Anells i altres joies artesanals del Modernisme català

Modernitzar el país i mirar al futur i a Europa, però sense mirar enrere. Aquest era l’objectiu del Modernisme: respectar el millor de la tradició autòctona per a construir un futur modern. En aquesta època va haver-hi grans mestres orfebres que van saber plasmar aquesta màxima en les seves peces, especialment en els anells artesanals, com és el cas de Lluís Masriera. En aquesta publicació analitzem més aquest tema.

Una introducció al Modernisme

Aquesta etapa comença al voltant del 1888, amb l’arribada de l’Exposició Universal a Barcelona, i dura fins a mitjan dècada dels 20 del segle XX. L’arquitectura i les arts decoratives van ser les grans protagonistes del Modernisme.

Tan important era una gran residència com vestir-ne l’interior amb les millors gales per a les celebracions familiars i l’oci. En aquest aspecte, la joieria i l’orfebreria van tenir un paper molt important en el Modernisme català, i Lluís Masriera i la seva família en van ser els principals actors.

Anells i joies artesanals de Barcelona durant el Modernisme

A partir de l’Exposició del 1888, Barcelona va agafar el rol de ciutat líder en l’economia d’Espanya. S’hi van començar a fer diferents exposicions d’art, i en alguna s’hi van arribar a exposar més de 2.120 objectes. Pel que fa a la joieria, en les exposicions no hi va tenir gaire presència fins al 1911, quan el joier Lluís Masriera ja era molt conegut per les seves diferents obres.

Masriera va tornar de l’Exposició Universal del 1900 a París molt influenciat per René Lalique, que li va descobrir una nova manera de veure l’orfebreria. El 1901, Masriera va decidir fondre totes les peces de la seva botiga i tornar a crear noves obres amb la nova visió que havia après amb Lalique. El resultat va ser un èxit gràcies a l’esmalt translúcid. Centenars de persones s’amuntegaven a la seva botiga i en un mes va vendre totes les peces. Aviat les van imitar gairebé tots els joiers barcelonins i, més tard, van ser models per a innombrables artesans espanyols i sud-americans.

Lluís Masriera i l’esmalt plique-à-jour

La tècnica amb esmalt plique-à-jour (que en francès significa “permetent que entri la llum” i es tracta d’una tècnica en la qual s’aplica l’esmalt de manera que queda translúcid o transparent) va ser el gran llegat d’aquest genial joier barceloní, de família de joiers, com el seu pare o el seu oncle. El Modernisme s’inspirava en formes de la natura i en la presència femenina, i l’estil de Masriera s’adapta a la perfecció a aquests temes. Altres protagonistes d’aquesta època van ser Lluís Forteza-Rei, Pere Mascaró, Joaquim Carreras Nolla i Joan Boix.

Aquest artista, que a més de joier va ser pintor, escenògraf i dramaturg, va ser la figura més important i és considerat un dels impulsors de l’art modern. Gràcies a la seva tècnica d’esmaltat, va fer anells i moltes altres joies artesanals d’un valor incalculable que encara avui se subhasten al mercat.