El Tapís de la Creació de la catedral de Girona mostra diverses escenes que representen la creació del món i el paradís. Datat entre els segles xi i xii, és l’obra cabdal de l’art tèxtil romànic a Catalunya i en aquest post t’ajudem a conèixer-lo millor.
Índex de Continguts
El Tapís de la creació: característiques formals
El Tapís de la Creació és una obra de grans dimensions, 358 x 450 cm. Segons les restauradores Carme Masdeu i Luz Morata, originalment podria haver estat encara més gran, de 480 x 540 cm.
Tècnicament, no es tracta d’un tapís sinó d’un brodat, malgrat que se l’anomena tapís per ser el nom que es donava a aquest tipus d’obres en l’edat mitjana. Està fet sobre una sarja de llana fina de color vermellós, amb una forta torsió en «Z» i una trama en «S», brodat amb agulla llarga i fils de llana i lli blanquejat.En la seva elaboració es va fer servir la tècnica acu pictae, és a dir, pintura a l’agulla. Els colors del tapís són vius i contrastats, amb predomini de verds, grocs, vermellosos, terrosos, blaus i blancs, per donar vida i composar el fons, mentre que el negre es fa servir per dissenyar les figures.Són colors vius, que imiten la pintura mural, però sense deixar de banda els tons pàl·lids per contrastar. Aquest ús dels colors respon a l’efecte cromàtic, característic de l’època,que es buscava per quan es mirés l’obra a certa distància.L’acumulació d’escenes del Tapís de la Creació prové de la tradició romana, mentre que la posició de les figures, amb la vista perduda i el seu hieratisme, l’acosta al bizantinisme. Tot això, amb trets característics de l’art romànic, que busca el naturalisme.
En el Tapís de la Creació s’observen dos cercles concèntrics, que representen tres cicles iconogràfics: el Gènesi, el Calendari i la Invenció de la Creu. En el cercle menor, al centre del tapís i presidint la narració decorativa, hi ha la figura del Pantocràtor, envoltada d’inscripcions.El següent cercle representa el Gènesi o la Creació, i ocupa vuit compartiments, desiguals però simètrics, que convergeixen en forma de falca al centre. Aquests compartiments mostren, al costat d’algunes citacions i de manera iconogràfica, una síntesi dels dos primers capítols del Gènesi. Aquesta narració del Gènesi també està envoltada d’inscripcions.La següent composició és gairebé quadrada i representa els quatre vents, un a cada angle i amb el seu nom corresponent, en forma de figures humanes joves amb ales als peus i a l’esquena. Aquesta era la forma clàssica de representar els vents en l’època romana.A la part superior i als laterals del conjunt hi ha el Calendari: les estacions, els quatre rius del paradís, el Sol, la Lluna, els mesos, Caín, Abel i set quadres més, que podrien ser els dies de la setmana. De tot això només en queden, de forma completa, l’any, les quatre estacions, Caín, Abel, el Sol, un riu del paradís, i els mesos de març, maig i juny, juntament amb fragments d’abril i febrer.A la part inferior del Tapís de la Creació, de la qual en queda molt poc, hi ha la història de la Invenció de la Creu per santa Helena, la qual cosa sembla mostrar que el tapís va ser expressament brodat per a la catedral de Girona, on hi ha una gran devoció al culte de la Invenció de la Creu.
La funció original del Tapís de la Creació
Segons l’historiador Manuel Castiñeiras, la hipòtesi més probable és que la funció del Tapís de la Creació fora ser un tapís per al terra o una catifa, i no pas una peça de tela de paret o una coberta de dosser.
Les evidències tècniques i de composició fan pensar que es va fer servir com a catifa durant la celebració de la Pasqua i les festes de la Invenció i Exaltació de la Santa Creu.
Es desconeix el lloc on es va crear i manufacturar. Com hem comentat, sembla ser que es va fer per a la catedral de Girona, però es desconeix el lloc exacte on es va realitzar. Segons Carme Masdeu i Luz Morata, només s’ha pogut examinar la cara principal del tapís, on no s’hi ha observat cap tipus de segell ni marca que n’indiqui la procedència.
És difícil identificar el tapís en els inventaris de la catedral de Girona, donat que, al llarg dels anys, se li han donat diversos noms. A més a més, es desconeix la data d’arribada del tapís a la catedral. S’esmenta per primera vegada amb motiu de la visita del emperador Carles I (Carles V del Sacre Imperi romano-germànic) a Girona, el 25 de febrer de 1538, tot i que va poder ser elaborat, a Girona mateix, durant l’època del bisbe Bernat Umbert (1094-1111).
Segons els historiadors, el tapís podria haver-se confeccionat al monestir femení de Sant Daniel, amb models i idees procedents de la col·legiata de Sant Feliu de Girona o del monestir de Santa Maria de Ripoll.
Esperem que aquest article sobre el Tapís de la Creació t’hagi resultat interessant i hagi despertat el teu interès per aquesta gran peça del romànic català.
Tècnicament, no es tracta d’un tapís sinó d’un brodat, malgrat que se l’anomena tapís per ser el nom que es donava a aquest tipus d’obres en l’edat mitjana. Està fet sobre una sarja de llana fina de color vermellós, amb una forta torsió en «Z» i una trama en «S», brodat amb agulla llarga i fils de llana i lli blanquejat.
En la seva elaboració es va fer servir la tècnica acu pictae, és a dir, pintura a l’agulla. Els colors del tapís són vius i contrastats, amb predomini de verds, grocs, vermellosos, terrosos, blaus i blancs, per donar vida i composar el fons, mentre que el negre es fa servir per dissenyar les figures.
Són colors vius, que imiten la pintura mural, però sense deixar de banda els tons pàl·lids per contrastar. Aquest ús dels colors respon a l’efecte cromàtic, característic de l’època, que es buscava per quan es mirés l’obra a certa distància.
L’acumulació d’escenes del Tapís de la Creació prové de la tradició romana, mentre que la posició de les figures, amb la vista perduda i el seu hieratisme, l’acosta al bizantinisme. Tot això, amb trets característics de l’art romànic, que busca el naturalisme.
Deixa un comentari