La seva obra és, sobretot a partir dels anys 1960, una barreja clara d’art i política, el reflex de la inquietud i la lluita per la llibertat de Catalunya. En aquest article trobaràs una anàlisi d’aquesta època.

Tàpies, la unió d’art i política

L’any 1966, Antoni Tàpies va respondre per escrit un qüestionari que li va enviar Josep Carles Clemente. A través de les respostes, Tàpies va deixar clares les seves opinions polítiques, i ho va fer tan explícitament que va decidir no retornar el qüestionari. Encara avui, és un document inèdit.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

De fet, hauria estat molt difícil que les respostes de Tàpies veiessin la llum, ja que, entre altres coses, es referia a Espanya com a «terra de naufragis» i a la situació de l’Espanya de 1966 com de «postguerra civil».

L’artista sempre va manifestar haver trobat la seva font d’inspiració «vivint intensament Catalunya», per la qual cosa no és d’estranyar que l’opressió del règim franquista sobre Catalunya, la llengua i la cultura catalanes, fos un poderós estímul per a la seva obra i el seu pensament.

Aquell mateix any es va aprovar la llei per la qual el règim pretenia assegurar la seva supervivència mitjançant la restauració de la monarquia. I és en aquest context en el qual s’han de valorar, tant les opinions expressades per Tàpies, com la transformació i la unió d’art i política que va començar a produir-se en la seva obra.

Art i política en les obres de Tàpies

És precisament el 1966 quan Tàpies pinta Blau amb quatre barres roges, obra que destaca per múltiples raons.

art i política
Blau amb quatre barres roges, Antoni Tàpies, 1966. Imatge: Tàpies. Biografia d’un compromís.

Un dels principals aspectes que criden l’atenció és el blau lluminós que domina l’obra, color que Tàpies havia fet servir molt poc fins aleshores, i mai amb tanta llum. En aquesta ocasió, va fer servir el blau sobre les franges de color negre i ocre, la seva gamma cromàtica habitual des de 1953.

Respecte els elements gràfics figuratius de l’obra, destaquen la silueta d’unes ulleres i l’esquema d’un ull de perfil. Des de l’any 1955 no es trobaven elements identificables en la pintura de Tàpies, i el 1965 van començar a aparèixer matèries en forma de parts del cos i empremtes d’objectes diversos.

En aquest cas, les ulleres i els ulls apunten al registre de la visió; primer de tot, es tracta de veure enmig de la foscor d’aquests anys.

El context històric d’aquesta pintura és molt important. El març de 1966 Tàpies va participar a la Caputxinada, esdeveniment en el qual es va llegir el Manifest a una Universitat Democràtica. A més a més de suposar la sortida de la clandestinitat de la resistència cultural i universitària de l’antifranquisme. Pel fet de participar-hi, Tàpies va passar-se tres dies a la presó.

Moments com aquest marquen la participació de Tàpies en la vida pública de Catalunya, amb la batalla per les llibertats i la democràcia, com a sinònim de la defensa dels drets nacionals. Art i política juntes.

Un altre element destacat de l’obra són les quatre barres vermelles, que simbolitzen la bandera catalana. És important recordar que la bandera catalana estava prohibida des de 1939, per la qual cosa aquestes quatre barres són un gest de reivindicació de la memòria prohibida.

També el 1966, Tàpies va crear la portada del número 82 de la revista Cavall Fort, on hi concreta la significació de les barres vermelles, aquí sobre fons groc, i en el text reclama la legitimitat de la pintura per «ser-ho tot». Això significava que la pintura podia dir el que no es permetia dir, mostrar el que no es permetia mostrar i, en definitiva, canalitzar la voluntat col·lectiva que la dictadura pretenia anul·lar.

La vindicació de Tàpies de la nació catalana va quedar palesa també quan el 1970, l’any del procés de Burgos, va muntar a Sankt Gallen Gran esquinçall, una intervenció monumental de quatre draps vermells trencats, lligats a una corda, metàfora visual de la bandera catalana.

art i política
Blau amb quatre barres roges, Antoni Tàpies, 1966. Imatge: Tàpies. Biografia d’un compromís.

En protesta pel procés de Burgos, tres-cents artistes i intel·lectuals, Tàpies inclòs, es van tancar a l’Abadia de Montserrat, reclamant l’amnistia per als presos polítics i el reconeixement de les llibertats.

Tàpies era conscient que, amb la seva obra, expressava una voluntat col·lectiva. Com va declarar al diari Le Monde: «Jo intento integrar en la meva pintura tot el que es pot sentir avui a Barcelona: el patiment, l’adversitat, la presó, un gest de revolta».

El 1971, poc després de constituir-se l’Assemblea de Catalunya en la clandestinitat, Tàpies va fer una de les seves obres més emblemàtiques; 7 de novembre, en referència al dia que es va constituir aquesta associació.

art i política
7 de novembre, Antoni Tàpies, 1971. Imatge: Tàpies. Biografia d’un compromís.

L’esperit català també és de l’any 1971, on Tàpies va gravar, sobre un fons groc brillant, paraules i conceptes de forta reivindicació, com Llibertat, Democràcia, Visca Catalunya, Justícia, Igualtat social, Dret de rebutjar la Llei, Elogi de la desobediència , El poder no fa la Llei, Sobirania popular i Govern del poble. Sobre aquestes paraules destaquen les quatre franges vermelles, dominant la composició.

art i política
L’esperit català, Antoni Tàpies, 1971. Imatge: Tàpies. Biografia d’un compromís.

Després de la mort de Franco, Tàpies va seguir vindicant la nació catalana, com mostra tant la seva obra cartellística, com el mosaic 11 de setembre (1983) o l’obra Catalunya endavant (1988).

D’aquesta època destaca, per la seva significació, Les quatre cròniques (1990), pintura de grans dimensions que representa les quatre cròniques medievals, els primers textos extensos en català amb ambició literària.

art i política
Les quatre cròniques, Antoni Tàpies, 1990. Imatge: Tàpies. Biografia d’un compromís.

Es pot dir que la vindicació de la nació que fa Tàpies culmina amb aquesta obra. És un exercici de memòria col·lectiva de les institucions d’autogovern catalanes, que basen la seva font de legitimitat, tant en el passat històric, com en l’aspiració a l’exercici efectiu de la sobirania nacional.

La vindicació de la nació en Tàpies no és un element anecdòtic, sinó que vertebra el seu posicionament polític, que troba, a partir de 1966, la formalització explícita en algunes de les seves obres més significatives d’aquests anys.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?