«Aidez l’Espagne»: l’activisme republicà a l’exili

Al principi del segle xx, París era la capital mundial indiscutible de l’art. Pintors, escultors, escriptors i intel·lectuals de tot el món es trobaven als cafès parisencs per parlar d’art i política des dels seus punt de vista avantguardistes. Joan Miró, un dels artistes catalans més internacionals, va viure a la capital francesa a partir de 1920 i de forma intermitent al llarg de tota la seva vida.

Com Dalí i Picasso, Miró va trobar a París un ambient que el va contagiar de creativitat i modernitat, i on va poder relacionar-se amb artistes i escriptors de la talla de Jacques Prévert, Louis Aragon o Max Ernst. Aquesta ciutat, que tant va influenciar la seva obra, també va ser on es va exiliar amb la seva família quan va començar la Guerra Civil Espanyola. Des d’aleshores, per a molts artistes catalans i espanyols, París va ser al mateix temps descoberta i refugi, condicionant d’aquesta manera el seu art durant les dècades següents.

Aidez l’Espagne. Font: Museo Reina Sofía

El compromís republicà

Miró, tot i que durant la seva vida no va parar de moure’s i viatjar per tot el món exposant a Nova York, viatjant per Holanda o vivint a França, mai va abandonar les seves arrels. Això es pot veure a la seva obra, i també en el seu compromís polític, els quals conflueixen a Aidez l’Espagne.

L’any 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, Miró va participar activament en l’exposició del famós Pavelló de la República Espanyola a l’Exposició Internacional de París. Aquesta passaria a la història per les seves obres de denúncia pel patiment del poble espanyol en una guerra que assolava el país veí. Sens dubte, l’obra més coneguda d’aquesta exhibició actualment és el Guernica de Picasso, que mostra el gran dolor causat pels bombardejos en aquesta població basca.

Miró hi va participar amb una gran obra mural, avui desapareguda, anomenada El segador o Pagès català en rebel·lia, i també amb el famós Aidez l’Espagne o, en la seva traducció al català, «Ajudeu Espanya», un pochoir sobre paper. A aquesta crida, en el cartell va afegir-hi les paraules següents, en francès, que expressaven el seu suport al bàndol republicà espanyol:

«En la lluita actual veig en el bàndol feixista les forces caducades; a l’altre bàndol, el poble que amb les seves immenses fonts creadores donarà a Espanya un impuls que sorprendrà al món. »

Peu del pochoir original d’Aidez l’Espagne. Font: Museo Reina Sofía

Una obra per despertar les consciències

Amb el títol mateix transcrit en l’obra, Aidez l’Espagne era inequívocament una obra política. Miró, fins aleshores, no havia fet servir la seva obra com a mostra d’activisme, i per això no se l’havia considerat un artista especialment polític. Però la Guerra Civil Espanyola el va portar a fer servir la seva veu, tan respectada ja en aquell temps en el món de l’art internacional, per despertar consciències sobre el que estava passant a la seva terra.

El cartell mostra un pagès català, identificat amb una barretina, que aixeca un gran puny com a salutació republicana. Amb la tècnica pochoir o estergit, que consisteix a retallar formes en làmines de cartró o zinc, en aquest cas, acolorir-les i transferir-les al paper per contacte, Miró va fer servir el vermell i el groc com a colors predominants per a la figura, en referència, tant a la bandera espanyola com a la catalana. La frase Aidez l’Espagne envolta l’home, en una crida directa a les consciències dels veïns europeus.

Aidez l’Espagne va sorgir inicialment de l’encàrrec de la revista Cahiers d’art per ser publicat al número 4-5, l’any 1937. A més a més, el projecte incloïa comercialitzar-lo en format de segell d’un franc, per tal de recaptar fons per al Govern Republicà espanyol. Miró va acceptar el repte de plasmar en un format tan limitat la força del poble espanyol i la petició d’ajut que pogués arribar al màxim nombre de persones. El segell mai va arribar a comercialitzar-se, però, l’obra ha perdurat en la història pel gran impacte del seu missatge.