Apunts d'art

Art i natura: pintura realista de Vayreda i Martí i Alsina

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

L’art i la natura han anat de bracet al llarg de la història i són moltes les representacions artístiques que s’inspiren en la natura, des de novel·les fins a pintures. En especial, els pintors impressionistes pretenien captar la seva impressió i la seva visió, sovint en un entorn natural. No obstant això, Courbet i el seu art realista obren un nou camí. En aquest article analitzem, més concretament, la vida i obra de dos artistes que van marcar aquesta època a Catalunya: Ramon Martí i Alsina i Joaquim Vayreda.

CTA - CAT - Text - Avantguardes

Art i natura a la pintura realista

L’any 1855 Espanya vivia una profunda renovació cultural i artística en la qual la societat ja no buscava l’idealisme romàntic, sinó que desitjava que el llenguatge de l’art fos més proper. Va ser en aquesta segona meitat del segle XIX que el paisatgisme català va guanyar una gran importància i personalitat. En aquest context destaquen dos autors: Ramon Martí i Alsina i Joaquim Vayreda.

Ramón Martí i Alsina, 1826-1894

Gran representant del realisme a Catalunya, l’any 1845 Ramon Martí i Alsina va començar a pintar paisatges de marina i panorames de muntanya, inspirant-se en la natura.

Quan va visitar l’Exposició Universal de París, l’any 1855, va entrar en contacte amb la pintura realista francesa, l’escola de Barbizon i l’art d’Horace Vernet. La influència de l’escola de Barbizon s’observa en els paisatges que Martí i Alsina va pintar a principis dels anys seixanta del segle XIX.

art i natura
Paisatge de Catalunya, Martí i Alsina, 1860

El realisme de Martí i Alsina va lligat a un concepte positivista de la vida i a una filiació política radical. En els seus inicis destacaven les seves formes analítiques i el realisme, mentre que a finals dels seixanta tenia un estil més sintètic i efectista.

També va ampliar la temàtica, ja que, a més dels retrats, els paisatges i les vistes urbanes, en els seus quadres van aparèixer figures i nus femenins, marines, natures mortes, al·legories i, fins i tot, composicions històriques.

També va pintar diversos episodis de la guerra del Francès, dels quals es conserven tres obres de gran format.

  • Sometent. Episodi de la guerra d’Independència
  • Companyia de Santa Bàrbara
  • Els defensors de Girona: aquesta és una tela immensa de més d’onze metres d’amplada que el pintor mai va considerar acabada.

Martí i Alsina també es va interessar per la temàtica urbana, fet que el va allunyar en certa manera dels artistes de Barbizon. Buscava noves formes d’expressió, amb pinzellades soltes que l’aproximaven a l’impressionisme.

Va introduir el realisme a la pintura catalana i va ser mestre de nous pintors, als quals va inculcar un esperit de renovació. Un d’ells va ser Joaquim Vayreda.

Joaquim Vayreda

Nascut en una família d’artistes i intel·lectuals, Joaquim Vayreda va fundar el Centre Artístic d’Olot, origen de l’Escola Paisatgística d’Olot, referent de l’art català. Aquí la pintura es basava en la natura i s’inspirava en l’escola de Barbizon.

El paisatge és el protagonista indiscutible de les obres de Vayreda, un dels màxims exponents del paisatgisme català. En la seva primera etapa pictòrica (1864-70), Vayreda va pintar temàtiques religioses i paisatges amb una forta influència de Martí i Alsina. Les seves pinzellades eren denses i de tonalitats marrons, verdes i ocres.

L’any 1871 va viatjar per primera vegada a París, fet que li va permetre evolucionar segons els corrents europeus. Els seus plantejaments formals i estètics eren semblants als de Daubigny; es va interessar pels pagesos, però més des del punt de vista del seu lligam amb el paisatge que no pas de la denúncia social d’aquest col·lectiu.

A finals dels setanta, el centre temàtic de la seva obra era la interpretació del paisatge, i va substituir l’interès per la figura.

art i natura
Paisatge d’Olot, Joaquim Vayreda

La societat catalana ja no sol·licitava obres religioses, sinó obres realistes, clares i detallistes: era el moment àlgid dels paisatgistes.

Els llenços de Vayreda mostren els esplèndids paisatges de fagedes i aiguamolls dels voltants d’Olot. Són escenes del món rural, amb detalls impressionistes, en les quals reflectia magistralment el contrallum.

Cap al 1880 començà la sèrie de les “Primaveres”, en la qual va manifestar clarament el tractament de diversos plans. Les figures es van anar convertint en taques de colors que obligaven a observar el quadre des de lluny. La crítica fou desfavorable, i aquesta obra es va qualificar d’“esbossada”. Aquesta evolució es va accentuar fins a la seva mort, i el tractament dels diversos plans es va unificar.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?