Apunts d'art

7 quadres de l’impressionisme que has de conèixer

Saps completar aquestes 14 frases sense fer cap barbarisme?

L’impressionisme va ser un moviment artístic que va sorgir a França a finals del segle XIX. Les obres es feien in situ i sovint en una sola sessió. 

CTA - CAT - Text - Avantguardes

Els quadres impressionistes no mesclaven els colors al suport, sinó que, amb pinzellades breus, es representava com hi actuava la llum a sobre, per tal que fos l’ull humà el que mesclés els colors i obtingués una aparença de realitat més viva.

Els 7 quadres de l’impressionisme que no et pots perdre

Aquí tens 7 quadres impressionistes molt interessants.

Impressió, sol naixent, Claude Monet

quadre de l'mpressionisme

Impressió, sol naixent, Claude Monet, 1872. Imatge: Museu Marmottan Monet

Probablement aquest és el llenç més famós de Claude Monet: mostra el port de Le Havre a primera hora del matí i, sorprenentment, l’artista el va pintar en poques hores.

Quan l’any 1874 Monet va exposar la seva obra, que va sorprendre per la seva llibertat en el disseny, va haver-li de buscar un títol i, considerant que no podria passar per una vista de Le Havre, va anomenar el quadre Impressió. Així reflectia l’interès dels paisatgistes per representar una atmosfera, una impressió, i no tant una descripció de la realitat.

El crític conservador Louis Leroy va fer servir el títol per criticar les aspiracions dels joves artistes apassionats per la pintura a l’aire lliure. Jules Castagnary, defensor del moviment, va reprendre el terme i li va donar un valor positiu. Impressió, sol naixent és, doncs, un símbol de l’impressionisme.

Dona amb para-sol, Claude Monet

quadre de l'mpressionisme

Dona amb para-sol, Claude Monet, 1875. Imatge: National Gallery of Art

Seguint l’evolució de l’impressionisme, que, a finals de la dècada de 1860, representava persones a l’aire lliure, Monet va mostrar aquí la seva habilitat com a pintor de figures.

Dona amb para-sol o Madame Monet i el seu fill es va pintar a l’aire lliure, en una sola sessió de diverses hores. Monet buscava transmetre-hi la sensació d’una sortida informal, i per això va fer servir la postura i la ubicació de la seva dona i el seu fill; el quadre suggereix que van interrompre el passeig mentre ell capturava el retrat.

La imatge es va exposar a la segona exposició impressionista, l’any 1876, i va ser elogiada per la seva espontaneïtat i naturalitat, que Monet va aconseguir amb pinzellades de colors vibrants.

A la terrassa, Pierre-Auguste Renoir

quadre de l'mpressionisme

A la terrassa, Pierre-Auguste Renoir, 1881. Imatge: Art Institute of Chicago

En aquesta coneguda pintura, Pierre-Auguste Renoir mostra una noia jove i una nena en un dia càlid. L’artista juxtaposa figures sòlides, quasi de mida natural, amb un paisatge que fa d’escenari, i crea així un regne de fantasia. La noia es troba al centre del paisatge, mentre que la nena sembla haver entrat en escena de manera més sobtada.

La cistelleta que apareix a la cantonada inferior esquerra evoca una paleta de pigments purs, que l’artista va utilitzar per crear la resta de l’obra.

El dinar dels remers, Pierre-Auguste Renoir

quadre de l'mpressionisme

El dinar dels remers, Pierre-Auguste Renoir, 1880-1881. Imatge: The Phillips Collection

En aquesta obra, Renoir va immortalitzar un grup d’amics. El quadre uneix en una sola imatge les tradicions compositives més respectades de la pintura de figures, la natura morta i el paisatge. Quan es va exposar per primera vegada, a la Phillips Memorial Gallery l’any 1923, se la va considerar “una de les pintures franceses més famoses dels temps moderns”.

La majoria dels models, tots amics de l’artista, s’han pogut identificar, tot i que, segons va escriure Marjorie Phillips, “no té gaire importància qui siguin les figures; són tots els homes, totes les persones”.

Passeig a la vora del mar, Joaquín Sorolla

quadre de l'mpressionisme

Passeig a la vora del mar, Joaquín Sorolla, 1909. Imatge: Museu Sorolla

Pintada a la platja de València, aquesta és una de les obres més representatives de Joaquín Sorolla. Destaquen les llargues pinzellades blaves, malves i turqueses de l’aigua del mar i les figures delicades de la dona i la filla de Sorolla.

L’ondulació dels vestits, que suggereix l’existència d’una brisa marina, dona una força especial a la idea de la fugacitat del moment. A això també hi contribueix l’enquadrament clarament fotogràfic que Sorolla dona a l’obra, quan talla la pamela de Clotilde, la seva dona, i deixa una franja buida de sorra als peus de les dues figures.

Boulevard Montmartre de nit, Camille Pissarro

quadre de l'mpressionisme

Boulevard Montmartre de nit, Camille Pissarro, 1897. Imatge: National Gallery

Aquest quadre forma part d’una sèrie de 14 vistes del Boulevard Montmatre que Camille Pissarro va pintar l’any 1897, i és l’única mostra de la pintura nocturna de l’artista. A Pissarro l’interessava mostrar els diferents tipus de llum artificial al paviment moll, per la qual cosa va fer servir pinzellades quasi abstractes, que va aplicar com un conjunt de taques que suggerien la multitud, el trànsit i les llums de la ciutat.

Pintar Boulevard Montmartre de nit va suposar un desafiament tècnic per a l’artista, en resoldre la perspectiva des d’un elevat punt de vista, i un repte, ja que sempre pintava al camp a la llum del dia.

Ballarina basculant (Ballarina verda), Edgar Degas

quadre de l'mpressionisme

Ballarina basculant (Ballarina verda), Edgar Degas, 1877-1879. Imatge: Museu Thyssen

En aquest llenç, també conegut com a Ballarina verda, Degas se centra en el món de la dansa, que li semblava interessant perquè la considerava un vehicle excel·lent per estudiar el moviment.

El llenç mostra una sola ballarina de cos sencer, cosa que deixa a la imaginació la resta de l’escena. La influència de la fotografia i dels gravats japonesos porten Degas a crear una imatge descentrada, per mostrar que la realitat és transitòria i incompleta.

Degas era especialista en traços ràpids, amb els quals mostrava la fugacitat de l’acció. A més, els gestos veloços de les ballarines suggereixen moviments ràpids, fet que reforça la instantaneïtat de l’escena.

Aquesta és una selecció dels quadres de l’impressionisme més destacats; esperem que t’hagi servit per descobrir, si encara no ho havies fet, aquest moviment. Ara, si ho desitges, pots aprofundir en aquests i altres autors impressionistes.

CTA - CAT - Post - Avantguardes

Potser et pot interessar...

Deixa un comentari

Cap comentari

Encara no hi ha cap comentari en aquesta entrada.

¿Quieres ver el contenido en castellano?