Art brut o art marginal: què és?

T’estàs preguntant què és exactament el denominat com a art brut i d’on prové aquest nom? I l’art marginal? Tenen el mateix significat? En aquesta publicació trobaràs les respostes a aquestes preguntes, juntament amb una mostra dels autors més destacats de l’art brut.

Què és l’art brut?

El concepte art brut prové del terme francès art brut, que significa ‘art cru’. 

El creador d’aquest concepte va ser Jean Dubuffet, que buscava definir i explicar l’art naïf i el grafiti, que es duien a terme més enllà dels corrents i espais artístics més tradicionals.

El motiu per denominar-lo art marginal va ser que el fet que el portaven a terme persones solitàries, preses, persones que tenien malalties mentals o que estaven marginades per alguna raó. L’art brut és un tipus d’art fet sense pensar en la presentació o en la imitació de qualsevol altra mostra d’art anterior.

Principals artistes de l’art brut

Jean Dubuffet

Dubuffet, integrant de l’avantguarda europea de la segona postguerra, és el principal representant de l’art brut, i el creador del concepte. 

Nascut l’any 1901, es va relacionar amb personatges com Suzanne Valadon, Max Jacob i Raoul Dufy. Després va abandonar el món de l’art per dedicar-se a l’empresa familiar, tot i que finalment va decidir dedicar-se de manera exclusiva  a la pintura.

Partidari de la pintura figurativa, a Dubuffet li agradava experimentar i posar en dubte els principis estètics, i les formes, tècniques i materials de la cultura occidental. Per ell, la matèria era un element comunicatiu en si mateix. 

La seva primera exposició va ser l’any 1944 a París. Les seves creacions van escandalitzar els visitants pel fet de representar personatges primitius amb òrgans sexuals visibles.

Després de llegir La creació dels malalts mentals, de Hans Prinzhorn, va posar en pràctica un art molt tosc. Segons Dubuffet, “la pintura expressa més que les paraules”. És per això que per a ell la pintura era una teràpia salvatge i voluntària.

A la dècada dels cinquanta, Dubuffet va recórrer a l’ús de materials diversos per descriure els paisatges mentals, i ja als anys seixanta va crear el cicle “Hourloupe”, el seu treball més original, que va acabar l’any 1974. Es tractava de la recreació d’un món, segons Dubuffet paral·lel al nostre, format per pintures i escultures gegants.

Robert Tatin

Tatin va començar treballant com a pintor de cases per després canviar al camp de la construcció i la creació, terreny que ja no abandonaria. Amb 17 anys es va traslladar a París, on es va formar en dibuix i pintura assistint a classes en acadèmies gratuïtes. Després es va matricular a l’Escola de Belles Arts de París i al taller de frescos de l’Escola d’Arts Aplicades. També es va formar com a fuster i va començar un negoci força rendible de construcció.

L’any 1945, després de quedar impressionat pels horrors de la guerra, va decidir començar a dedicar-se plenament a l’art. Va crear un taller de pintura i ceràmica a París i va començar a relacionar-se amb Breton i Dubuffet, entre d’altres.

L’any 1950 Tatin va deixar França i va marxar a Brasil, on va treballar com a pintor, escultor i ceramista. L’any 1951 va obtenir el primer premi d’escultura a la primera Biennal de São Paulo.

Després del Brasil, va travessar l’Amèrica del Sud per arribar a la Terra del Foc. El contacte amb els amerindis li va permetre alliberar-se dels dogmes acadèmics i ampliar els registres de colors i formes. En aquesta època va arribar-li la notorietat internacional. Va tornar a França l’any 1955.

Anàlisi d’una obra d’art brut

Quan Dubuffet va crear aquesta obra, es trobava en un moment en què acostumava a fer les composicions a partir d’una base pictòrica, a la qual afegia cendra, sorra i quitrà, per finalment treballar-la amb incisions.

A Diàleg dels ocells, la forma es dissol en favor de la matèria, de manera que la imatge de l’ocell només se suggereix al límit de la tela. En l’obra, mancada completament d’elements espacials, el quadre abandona la tradició de ser una finestra al món per convertir-se en un mur sobre el qual es mostren grafies personals convertides en escenes.

La creació de Dubuffet va causar sorpresa pel lletgisme aplicat a la pintura. El seu treball va materialitzar el pensament del moment, que negava la transcendència, tant des de la filosofia com des de la poesia i el teatre.

Ara ja coneixes una mica més a fons el significat del concepte de l’art brut, el seu origen i els autors més destacats del moviment. Si t’interessa la pintura, et recomanem la categoria Pintura del nostre blog.