Aquí tens tots els detalls de l’absis de Sant Climent de Taüll

L’església de Sant Climent de Taüll, una excel·lent mostra del romànic català, va ser consagrada l’any 1123 i encara avui conserva les seves formes originals. Sant Climent de Taüll es caracteritza per ser un dels conjunts de pintura mural romànica més importants de Catalunya. En aquest post t’expliquem les seves principals característiques arquitectòniques i alguns detalls sobre les pintures del seu absis.

L’absis de Sant Climent de Taüll: l’arquitectura

Tot apunta que l’església de Sant Climent de Taüll es correspon amb l’edifici consagrat l’any 1123, que es va construir, aleshores, aprofitant algunes parts d’una església anterior de la segona meitat de segle xi.

Es tracta d’un edifici de planta basilical de tres naus, la capçalera de la qual està formada per tres absis semicirculars, precedits per arcs presbiterals, que en l’absis central i nord són dobles. Aquests arcs s’aguanten damunt de tres pilars cilíndrics, situats a cada costat de la nau central.

L’estructura d’embigat de fusta que cobreix les naus forma, a la nau central, unes falses cintres que suporten la biga carenera, una solució habitual en l’arquitectura de muntanya. Es desconeix, però, si aquesta característica és fruit d’una remodelació posterior de la coberta o bé ja formava part de l’estructura original.

Imatge: Interior de l’església, amb les seves famoses pintures reproduïdes a l’absis central. Enciclopèdia.cat

La porta és un arc de mig punt i està situada a la façana oest, al costat de les restes d’un porxo de protecció adossat, avui desaparegut.

A cada absis hi ha una finestra esplandida, a la qual, en l’absis central, se li afegeixen dues obertures en forma d’ull de bou circular (tapiades quan es va decorar l’absis amb la pintura mural), molt inusuals en l’arquitectura d’aquell període, ja que encara que la finestra circular fos coneguda, no es feia servir als absis.

A la façana de l’absis central hi ha tres finestres tapiades arran de terra, que no es mostren a l’interior i que corresponen a l’edifici anterior.

Les ornamentacions, de motius llombards d’arcs sota el ràfec, es troben a les façanes dels absis, i es completen amb un fris en forma de dent de serra.

A l’angle sud-est hi ha el campanar, una torre de planta quadrada amb un sòcol cec i sis pisos de finestrals, amb estructura interior d’embigat de fusta.

Imatge: Magnífic temple de Sant Climent de Taüll que s’ha convertit en la imatge més emblemàtica del romànic català. Enciclopèdia.cat

L’absis de Sant Climent de Taüll: les pintures

La part principal del conjunt de pintures romàniques de l’església de Sant Climent de Taüll, un dels més importants de Catalunya, és al Museu Nacional d’Art de Catalunya (la decoració de l’absis central, la volta i el mur cilíndric, els dos arcs de triomf, i de l’absis lateral de la nau nord, o de l’Evangeli). Així doncs, la majoria de les pintures que es poden veure al temple són una rèplica.

Les pintures de l’absis central de Sant Climent de Taüll

A la volta de l’absis central de l’església de Sant Climent de Taüll hi ha la imatge del Crist en Majestat, el Pantocràtor, situat dins la màndorla i assegut damunt l’arc de Sant Martí, sobre una semiesfera que representaria la Terra.

La màndorla es troba sobre un fons de tres bandes paral·leles horitzontals, blau, ocre i negre. La figura del Crist és imponent, amb la seva mà dreta en actitud de benedicció i l’esquerra subjectant un llibre on es llegeix EGO SUM LUX MUNDI («jo sóc la llum del món»).

En destaca la simetria del rostre del Pantocràtor, del qual sobresurten els seus ulls impressionants, font d’inspiració literària i plàstica.

Al costat del Pantocràtor, les robes del qual transmeten moviment i realisme gràcies a les veladures grises de la túnica i les blaves del mantell, s’hi veuen les lletres gregues alfa i omega, com a mostra que en Déu tot comença i tot acaba.

En la composició, també hi ha els apòstols Marc, Lluc, Joan i Mateu, a més a més de dos serafins amb sis parells d’ales plenes d’ulls, com a símbol de la revelació.

A la base de la cúpula hi ha una franja amb els noms dels personatges representats a sota, amb simetria axial en els rostres i emmarcats per arcs i columnes. Són la Verge, Sant Joan, Sant Bartomeu, Sant Tomàs, Jaume, una altra figura molt feta malbé que podria ser Sant Felip, i Sant Climent, que es pot observar al costat de l’Evangeli (in situ).

Les pintures dels dos arcs de triomf de Sant Climent de Taüll

Al centre de l’intradós de la volta, inscrita en un cercle, hi ha la mà de Déu en actitud de beneir i dirigint-se cap al costat dret del Pantocràtor.

D’altra banda, a l’intradós del segon arc triomfal, el més allunyat de la volta absidal, es pot observar la figura de l’Agnus Dei, l’Anyell de Déu, dins un cercle sobre fons blau.

En la composició, hi destaca la verticalitat axial entre la Majestat i l’anyell, tema molt representat en l’art romànic.

També hi ha dues escenes enquadrades: la superior, molt fet malbé, amb dos personatges sobre fons blau, i la inferior, que mostra Llàtzer i que evoca la salvació.

Les pintures de l’absis lateral de la nau nord de Sant Climent de Taüll

A la part alta del mur cilíndric hi ha un cor angèlic, tema freqüent en la pintura romànica, format per sis àngels, sobre un fons de bandes paral·leles. L’emmarca una sanefa geomètrica.

A la mateixa església, pot observar-se un fragment en l’arc del mur vertical on s’obre l’absidiola i on hi ha la figura d’un gos.

La tècnica pictòrica d’aquest absis és pobra, amb un predomini de colors marrons, cert primitivisme i una qualitat menor. Esperem que aquest post sobre l’absis de Sant Climent de Taüll t’hagi interessat i t’hagi acostat una mica més a aquesta fantàstica mostra del romànic català.